Les veus búlgares

Aquesta vegada li ha tocat iniciar les preguntes dirigides al Govern català al grup parlamentari de JxSí, és a dir, preguntar-se en veu alta a si mateix, com Hamlet. Com que és el grup més nombrós li corresponen tres intervencions; la resta dels partits té dret a fer-ne una per cap. La cosa els ha quedat com les veus búlgares, una polifonia plena d’ordre, bellesa i misteri. La diputada Carmina Castellví ha entonat la popular tornada, que diu: l’injust sistema de finançament / m’assaltà una nit i vaig perdre la noció, i en la resposta el vicepresident Oriol Junqueras ha fet la segona veu i l’ha glossat en termes similars. Després ha pres la paraula el diputat Oriol Amat, que li ha llançat floretes al conseller d’Empresa i Coneixement en forma Mobile World Congress. Ha tancat el torn el diputat Albert Batalla, que “com a persona de muntanya” ha felicitat el Govern per la política que està fent. El conseller Rull ha posat coda a aquestes paraules i ha assenyalat que bé que van els trens de la Pobla a Lleida (ja s’estalvien fins a 15 minuts de trajecte) i que impuntuals que són, tot i això, els de la R3, que depenen d’Adif.

Altre cop ha estat requerit el vicepresident Junqueras, ara pel diputat ex-eurocomunista (de l’eurocomunisme només se n’ha salvat l’euro) Joan Coscubiela, que ha aprofitat per qualificar de “xupiguai” la postura progre d’un Govern que considera políticament continuador del Govern de Convergència. Ha dit que els canvis de sigles i de militàncies no es corresponen necessàriament amb un canvi de polítiques, i Oriol Junqueras ha replicat que en això de canvis de sigles i de partits Coscubiela hauria de ser-ne ja tot un expert. Els diputats de JxSí han aplaudit i han rigut aquesta contestació i també Toni Comín, Raül Romeva i la resta dels consellers del grup de Junqueras.

Fins a tres vegades han requerit en aquesta sessió de control el vicepresident Oriol Junqueras. El diputat de C’s Antonio Espinosa l’ha interpel·lat com a conseller d’Economia per tractar el fons de liquiditat. Com que ara en comptes de preguntar Junqueras ha de donar explicacions, se’l veu despullat, i el que s’adverteix és que només li agrada explicar perquè se’l creguin. El posa molt nerviós que no li prenguin apunts, que li portin la contrària encara que sigui mitjançant gestos. Junqueras sempre espera de l’interlocutor una submissió intel·lectual amb aquest gust per tenir tota l’estona la raó, propi de qui ha creat una coherència personal que li funciona de meravella al cervell, però que corre el risc de fer-se miques quan surt a l’exterior. A fora es qüestiona, el que és coherent es torna incoherent, el món destrossa la realitat, i hi ha caràcters tímids i inflamats d’amor propi que això no ho poden suportar.

Fora d’això, el moment apoteòsic de la sessió d’aquest dimecres al matí l’ha protagonitzat Carles Puigdemont, no en va és el president, quan ha deixat anar que “hi ha molta gent que ho està passant molt malament, i, quan parlem de gent, a alguns els podem posar noms i cognoms”. Ha fet servir aquest to de comerciant de comarques, que atén satisfet els diumenges els que vénen de missa i a qui fastigueja tot el que passa fora del seu comerç. Tot el que no coneix pel nom i els cognoms.