Novetats a la rereguarda
La mina bibliogràfica de la Guerra Civil explota ara la veta dels estudis específics
Inexhaurible, la mina bibliogràfica de la Guerra Civil, amb els primers símptomes d’esgotament de mirades macro, explota ara la veta dels estudis específics als quals, en el cas català, s’afegeix la dissecció de la rereguarda. Davant la tragicòmica impossibilitat avui a Espanya d’un govern tripartit, sorprèn el que va aconseguir el Frente Popular el 1936, acord que José Luis Martín Ramos, donats els temps i la historiografia, ha de defensar. Ho fa tot analitzant la seva especial composició a Catalunya, desfent més d’un tòpic (l’ADN de la llista era republicà, no pas rojo), que impulsà una revolució adaptada a la transversalitat social i política dels seus votants i constatant que, quan a la tardor de 1938 es desfà, amb ella ho fa gairebé la República.
Aquell mateix any, la població a Catalunya, pels refugiats, havia crescut en 590.000 persones, mentre es produïen només una tercera part dels ous necessaris, la meitat de la carn i un terç de les mongetes seques, i el racionament de pa passava de 400 a 200 grams en dies alterns. La rereguarda feia feredat, com també recorda el professor de la UAB al seu llibre sobre la rebotiga catalana en temps de guerra: hi havia alhora 45.000 desertors de les lleves obligatòries i el triangle CNT-PSUC-ERC era un polvorí polític que una ja tocada Generalitat no podia controlar; la instal·lació de la República a Barcelona (amb Juan Negrín al capdavant) va significar el cop de gràcia polític del govern català.
La població patia la manca de recursos i també s’adonava de la situació política, components que alimentaven un gran brou de pessimisme al qual no era aliena la situació d’inseguretat que es vivia amb els famosos incontrolats. La tesi de l’estudiós Federico Vázquez és inquietantment contundent: durant la República hi va haver un pacte de no-agressió entre magistrats (majoritària-ment conservadors) i anarquistes d’acció. Les raons: por dels primers a les repressàlies d’aquells i coincidència d’interessos per acabar amb la República. Només va faltar la repressió “més cerebral i crua”, més dirigida també des de l’Estat, que els tribunals de justícia van impartir des de mitjan 1937, defensa Pelai Pagès. Sota el nom del derrotisme, l’espionatge o l’alta traïció, molts cops s’actuà per venjança i no per impartir justícia.
La imatge que tot plegat va deixar de Catalunya i del paper de Lluís Companys acabada la guerra va preocupar moltíssim el president, que demanà al seu amic i cap del Comissariat de Propaganda, Jaume Miravitlles, que donés la versió catalana. En un text inèdit fins ara, surt un Companys més ferm, força lligat de mans per Madrid, en una Catalunya sense massa tensions internes i on s’explica per primer cop els contactes amb Bèlgica i França per aconseguir un armistici.
En qualsevol cas, els danys de la guerra a Catalunya foren terribles, amb conseqüències que s’arrossegaren fins a 1957: manca de professionals qualificats i mà d’obra especialitzada, de materials... Amb molta dada ho documenta Oriol Dueñas, que comptabilitza, expert, els batallons de treballadors forçats. Sense novetats al front, però sí a la rereguarda.
El Frente Popular / Territori capital 1937-1939. J. L. Martín Ramos. Pasado & Presente / L’Avenç. 433 / 504 pàg. 22 / 24 euros. Anarquistes i baixos fons. Federico Vázquez. L’Avenç. 272 pàg. 21 euros. Justícia i Guerra Civil. Pelai Pagès. Base. 292 pàg. 19.95 euros. Veritats. Jaume Miravitlles. Base. 272 pàg. 18,90 euros. La gran destrucció 1936-1957. Oriol Dueñas. Pagès. 384 pàg. 22 euros.
Descenso a los infiernos
Ian Kershaw
Crítica
640 pàgines. 31,90 euros
És el meu projecte més difícil”, diu l’autor de la immensa Hitler. Primera entrega (1914-1949) d’una història mundial, construïda molt a partir de les condicions de vida: el 1914 fou la gran catàstrofe seminal d’una guerra que no acabà el 1918; es generalitzen les confrontacions amb el poder de l’Estat, esclaten el nacionalisme ètnic i la política de masses, i la República espanyola “mai va tenir una base veritablement massiva”. I més...
La guerra secreta
Max Hastings
Crítica
790 pàg. 27,90 / @ 15,99 euros
Els japonesos lluitaren ignorants de gairebé tot; els alemanys, fins a 1942, van ser els millors; les transmissions russes foren un colador molt de temps, i els aliats van obtenir menys del que s’ha fet creure... És la punta de l’iceberg de les conclusions que es poden extreure d’aquesta primera gran visió global de la maquinària i la gent cabdal de l’espionatge de la Segona Guerra Mundial per part de l’autor d’Armagedón i Némesis.
Los judíos vieneses en la Belle Époque
Jacques Le Rider
Ediciones del Subsuelo
384 pàgines. 24 euros
Esclataven el socialisme i el sionisme en un context d’estabilitat econòmica i refinament intel·lectual... alhora que l’antisemitisme. Així era la fastuosa Viena de final del XIX, que el germanista francès dissecciona des de la història, salpebrant els fets amb biografies: Freud (medicina), Schnitzler i Zweig (literatura), Mahler (música), Karl Kraus (periodisme)... Instructiva delícia, com l’època.
