Tom Selleck a la Guerra Civil catalana

La cosa va així: és l’any 2032 i tu ets un nen (o una nena) que acompanya el seu gran ídol a instigar la Guerra Civil a Catalunya, que fa anys que està dominada pels andorrans. La missió implica consumir dosis ingents de cocaïna, enfrontar-se a quillorgs —quillos més cyborgs— del Vallès i matar a trets d’escopeta làser els prohoms de la cultura i la política del país.

Tots dos sou personatges de Los del sud us matarem a tots (Males Herbes), l’últim llibre publicat per l’agitador de les xarxes, d’identitat desconeguda i amb cara de Tom Selleck, que respon al nom de Valero Sanmartí. La novel·la, il·lustrada per Roger Pelàez —amb qui ja va col·laborar en el seu primer volum, Jo només il·lumino la catalana terra—, és interactiva: tu ets el protagonista i pots triar entre 36 aventures delirants. Totes tenen en comú que satiritzen sense pietat la realitat catalana, i els seus finals violents i gratuïts.

Ciència-ficció, distòpia o paròdia de totes dues, el llibre és una explosió d’humor absurd i autoreferencial. El “gran ídol” que acompanyes és el mateix Valero Sanmartí, que l’any 2032 fa de monologuista decadent al casino Sagrada Família; Barcelona s’ha convertit definitivament en un parc temàtic per a turistes, i la resta de Catalunya és un erm radioactiu habitat per metàfores degenerades de la societat catalana. Junts la recorreu amb l’objectiu últim de reunificar els exèrcits del sud, una terra contaminada, humiliada i espoliada per Girona, "un geriàtric amb creperies".

A la vida real, Valero Sanmartí, un “messies” underground originari de Flix, feia temps que atiava l’odi contra la Catalunya Vella des de Twitter i Facebook. Però la “revolta” sudista es va precipitar amb el nomenament d’un president gironí a la Generalitat: Carles Puigdemont. Els carrers de Girona es van despertar un dia plens de cartells amb proclames incendiàries com “Girona ens roba” i “Mort a la vocal neutra”… I Los del sud us matarem a tots va arribar a les llibreries.

De “follar a pèl” a il·luminar la catalana terra

Valero Sanmartí (l’autor, no el personatge) no té una edat determinada. Va aparèixer, tot d’una, a la blogosfera amb el seu avatar de Selleck, clamant tenir una “polla bífida” [sic] i reserves il·limitades de cocaïna. L’any 2008 inaugura el blog Jo només follo a pèl, on, sota l’epígraf “Whisky, armes i despotisme il·lustrat”, fulmina els símbols de la catalanitat a còpia d’articles furiosos plens de muntatges fets amb Paint i "molts acudits de polles".

No era ni el primer ni l’últim blog de l’anomenada Odisfera, una comunitat de bloguers d’humor corrosiu i políticament incorrecte que creixia aleshores a la xarxa. Però els seguidors entusiastes no triguen a aparèixer. En part és gràcies a textos virals que exposen i ridiculitzen tendències específiques dels catalans, com ara l’admiració acrítica envers els bascos o l’èxit del grup Manel, que acusa de voler fer creure “que la mediocritat és èpica”.

La mitomania va créixer així, entre crítiques escandalitzades de “gent curteta amb llagues al cervell”, i afalacs de “gent entusiasta sense personalitat”, com despatxa el mateix Valero en un correu electrònic (l’únic mitjà pel qual concedeix entrevistes). La majoria dels seus nombrosos adeptes desconeixien la seva identitat real: “Senzillament no em barrejo amb la gent per una barreja de mandra i angúnia”.

Potser tot plegat hauria quedat com un fenomen de l’underground digital si els creadors de Males Herbes, una editorial independent que aleshores complia sis mesos, no s’haguessin proposat traslladar-lo al món real. L’any 2013 li publiquen Jo només il·lumino la catalana terra, un recull d’articles incendiaris que aboquen “una bona manguerada de napalm” sobre Catalunya i les seves xacres: els runners, les gralles, el rock català, etcètera.

A Los del sud us matarem a tots, el Valero del futur evoca com el seu primer llibre va arruïnar l’editorial, que des d’aleshores es va dedicar a tapar el forat “editant biografies de jugadors de futbol del Llagostera”. La realitat va ser més amable. “En una setmana es van esgotar els primers 800 exemplars que havíem imprès”, explica Ramon Mas, editor de Males Herbes juntament amb Ricard Planas. “Només a través del blog ja tenia un munt de fans. No ens va caldre fer promoció mediàtica: se la feia ell tot sol. De fet, els mitjans no n’han començat a parlar fins ara”.

Per a una editorial petita i emergent, superar els 4.000 exemplars venuts és sinònim d’èxit rotund. Amb aquest segon llibre esperen superar-les amb escreix; el personatge ha cridat l’atenció dels mitjans mainstream. “A vegades m'escriu algun adolescent i em diu que el meu és l'únic llibre que ha llegit sencer en anys”, assegura en Valero.

Identitat secreta

Mentre visqui, però, Valero Sanmartí farà front a “l'absurda teoria que afirma que sóc una mena de personatge”. L’instigador de la revolta sudista nega totes les acusacions sobre la seva identitat falsa i es limita a revelar què no és:

“Gràcies a la ironia postmoderna, diversos col·lectius em compten entre les seves files: hipsters, punkis, nerds, gent de l'esquerra independentista i de la no independentista, etc. Tots ells s’equivoquen”.

Algunes especulacions habituals l’associen a altres plomes polèmiques, com la de Jair Dominguez, que va escriure el pròleg del seu primer llibre, o la de Martí Sales, amb qui comparteix segell editorial per Principi d’incertesa (2015), i que va arengar les joventuts de la terra al crit de “Fora catalans dels Països Catalans”.

Un lema que podria adoptar el mateix Valero mentre arrasa la Catalunya Vella al capdavant d’un exèrcit de silurs. Perquè la seva guerra particular és, abans que res, un afer català i pel gaudi dels catalans. “Molta gent m'ha demanat que després d'escriure un llibre contra els catalans, n'escrigui un contra els espanyols, però no penso escriure pornografia pseudofilosòfica”, conclou.

De moment, però, no fa falta creuar fronteres. Valero Sanmartí és profeta a la seva terra.