Què pensa el militant de Convergència?

Els casos de corrupció, els descensos electorals i els tombs ideològics han abocat Convergència a un procés de refundació que ha de completar-se, si un avançament electoral a Espanya no ho frustra, en un congrés que se celebrarà entre el 3 i el 5 de juny. D'allà ha de sortir un partit amb una ideologia definida i una nova organització que, segons promet la direcció de CDC, es dissenyarà "de baix a dalt". Per aconseguir-ho, aquests dies militants, simpatitzants, i persones que han participat de les llistes electorals de l'organització estan responent una enquesta. El partit ha distribuït el buidatge de les primeres 500 respostes, que permeten traçar un perfil de què pensen els militants de CDC. 

Ideologia

El gruix de les preguntes intenten definir la ideologia que ha de tenir la nova Convergència. Els militants i simpatitzants del partit es defineixen de centre (els fan situar-se entre el 0 i el 10, on el 0 és extrema esquerra i el 10 extrema dreta i el resultat és de 5) i totalment catalanistes. El 75,4% dels convergents se senten només catalans, i no es discuteix si s'ha de replantejar el full de ruta cap a la independència: en tot moment es parla d'un nou país. 

La Generalitat, defensen els convergents, ha de concertar serveis públics amb la iniciativa privada, i fomentar una economia on es garanteixin els drets de competència i dels consumidors. Els militants avalen parcialment les retallades, ja que creuen que davant d'una crisi s'han de "combinar polítiques de creixement amb certes polítiques d'austeritat que permetin anar reduint el desequilibri financer". La decisió de CDC que rebutgen plenament els seus militants és l'aprovació de la reforma laboral: el 70% considera que no ha ajudat a la recuperació econòmica i a la creació d'ocupació. 

Sobre el tracte als immigrants, els convergents són contundents: el 63,8% opinen que s'han de limitar les prestacions a les persones nouvingudes que no cotitzen a la Seguretat Social, unes restriccions que no han d'arribar a la sanitat: el 74,7% creu que la sanitat pública ha de ser d'accès universal. La militància de CDC també aposta per una Renda Mínima Garantida sempre que comporti una "contraprestació" del beneficiari, una opció que abracen el 53,7% dels enquestats. El 30% rebutja frontalment aquesta proposta, incorporada al programa electoral de Junts pel Sí. L'apartat idelògic de l'enquesta toca tots els temes, des de si una Catalunya independent ha de tenir exèrcit (el 44% creu que ha de formar part d'unes forces armades supraestatal) o les drogues han de ser legals, amb divisió d'opinions: el 40,2% opten pel no i el 39% creuen que les toves han d'estar tolerades.

Organització

És l'apartat amb menys preguntes, però el que aboca a canvis més profunds a Convergència. Per començar, el nom: només el 10% defensen un canvi radical en la denominació del partit, però les respostes apunten a un lleuger canvi que inclogui la paraula Convergència. On si hi haurà canvis més profunds és en la direcció del partit. La militància s'inclina per una direcció on el president de la formació no sigui el candidat a la Generalitat, una decisió que canviaria la tradició de CDC. La manera de nomenar-los també seria radicalment diferent: eleccions primàries. Els militants asseguren que si mai hi ha candidats inesperats als congressos dels partits és perquè tenen la sensació que tot està cuinat pels seus dirigents. Els convergents també desitjarien un canvi en el sistema electoral per tenir llistes obertes i sense quotes per garantir la paritat.

El tracte als imputats és ambigu: els militants de CDC defensen que un investigat no ha de figurar a les llistes electorals, però creuen que pot mantenir el càrrec, almenys, fins que s'obri un judici oral contra l'afectat. Respecte al finançament del partit, un dels principals focus dels casos de corrupció que afecten a la formació, la majoria defensa que hi hagi aportacions privades, sempre que aquestes siguin transparents.