La guerra ‘buena’
Stud Terkel
Capitan Swing
786 pàgines. 29 euros
Elliot Johnson, avui director general d’una empresa a Califòrnia, recorda que va tenir el convenciment que la Segona Guerra Mundial estava guanyada pels aliats quan, el 1944, en anar a orinar darrere un arbre, un soldat alemany se li rendí, tot i que el podia haver matat a ell... És un dels 120 testimonis, famosos i normals, de soldats, infermes o almiralls, amb què el periodista construeix un mosaic brutal sobre el conflicte. És clar: guanyà el Pulitzer de 1985.
La otra cara del Caudillo
Ángel Viñas
Crítica
400 pàg. 22,90 / @ 12,99 euros
Sous d’empreses telefòniques, cotxes de 400.000 euros del Führer o el desviament de donatius per a la reconstrucció del país, com l’Operació Cafè, on s’embutxacà els ingressos de 4.000 tones regalades pel Brasil... “Franco començà la guerra sense un duro i als anys quaranta ja tenia 388 milions d’euros”, diu el fructífer historiador, autor de l’elogiada tetralogia sobre la República. Aquí aplica el seu rigor a desfer mites i trobar aspectes inèdits del dictador.
La Guerra Civil española
Ludwig Renn
Fórcola
728 pàgines. 39,50 euros
“¿Per la línia telefònica ordinària li ha donat les dades del lloc i el nom de les brigades?”. El cap de batalló no es creia que les ordres de la decisiva batalla del Jarama li haguesisn arribat al seu intendent per aquella via. Normal: Renn fou, com bon aristòcrata, oficial prussià a la Primera Guerra Mundial i capità de policia al Dresden d’entreguerres... Però a la Guerra Civil estigué amb les Brigades Internacionals i, com a excel·lent escriptor, en féu un sentit retrat.
El diluvio
Adam Tooze
Crítica
672 pàg. 34 / @ 14,99 euros
Des de les trinxeres de 1914-1918 fins a la Gran Depressió, l’historiador anglès fa una gran anàlisi de com i per què els EUA van poder implantar la seva hegemonia i una pax americana que al final va fer aigües. I a cada capítol, una aportació: els bolxevics mai van ser una veritable amenaça a la transformació capitalista; el 1925 Alemanya i França, hegemòniques 10 anys abans, no podien plantejar-se ser contrapès als americans...
La Legión Cóndor
Jordi Barra
Dau Ediciones
78 pàgines. 28,80 euros
Experimentar amb els aparells i amb el bombardeig de ciutats. Això buscaba Hitler amb la Legión Cóndor, al principi 4.000 homes i 100 avions, estudiats al mil·límetre a partir dels documentats mapes i gràfics de la tercera entrega de l’Atlas de la Guerra Civil. Especial èmfasi en la unitat K/88 (grup de bombarders que atacà Gernika) o el detall, en una sola doble plana, de cadascun dels 299 morts de la legió: sols el 40% van ser en combat; en accidents, un altre 40%.
Proveir Barcelona: 1329-1930
Mercè Renom
Muhba
432 pàgines. 25 euros
La historiadora i autora de Conflictes socials i revolució coordina aquí un extens estol de col·legues que, en 31 articles, analitzen com el fet d’abastir alimentàriament Barcelona va passar lentament, del segle XIV al XIX, del control reial a la protecció municipal, tot i que, amb la derrota de 1714, per exemple, Felip V derogà el monopoli municipal de pastar pa. La liberalització comercial de final del XIX va fer la resta. Una història diferent.
La primavera de Múnich
Jordi Amat
Tusquets
480 pàg. 22,90 / @ 12,99 euros
“L’alternativa democràtica antifranquista que plantejaren fou molt més viable, més realista per la seva potència, que la ruptura que es va fer als setanta”. L’autor d’El llarg procés parteix d’aquesta polèmica tesi per estudiar el que el règim franquista batejà com el contubernio de Múnich, front comú de l’oposició (1962). Un fotimer de material inèdit d’arxius de Ridruejo o Irujo expliquen que obtingués el premi Comillas.
Las primeras víctimas de Hitler
Timoty W. Ryback
Alianza
336 pàgines. 26 euros
L’historiador de Los libros del gran dictador aborda un nou episodi poc treballat: els problemes del fiscal de Munic Josef Hartinger, que, l’abril de 1933, investigà unes morts al recent camp de Dachau: tots jueus que oficialment fugien del camp, tot i que les tortures i bales al clatell deien el contrari. Esgarrifosa història que acabà amb el veto del superior de Hartinger i amb aquest viu de miracle; no així el seu amic forense, mort en estranyes circumstàncies...
La transformación del mundo
Jürgen Osterhammel
Crítica
1.606 pàg. 48 / @ 19,99 euros
Un increment asimètric de l’eficiència (de les terres cultivables a les possessions materials de la gent), de la mobilitat, de l’intercanvi cultural, de les tensions entre els governats i les jerarquies i de les emancipacions (esclaus, dones, pagesos...). Aquests cinc aspectes podrien resumir el cabdal segle XIX, el que de debò canvià el món i marcà, és clar, el XX. Anàlisi total des de la història de ciutats, estats i imperis, i des de temes com la indústria, la cultura, la religió...
Los orígenes del POUM
Andy Durgan
Laertes
526 pàgines. 19,50 euros
Dos dels millors intel·lectuals marxistes espanyols van ser Joaquín Maurín i Andreu Nin. Eren militants del POUM, el partit marxista sorgit en bona part del popular Bloc Obrer i Camperol. Va ser l’únic que va criticar fortament tant la degeneració totalitària de la revolució russa amb Stalin com condemnà els processos de Moscou. Ho van pagar molt car. Amb profusió de dades i mapes, l’historiador anglès en fa una exhaustiva i necessària anàlisi.
Sobre la firma
