Els forenses afirmen que Quintana va ser ferida per una pilota de goma

Els forenses que van examinar a fons les lesions d'Ester Quintana no tenen dubtes: van ser provocades per una pilota de goma. En la seva declaració durant el judici contra dos agents dels Mossos d'Esquadra, els forenses han ratificat els seus informes i han conclòs que la mutilació de l'ull esquerre de Quintana és “compatible” amb el llançament d'aquest projectil. El Departament d'Interior admet que Quintana va ser ferida per una intervenció policial durant la vaga del 14 de novembre del 2012, però segueix negant que els Mossos llancessin aquell dia bales de goma.

“Hem vist sis casos de pacients [ferits] per pilotes de goma i tots són iguals, encara que aquest és el més greu”, ha explicat la metgessa de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya. Les lesions, va dir, impliquen que es va utilitzar un “objecte altament contundent” que va ser llançat “a gran velocitat” i que es va adaptar a “l'òrbita de l'ull”, la qual cosa va provocar que el globus ocular esclatés. Les lesions “són compatibles”, ha afegit, “amb el relat de la víctima”. La velocitat i la distància són factors clau en aquest tipus d'incidents, ha dit la metgessa, que ha recordat que les pilotes de goma “fan un rebot tremend” i van a una gran velocitat. “Ateses les circumstàncies”, ha afegit l'expert oftalmològic que també va elaborar els informes, la lesió “és compatible amb l'impacte d'una pilota de goma”.

Els dos mossos acusats són un subinspector i un escopeter de la Brigada Mòbil dels Mossos. Tots dos van ser a la zona on van ferir Quintana (a la confluència del passeig de Gràcia amb el carrer de Casp) el 14-N. Els acusats han negat que disparessin pilotes de goma, tot i que han admès que van llançar salves (trets sense munició) en aquesta zona. La seva defensa es basa a afirmar que va ser un altre agent dels Mossos el que va fer el tret, i que ho va fer amb un tipus de projectil diferent (el foam, de viscoelàstica).

Les advocades dels mossos, Olga Tubau i Lydia Lajara, han intentat que els forenses reconeguessin que, encara que les lesions siguin “compatibles” amb les pilotes de goma, hi ha altres possibilitats. El debat a la sala de vistes ha estat intens. Els forenses han defensat amb vehemència que han estudiat a fons la literatura científica sobre l'assumpte i que la seva conclusió és que han de ser pilotes de goma. En algun moment han descartat el foam com a arma lesiva: “Això no produiria lesions tan greus de desplaçament de la ferida, com es va produir en aquest cas. És un impacte, escolti, tremend, o a molt curta distància… Però tremend”.

A preguntes de les advocades, no obstant això, han acabat admetent que desconeixen moltes de les característiques del projectil de viscoelàstica, com per exemple el diàmetre o la velocitat de tret de l'arma. “Jo no li puc parlar de l'altre [els projectils de viscoelàstica] perquè no el conec, però és de menor entitat”. “Nosaltres –ha afegit– ens hem dedicat a les pilotes de goma”.

L'altre metge forense, amb més de 30 anys d'experiència, ha seguit en una línia similar: “Les lesions me les explico amb la de cautxú [pilota de goma], però no amb l'altra”, ha explicat abans de reconèixer que mai ha vist “cap lesió per foam” (que es va començar a utilitzar el 2011, un any abans que es produïssin els fets).

La pericial oftalmològica ha aprofundit en la hipòtesi de les pilotes de goma. Un dels experts ha afirmat que les lesions que provoquen un i altre projectil són “diferents” a causa del diàmetre, també diferent: 54 mil·límetres de diàmetre per a les pilotes de goma (que, a més, tenen “un pes menor” i “una consistència més tova”) i uns 40 per als projectils de viscoelàstica. “Per causar lesió per esclat orbitari [com la de Quintana], “hem de parlar d'un diàmetre important”. Aquest diàmetre hauria de ser, com a mínim, de cinc centímetres. “No es pot dir res en absolut, però un de més petit seria improbable”.