Els altres ‘Nois del cor’

Nerviosos, els seus riures i crits s’escapen per l’escala noble del Palau de la Música fins que comencen a cantar, la música els ajuda a concentrar-se. Després aniran a l’aula què cada dijous tenen classe de cant coral. Són un grup de 18 nens i nenes d’entre 8 i 11 anys del Centre Obert Esquitx, una associació del casc antic que acull nens de famílies amb problemes socioeconòmics. Aquest va ser un dels primers centres que es va apuntar a la iniciativa del Palau de la Música. LA iniciativa consistia a crear corals amb nens i joves del barri com a instrument d’inclusió social. Els cors Clavé XXI, que donen nom al programa, s’inspiren en la iniciativa del poeta, músic, compositor i creador del moviment coral Anselm Clavé que va promoure el cant entre els treballadors durant el segle XIX. “Es podria dir que és la versió moderna de Clavé, amb la mateixa filosofia d’integració a través de la música dirigida a nens i joves amb realitats econòmiques i familiars que els fan vulnerables”, explica Joan Oller, director del Palau de la Música.

Aquesta idea va sorgir fa cinc anys –poc després que esclatés l’escàndol del saqueig de les arques de la institució a mans del que va ser el seu cap visible durant dècades, Félix Millet– amb el propòsit d’apropar-se a les famílies del casc antic i especialment als nens que es trobin en una situació fràgil. “És curiós, perquè el Palau és, per molts, un veí estrany enmig del casc antic”, comenta Esteve Nabona, director del Cor Jove de l’Orfeó i del programa Clavé XXI. L’experiència va començar amb dos centres oberts del barri de la Ribera de Ciutat Vella amb dos cors i ara en són 63 amb un total de 1.300 nens i joves. “En són tants que els últims anys hem hagut de fer dos dies de festival de fi de curs”, afegeix Nabona. El que va començar com una iniciativa pensada per a l’entorn més proper s’ha expandit a fundacions, centres, associacions i escoles de la Verneda –Escola Els Horts– , Verdum –Fundació Pare Manel– , Hostafrancs –Escola Miquel Bleach– o Torre Baró. També s’han format cors dins del mateix programa a Mataró, Manlleu i Banyoles. Les classes de cant les imparteixen nou professors de l’escola coral del Palau i d’altres, formats a la institució, als centres concrets, als quals s’han de desplaçar perquè estan lluny.

“Són 45 minuts de classe a la setmana. Els primers dies és més difícil, després ja és una altra cosa. Aquest any el programa el constitueixen cançons dels cinc continents”, explica Mariona Fernández, després d’una classe de cant el dijous passat. No tots els nens tenen la mateixa actitud: elles estan més atentes, uns són més xerraires i d’altres no volen cantar. No són Los chicos del coro –els nois de la pel·lícula de Christophe Barratier que relata la transformació d’uns nens d’un internat quan formen part d’una coral–, però entre els nois que participen al Clavé XXI els problemes també són freqüents. La majoria són catalans, molts fills de filipins, xinesos i llatinoamericans; una immigració especialment castigada per la crisi. “Sí que es nota quan els passa alguna cosa a casa”, explica la Mariona. Per exemple, l’estrès emocional –generat per les dificultats que viuen les seves famílies– té un efecte directe en la veu i la vocalització. Per això, la majoria té un dia extra de logopeda i foniatre, també dins del Palau. “De vegades els costa molt exterioritzar els sentiments i la música, cantar, els ajuda. Per això es nota la diferència entre les primeres classes i les classes de mitjans de curs“, matisa. Ella està satisfeta de l’experiència, i més quan descobreix veus tan singulars. A dos joves se’ls ha becat perquè formin part del Cor Jove i una d’elles ha arribat a ser solista. Però el més important, insisteixen, és l’efecte socialitzador del cant.

Des de Torre Baró al festival al Palau de la Música

Cada any, el programa Clavé XXI es tanca amb un festival que se celebra a la sala de concerts del Palau. Les famílies dels cantaires solen acudir en bloc a una institució que, per a la majoria, és completament desconeguda. Esteve Nabona, responsable del programa, diu que ha tingut sorpreses de tot tipus: “Desagradables, quan veus que el dia del festival no vénen alguns nens perquè els seus pares no els han portat o d’altres totalment contràries. Una vegada vaig ser a Torre Baró, on vivien diversos nens i els vaig explicar a les famílies en què consistia el festival. Em va fer por que no hi acudissin perquè les seves famílies portaven una vida molt tancada al barri. Em vaig equivocar, van venir tots”.