Salvats per la llei antidesnonaments

La María Ángeles Sánchez i en Manuel Navarro viuen en llocs diferents —Ripoll (Ripollès) i Palafolls (Maresme)— però tenen dos punts en comú. Tots dos s’han passat la vida entre pans, forns i farina, i gràcies a la Llei catalana 24/2015, contra els desnonaments i la pobresa energètica, han pogut mantenir un sostre i garantir els subministraments malgrat la precària situació econòmica que viuen. Li demanen al Govern en funcions que no aprovi avui, al Consell de Ministres, la impugnació de la norma davant el Tribunal Constitucional (TC).

Sánchez, de 53 anys, tenia un forn de pa en un polígon industrial a Ripoll. Fa 12 anys va comprar un pis amb la seva parella, ja morta, i en plena bombolla immobiliària en va adquirir un altre per al seu fill, per uns 200.000 euros. Va posar la primera residència com a garantia de pagament. El món li somreia, com a tantes famílies de classe mitjana emergent poc abans de la crisi. Però aleshores els tallers i les fàbriques del polígon van començar a abaixar les persianes i els clients de Sánchez se’n van començar a anar.

“Dimarts va arribar la carta del lloguer social. Ja no sé què passarà”, diu la María

“Anava fent com podia. Vaig deixar de pagar el pis i em vaig dedicar a la hipoteca del meu fill. Em matava el remordiment de deixar-li el deute”, explica la dona, que encara continua amb la fleca. Fa dos anys van arribar les notificacions judicials del procés de desnonament instat per CaixaCatalunya (ara BBVA), i va començar el calvari. Va demanar ajuda a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). “Al principi pensava que la gent estava pitjor que jo i em sentia malament. Ara s’han convertit en una família”, explica.

Gràcies a l’assessoria de la PAH, invocant la Llei 24/2015 va aconseguir la dació en pagament del pis del seu fill, tot i que li queda un deute de 5.000 euros. També li han acceptat el del seu propi habitatge. El dimarts passat li va arribar una carta del banc en què li deien que li han concedit un lloguer social de 19 euros al mes durant tres anys i que té 15 dies per lliurar un certificat de vulnerabilitat emès per l’Ajuntament. “Si avui tomben la llei, què passarà amb aquesta ajuda?”, es pregunta Sánchez.

A Palafolls, Manuel Navarro i la seva dona tenen cura de quatre néts i un fill. Eren pastissers i al desembre van decidir posar fi al negoci després de 30 anys. Els asfixiaven els deutes amb la seguretat social, els impostos municipals... i la hipoteca de la seva residència. “Ara vivim d’una pensió d’invalidesa de 567 euros”, explica l’home, de 58 anys.

“Vam haver d'explicar-li la llei als de Gas Natural”, diu en Manuel

El febrer passat va decidir anar als Serveis Socials a demanar ajuda per pagar les factures de la llum i l’aigua. “Em van dir que no m’hi amoïnés. Però fa dues setmanes Gas Natural va tallar el servei perquè devia 303 euros des del desembre”, recorda Navarro.

La família va contactar amb la PAH i un dels seus activistes els va acompanyar a l’oficina de la subministradora. “Vam haver d’explicar-li la llei a la senyoreta que ens va atendre. No havien aplicat el principi de precaució”, explica Navarro. La norma estableix que les empreses han d’informar els Ajuntaments abans de tallar el subministrament per assegurar-se que no es tracta d’una família vulnerable. “Vam estar 51 hores sense servei. És molt dur explicar als néts que no pots pagar els rebuts perquè no tens amb què fer-ho, tot i haver treballat tota la vida”, es queixa l’home.

La PAH i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), totes dues promotores de la iniciativa de legislació popular que va donar origen a la llei, defensen l’efectivitat de la norma. “No és paper mullat: s’està aplicant i funciona. En quina situació deixarà les famílies si se suspèn?”, sosté Maria Campuzano, portaveu de l’APE. “La llei no agrada a alguns governants perquè implica retallar els beneficis de la banca i de les subministradores”, afegeix Carlos Macías, de la PAH.

Quantitativament parlant és difícil determinar l’impacte de la llei. La Generalitat assegura que ha evitat el tall a 32.914 clients en l’últim any. No obstant això, només ha pagat les factures de 3.770, per a la qual cosa va dedicar 1,1 milions d’euros, fet que descriu el paquidèrmic deute al qual s’enfrontarà el Govern català. Encara no s’ha aconseguit que les empreses donin ajudes a fons perdut malgrat anys de converses. El reglament que regula el sobreendeutament està en exposició pública, també en espera del que passi avui al Consell de Ministres. El Govern creu que la llei vulnera els interessos privats i que ja existeix un mètode de cobertura contra la pobresa energètica, el bo social. Una ajut que fins i tot Endesa critica per ineficient.