El barraquisme del Poblenou

Els bombers van sufocar, la matinada del passat 24 d'abril, un incendi en un assentament de barraques del carrer de Joan d’Àustria de Barcelona. Ningú sap com es va produir el foc. Una de les persones que dormia entre cartrons va resultar ferida i traslladada a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Els serveis socials de l'Ajuntament van atendre la resta de barraquistes. Cap va demanar que el reallotgessin. Segueixen allà, amagats entre cartrons i fustes, una desena de romanesos que cada matí prenen el pols a la ciutat armats amb carros de supermercat a la recerca de ferralla.

La Xarxa de Suport dels Assentaments del Poblenou assegura que en aquest barri barceloní sobreviuen dos centenars de persones en uns seixanta assentaments, barraques o pisos ocupats.

Si alguna vegada algú va poder aspirar a ser feliç en una barraca, no va ser aquesta setmana. El dimecres la Guàrdia Urbana va desallotjar l'assentament on vivien 46 persones en unes naus del carrer de Pamplona, al Poblenou. Un lloc ocupat des de fa vuit anys i parcel·lat en barraques. Un submón que els últims dies s'ha començat a demolir.

“No he vist ni un gat i sí moltes rates”, explica un dels operaris encarregats de la demolició. Al seu voltant piles de fustes, ferros, restes de matalassos i ruïnes de la pura misèria. “Hem tret vuit camions d'escombraries i en necessitarem vuit més”, anuncia. Dilluns començarà l'enderrocament. “Serà complicat, aquesta gent vivia amb teulades d'uralita feta d'amiant”, murmura mentre assenyala, amb secretisme, el verí de la teulada.

Fora de les naus, a 20 metres de la porta, Raguan, un jove marroquí, fa les funcions d'alcalde d'aquest submón. “Només hi vivíem homes, la majoria marroquins, tres algerians i set subsaharians”, informa. Mentre, en una font del carrer de Tànger un dels exhabitants de les naus renta, sense sabó, uns pantalons plens de greix.

Mohamed Bellache és un algerià de gairebé 70 anys. No deixa de tremolar. Era el ferroveller més gran de les naus del carrer de Pamplona. Ara dorm sobre un cartró a uns metres del lloc que ha estat la seva llar els últims tres anys. Bellache va arribar a Espanya fa 26 anys, va treballar al camp a Saragossa. Les seves mans són dures i estan cremades. Inconvenients de l'ofici, abans de vendre el cable cal socarrimar-lo, treure el plàstic i lliurar-lo net “el paguen millor”. Mustapha Aitec és un marroquí de 56 anys que també s'ha quedat sense sostre. Feia un any que vivia a la nau. “Jo venia al mercat però va arribar la crisi i no vaig tenir cap altra solució que la ferralla”, recorda. Des de dimecres passat dorm en una furgoneta. “No la moc, no he pagat l’assegurança i la ITV està caducada; si me la prenen hauré de dormir al carrer”, lamenta.

Raguan recorda la primera nit del col·lectiu dins de les naus. “Ens va donar les claus un senyor que se’n va anar perquè no podia pagar el lloguer”. Alguns veïns de la zona comenten que es llogaven les barraques construïdes dins de les naus. “No és cert, el que passa és que només volíem gent bona i que no creés problemes”, sentencia el jove que exercia com a primer edil.

L'Ajuntament justifica el desallotjament perquè en el lloc hi havia un perill real per a les persones. Dimecres passat, quan la Urbana els va fer fora, només hi havia 20 persones. Quatre van demanar ser reallotjats uns dies pels serveis socials del Consistori. “No ens donen cap solució, anirem a unes altres barraques, a pisos ocupats”, lamenta Raguan, de l'assentament del carrer de Pamplona d'aquí a uns dies no hi quedaran parets.

A molt pocs metres d'allà, en un petit solar proper que serveix d'aparcament el tanatori de Sancho d'Àvila hi sobreviuen sis persones més en barraques. “Som família de les que viuen a Joan d’Àustria”, informa una jove romanesa. “Fa tres anys que vivim aquí, ningú ens ajuda”, lamenta el company sentimental de la dona. Cap menor viu aquí. “Tenim famílies que tenen pisos i són allà”, informen mentre tornen a recordar el foc que va ferir un dels barraquistes el cap de setmana passat. Una de les teulades està construïda amb un pòster publicitari d'uns coneguts magatzems d'electrodomèstics. “Enhorabona, has trobat els preus més bons”, resa el cartell. Al costat, un dels habitants carrega amb un termos elèctric oxidat. “El millor dels dies pots guanyar sis o set euros”, somriu.