El trident del Barça castiga l’Arsenal

El partit va començar als peus d'Iniesta. No hi havia més novetat al Barça que la presència de Mathieu al lloc de Piqué, sancionat. La Champions i l'adversari mereixien el màxim respecte, fins i tot al Camp Nou, per més que els resultats penalitzessin l'Arsenal i els blaugrana haguessin guanyat a Londres per 0-2. Hi ha partits que es guanyen des de l'alineació, i els barcelonistes han trobat un equip titular que domina la majoria de registres futbolístics, des de l'elaboració al contraatac, sempre pendents del trident i especialment dels moviments de Messi.

El 10 va xutar la pilota només comparèixer i la seva rematada la va rebutjar Ospina en el frec a frec de forma espectacular. L'Arsenal en va prendre nota. Molt apedaçats, rebaixats des de la formació per les lesions, els gunners van fer un pas enrere, espantats per la irrupció de Messi, i van deixar de pressionar davant Ter Stegen. Havien sortit al camp de manera endreçada i valenta, disposats a marcar un gol per canviar el curs de l'eliminatòria, convençuts de poder redimir, finalment, Wenger. L'aparició de Messi els va dissuadir d'atacar el Barça. La pilota va passar a camp anglès i això va afavorir la irrupció de Busquets.

Ningú recupera la pilota com el mig centre del Barça ni li dóna més profunditat a l'equip que Luis Suárez. El charrúa va llançar-la cap a Neymar i l'esprint del brasiler va acabar amb un xut impossible per a Ospina: 1-0. Amb el porter abatut, les males notícies es van succeir en cascada per a l'Arsenal. L'àrbitre no va veure un penal de Mascherano a Iwobi i Flamini es va lesionar. Ningú es va fixar en la rebequeria de Gabriel. L'Arsenal és un equip tendre i delicat, sense contundència, aparentment presa fàcil per al Barça. Tan senzill es va posar el partit que els blaugrana es van desentendre del futbol i van preguntar per Munic.

El peu de Mascherano

Terreny abonat per a l'Arsenal, protagonista de jornades memorables als camps amb més pompa i al mateix temps incapaç de guanyar un torneig dels grans, tot i que manté les seves opcions en una Lliga liderada pel Leicester després de la interinitat que viuen el Manchester United, orfe de Ferguson; el Chelsea, sense Mourinho; i el Manchester City, a l'espera de Guardiola. Mai s'han de menysprear els gunners, a un partit com es va veure al Camp Nou després que Elneny rematés una pilota colpejada per Alexis. I si no va arribar l'1-2 va ser perquè Mascherano va bloquejar el xut de Welbeck amb la mateixa determinació que en el seu moment li va treure la pilota a Bendtner.

El Barça no aconseguia entrar en el partit. L'Arsenal vagava per l'àrea de Ter Stegen davant la impaciència de l'afició del Camp Nou. No hi havia ni un sol migcampista que través una jugada, tampoc compareixien els davanters i la defensa era exigida de forma reiterada per Alexis, molt inquiet. El partit es va resumir en un duel de la davantera de l'Arsenal contra Mascherano. Al Jefecito, rei del tackle, li encanta acovardir i corregir fins a rebentar, baldat sobre l'herba, aplaudit pels aficionats i felicitat per Luis Enrique. L'heroïcitat de Mascherano va durar fins que la pilota va arribar a Suárez.

El Barça va aprofundir per la banda dreta i la centrada d'Alves la va rematar el 9 de volea. Un xut esplèndid, per acrobàtic i difícil, propi d'un ariet que colpeja bé la pilota, de xilena o frontalment, sempre a punt, disposat a redimir el col·lectiu presidit per Ter Stegen. El porter deixa en cada partit una parada per recordar, ahir al vespre també: una doble mà després d'una falta xutada per Alexis. La intervenció del meta alemany i la targeta de rigor amb què carrega diàriament Arda Turan van donar pas a un final de partit molt insípid, sense més novetat que el gol de Messi i l'orgull competitiu de l'Arsenal.

Els anglesos van sortir contents del Camp Nou. No es van sentir inferiors en el joc al Barça i si van claudicar va ser pel joiós trident: va marcar Neymar, més tard Luis Suárez i al final Messi, després d'una doble recuperació amenitzada per l'11. Un gol per barba que suposa el partit número 38 del Barça sense perdre i rubrica la seva classificació per novena vegada consecutiva per als quarts de final de la Champions. El futbol somriu al Barça i castiga l'Arsenal des de París 2006.