Els hospitals privats expulsats de la xarxa pública plantegen un ERO

La mesura del conseller de Salut, Toni Comín, d’expulsar de la xarxa pública els hospitals amb ànim de lucre comença a ensenyar el costat més amarg. El grup empresarial Quironsalud, propietari de les dues primeres clíniques privades que deixaran de prestar assistència pública, va anunciar ahir dos expedients de regulació d’ocupació (ERO), que afectaran 256 treballadors. El primer acomiadament col·lectiu de 110 persones es presentarà a l’agost a la Clínica del Vallès (CdV). El segon, a final d’any, afectarà 147 empleats de l’altre centre, l’Hospital General de Catalunya (HGC).

Tal com va avançar EL PAÍS el març passat, la gran mesura desprivatitzadora de Comín ha tingut una contrapartida previsible sobre els treballadors de les privades. Una portaveu de la CdV va apuntar ahir que “d’aquí a un mes començaran les negociacions de l’ERO” i va avançar que els acomiadaments repercutiran en tots els serveis de la CdV. En el cas de l’HGC, “hi ha serveis, com hemodinàmica o radioteràpia, que deixaran d’existir”, va advertir.

Segons els comptes del conseller, els tres hospitals públics de la comarca del Vallès Occidental necessitaran uns 68 llits i cinc sales d’operacions per assumir els 5.700 ingressos que, segons el Departament de Salut, es derivaven a les clíniques privades. El Parc Taulí obrirà almenys 36 llits i tres quiròfans per assistir tots els pacients de l’àrea de Sabadell, i la resta de malalts seran acollits al Consorci Sanitari de Terrassa i la Mútua de Terrassa.

Amb tot, una portaveu dels centres privats va negar les xifres que ha aportat Comín i va revelar que les derivacions rebudes per les dues clíniques ascendien a més de 7.000. Va assegurar, a més, que els hospitals públics “no tenen llits” per assumir aquesta activitat.