Ester Quintana: “Lluís, no hi veig, crec que m’han tocat”

Ester Quintana ha esperat més de tres anys que arribés el dia d'avui. Quintana, de 46 anys, ha declarat com a víctima davant del tribunal que jutja els dos mossos que, presumptament, li van rebentar l'ull esquerre després de la manifestació de la vaga general del 14 de novembre del 2012. Quintana ha explicat amb precisió la situació de “calma” que es vivia al passeig de Gràcia quan van aparèixer tres furgonetes dels antidisturbis, i com un dels agents que va baixar d'una de les furgonetes portava una arma llarga. Ella ha afegit que va sentir "dues detonacions" abans de rebre l'impacte d'un artefacte policial que li ha deixat seqüeles per a tota la vida.

Cap a casa després de la ‘mani’. Quintana ha explicat que, cap a les 20.30 del 14-N, “baixava caminant” pel passeig de Gràcia de Barcelona amb “alguns amics”. “La situació era tranquil·la, la gent anava acomiadant-se després de la manifestació, marxàvem a casa”. La dona ha detallat que es van aturar a l'altura del carrer de Casp: “Ens havíem trobat una amiga i hi vam estar parlant un parell de minuts. Se'n va anar i vam intentar decidir cap on anàvem per arribar a casa”.

Atrapats al passeig de Gràcia. La víctima ha explicat que en aquests moments “se sentien sons de sirenes de policia” que venien de la Via Laietana i que un “helicòpter” dels Mossos sobrevolava el centre. La calma al passeig de Gràcia es va transformar de sobte. “Va arribar gent corrents de la cantonada, des de la plaça Catalunya, cap amunt al passeig de Gràcia. Jo em vaig espantar i també vaig córrer cap amunt. El Lluís em va dir que no corregués, que estigués tranquil·la, que no passava res”. Però per dalt, ja gairebé a la Gran Via, van aparèixer tres furgonetes dels Mossos d'Esquadra. Quintana es va veure atrapada i va sentir “por”. Va tornar a baixar el passeig de Gràcia i va decidir creuar el passeig cap al carrer de Casp davant d'una “situació perillosa” que “no veia clara”. “En cap dels carrers vèiem sortida”.

Les furgonetes. Quintana ha detallat també l'aparició de tres furgonetes de la Brigada Mòbil (antidisturbis) dels Mossos. “Van aparèixer per la Gran Via. Recordo que van fer voltes a la font i es van parar a la cantonada, al xamfrà de Gran Via amb el passeig de Gràcia. Encara no s'havia aturat la furgoneta i ja estava baixant un mosso amb una arma”.

Els Mossos i les armes. Al banc dels acusats s'asseuen dos agents (un subinspector i un escopeter) per haver causat les lesions a Quintana. Esbrinar si van ser ells els autors de les lesions és el gran cavall de batalla d'aquest judici, atès que la instrucció judicial va descartar altres autories. “No estic segura del nombre de mossos que hi havia allà. Jo almenys vaig veure dos o tres agents, però no puc precisar més”. Els agents que van baixar van ser els de “la furgoneta que quedava més a prop meu”. La dona ha afegit que va veure un dels mossos, que eren “a uns 30 metres”, baixar de la furgoneta “amb una arma”. En demanar-li que la descrigui, Quintana ha estès els braços per donar a entendre que es tractava d'una arma llarga. També ha explicat que va sentir almenys “dues detonacions” de forma consecutiva. “Va ser com un pum, pum”.

L’impacte. “Quan estava creuant la calçada, em vaig girar per veure si veia el Lluís, que era amb mi. Quan em vaig girar, el vaig veure a ell, vaig veure els policies que eren al xamfrà i va ser quan vaig rebre l'impacte. Vaig fer uns dos passos endavant suposo que de l'embranzida del cop, però no vaig caure a terra. Al principi del cop vaig notar molt de dolor, però de sobte no em notava gens aquesta part de la cara i no hi veia. Va ser quan el Lluís que anava al darrere es va posar al davant. Li vaig dir: ‘Lluís, no hi veig, crec que m'han tocat’. Em vaig posar la mà a la cara i ja començava a sagnar.

L’auxili policial. Després de rebre l'impacte, Quintana va quedar “molt espantada”. “No vaig pensar en gaires coses més. Vaig pujar a la vorera i vam seguir baixant pel passeig de Gràcia”. Un agent de la Guàrdia Urbana li va preguntar què li passava. “Li vaig ensenyar l'ull i li vaig dir: ‘A tu què et sembla?’ I sentia com trucava a l'ambulància. “Em semblava que l'ambulància trigava molt a venir. Li vaig dir al guàrdia. ‘Digues-los que estic inconscient a veure si vénen abans”, ha dit Quintana, que va estar “conscient” en tot moment.

Les seqüeles. Quintana ha estat intervinguda en diverses ocasions i ha perdut totalment la visió de l'ull esquerre (porta una pròtesi). Segueix anant a l'oftalmòleg perquè “cal seguir revisant la pròtesi” i pot ser que hagi de sotmetre's a una “operació i estètica a l'altre ull perquè s'assembli més a l'esquerre. La seva advocada, Laia Serra, li ha preguntat per les afectacions en la seva vida diària. “No puc calcular les distàncies ni la profunditat perquè ja no puc veure en tres dimensions en tenir un ull. A l'hora d'agafar objectes o posar-me l'aigua al got, no puc calcular. Ho haig de fer amb estratègies, com tocar el got. Molt sovint em dono cops per la part esquerra. Vaig estar molt de temps sense sentir-hi bé per l'oïda esquerra i tampoc podia respirar bé. Em van dir que va quedar una afectació al septe nasal, però que no era operable”.