L’última milla a ‘Cuckoo Land’

La roda de premsa de Carles Puigdemont aquest dimarts m'ha fet pensar en Saul Goodman. Saul és l'advocat protagonista de la sèrie Better Call Saul. Hi ha un capítol en què Saul conversa amb uns potencials clients, un matrimoni que diu tenir uns diners però que no té els diners –no especifico més detalls per no fer spoiler–. El diàleg del matrimoni està tan allunyat del món real que Saul els acaba interrompent: “Podríem, per favor, baixar de Cuckoo Land”? La frase va fer fortuna i Cuckoo Land és sinònim, per als seguidors de la sèrie, de flotar en una dimensió paral·lela on tot és possible i on dolços de maduixa cauen del cel com el pol·len dels plataners de la Diagonal.

El president ha anunciat que la Generalitat vol aprovar en quinze mesos 45 lleis, aplicar 750 mesures i augmentar les inversions en multitud de partides. Fins fa pocs mesos no havia diners ni per a paper de vàter a totes les comissaries dels Mossos: ara i fins al 2017 es crearà una Agència Tributària, una escola de funcionaris, un banc públic, la línia 10 del metro arribarà fins a l'Hospitalet, s'inaugurarà el campus universitari de Diagonal-Besòs, les noves estacions de ferrocarrils de Sabadell, s'ampliarà la renda mínima d'inserció, es destinaran més diners a parcs naturals, a guardes forestals, a proveir amb més aigua potable els pobles petits i fins i tot es potenciarà la carn de caça, entre moltes altres iniciatives. Tot això serà amb els mercats de finançament internacionals barrats per al deute català, amb l'Estat tancat de banda i en un termini d'un any i mig, o menys si és possible, segons Puigdemont. El president ha admès que reduir les llistes d'espera a la sanitat dependrà dels recursos econòmics que el Govern tingui. No ha especificat si cap dels 749 objectius restants també segueix aquesta lògica.

Puigdemont ha descrit tot plegat com “recórrer l'última milla” abans de ser independents. A un quart de milla, aquest estiu, s'hauran d'aprovar els pressupostos amb la CUP i és quan els malpensats periodistes podran saber com s'aconseguirà aquesta proesa. El president ha insistit que no és contradictori negociar un millor finançament amb el govern espanyol mentre prepares la independència per d'aquí a uns pocs mesos. Puigdemont ha dit que Junts pel Sí (JxSí) va per feina i no per brandar banderes: “Si hi ha algú que es pensa que per parlar del procés s'ha d'anar sempre amb l'estelada, no. Hi ha un moment per a la fressa i hi ha un moment per a l'endreça. Aquest govern ha de fer endreça”.

Puigdemont, a diferència d'Artur Mas, és més planer a l'hora d'explicar-se. No s'expressa amb una transcendència forçada, no utilitza el concepte “històric” dia sí dia també i empra poques metàfores. L'únic eufemisme que s'ha permès és referir-se al projecte de BCN World com “el CRT del Camp de Tarragona”. Esclar que tots tenim un passat, també Puigdemont. A la biografia 'Puigdemont, el president @KRLS', els periodistes Jordi Grau i Andreu Mas expliquen que el president “pot portar el seu catalanisme a l'extrem. Abans quan feia servir l'autopista sempre passava sota els rètols que posava 'peatge', mai sota els de 'peaje', «per si ens compten», deia. Una cosa similar feia quan ha hagut d'anar a Madrid en avió. En lloc d'agafar el Pont Aeri, sempre aprofitava vols internacionals, encara que fossin més cars (per exemple un Brussel·les-Barcelona-Madrid; així entrava per la porta de vols internacionals i enlloc del DNI havia d'ensenyar el passaport”. Puigdemont no ha especificat en quin mitjà de transport viatjarà aquest dimecres a Madrid per reunir-se amb Mariano Rajoy.

Puigdemont transmet ser el que col·loquialment en diríem un tipus trempat. Mas podia pecar de massa solemnitat. És difícil imaginar-se l'actual president protagonitzant la campanya messiànica de CiU del 2012. Puigdemont sembla creïble quan assegura que la seva relació amb Oriol Junqueras és “excel·lent” i que comparteixen interessos més enllà de la política. Quan rumia les respostes, Puigdemont treu una mica els llavis cap enfora, com si se'ls volgués pintar; beu molta aigua perquè la gola se li asseca. Diu que té tots els canals de televisió desintonitzats “perquè l'antena se m'ha girat”. Puigdemont té un aire despistat que el fa proper; és fàcil imaginar-se que els seus reiterats endarreriments en els pagaments d'impostos municipals, pels quals va ser alertat durant nou anys a Girona, no eren per mala jeia sinó perquè tenia el cap a un altre lloc. Potser el tenia en projectes patriòtics com fundar la revista 'Catalonia Today' o viatjar amb un DNI català. Saul Goodman diria que el tenia a Cuckoo Land.