L’Exèrcit torna a ser rebutjat 15 anys després de la mili

El servei militar obligatori va finalitzar fa quinze anys i l'Exèrcit torna a ser rebutjat per les institucions polítiques catalanes. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha provocat la polèmica per assegurar aquest dimecres a dos militars presents al Saló de l'Ensenyament que l'Ajuntament preferia que l'exèrcit no tingui expositor en aquesta fira. La suspicàcia a Catalunya vers les forces armades ve de lluny i està arrelada en la Guerra Civil, l'objecció de consciència, el no a l'OTAN i el fet de no ser un Estat, segons expliquen Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau (FundiPau), i Rafael Grasa, director de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) –depenent de la Generalitat.

Colau ha acaparat l'atenció mediàtica però el rebuig institucional a la presència de l'exèrcit a les fires barcelonines va ser una decisió del ple municipal del febrer passat. Armadans i Grasa confirmen que els moviments antimilitaristes tenen una força més notable a Catalunya que a Espanya i que possiblement a Europa. L'objecció de consciència va ser especialment punyent a Catalunya a partir de la dècada dels 70. Armadans valora que és cabdal el paper tradicional dels escoltes i els esplais catalans, la majoria de tendència progressista. El mateix Armadans recorda que el 1986, amb 17 anys, es va declarar objector i que va passar directament a la reserva gràcies a les primeres amnisties.

Exigència de CiU a Aznar

Grasa explica que ell va ser un dels tres primers instigadors de la campanya contra l'ingrés d'Espanya a l'OTAN; tots tres eren catalans. “La fi del servei militar, aprovat pel primer govern del Partit Popular, va ser una condició de CiU per donar suport a l'executiu de José María Aznar. Segurament s'hauria eliminat quatre anys més tard, però CiU ho va exigir”, rememora Grasa. El director de l'ICIP apunta que el pacifisme contemporani va arrelar a Catalunya fa 40 anys. Grasa diu que la tradició pacifista de Catalunya arrenca a l'edat mitjana –Artur Mas ha insistit sovint en el pacifisme congènit dels catalans des del moviment de Pau i Treva, al segle XI– i s'alimenta durant el segle XX amb la voluntat dels referents polítics catalans d'acostar-se a la democràcia europea.

Armadans, com Grasa, creu que la ferida de la Guerra Civil va ser més profunda a Catalunya. El fet que sigui una nació sense estat també provocaria més suspicàcia vers l'exèrcit, segons Armadans, que admet que el nacionalisme també va ser un factor d'alguns per rebutjar la mili. El primer punt de la declaració del ple barceloní afirmava que vol “un saló de l’ensenyament sense la presència de les Forces Armades Espanyoles i promoure uns espais educatius que fomentin la cultura de la pau, la convivència pacífica, els drets humans i la solidaritat internacional”.

Cultura de la Defensa

Sonia Güell, professora de l'escola diplomàtica CEI, entén el posicionament del govern de Colau: “És coherent amb el seu passat activista i amb el que defensa; però no hem d'oblidar que tota societat té una cultura de la defensa, vinculada a uns drets superiors”. Güell accepta la presència de l'exèrcit al Saló de l'Ensenyament si aquesta se centra en l'oferta formativa i en la cultura de la defensa. Sonia Andolz, professora de Seguretat i Defensa de la Universitat de Nebrija, destaca que l'exèrcit és una opció formativa present en esdeveniments d'aquesta mena arreu d'Europa. Andolz recalca que les forces armades estan actualment becant estudiants de múltiples especialitats universitàries que no tenen recursos econòmics per pagar-s'ho. Andolz i Güell coincideixen que el ministeri de Defensa no ha sabut comunicar bé aquesta vessant educativa de l'exèrcit. “L'actual ministre ha aguditzat la vessant més rància de l'exèrcit”, opina Güell.

Andolz afegeix que l'estratègia d'humanitzar l'exèrcit, gairebé comparant-lo amb una ONG, és un error perquè “els soldats no només ajuden a nens, han d'estar preparats per matar; no es pot enganyar”. Armadans calcula que al món hi ha vint milions de soldats i menys de l'1% es dedica a missions humanitàries. El director de FundiPau concedeix que les forces armades fan una tasca formativa però no s'ha de permetre la seva participació al Saló de l'Ensenyament perquè “la premissa de l'exèrcit és que la violència pot solucionar problemes. És un problema de concepte: no pot ser que en una fira d'aquesta mena es faci apologia de l'exèrcit, de la cultura de la violència”. Grasa és professor d'un màster a l'Institut Universitari Gutiérrez Mellado, centre especialitzat en “pau, seguretat i defensa”. Grasa accepta la vessant educativa de l'exèrcit però entén que hi hagi grups que no el vulguin al Saló de l'Ensenyament perquè està destinat a joves que acaben l'ESO.

Saló de la Infància sense exèrcit

Els experts consultats coincideixen que la participació de l'exèrcit al Saló de la Infància hauria d'acabar. Grasa diu que és un reducte del passat, procedent del franquisme. Güell opina que sobretot no hi ha d'haver equipament de guerra al Saló de la Infància, però Armadans també critica aquest punt: “És hipòcrita que l'exèrcit munti una tirolina al saló de la infància perquè a la vida real, els soldats no es dediquen a instal·lar tirolines”. Andolz també és contrària a la presència de soldats al Saló de la Infància i es pregunta si hi han de ser cossos de seguretat com la policia.

La decisió de retirar la participació de l'exèrcit del Saló de l'Ensenyament l'ha de prendre l'organitzador, la Generalitat de Catalunya. Güell conclou que sigui quina sigui la resolució, hi ha un factor de realitat que no es pot perdre de vista: “Desentendre's de la cultura militar o de la Constitució no et desinhibeix de les teves obligacions en defensa, o d'acords com el de formar part de l'OTAN”. Andolz explica que els països que han eliminat el servei militar acostumen a ser els que depenen més de les aliances internacionals en defensa.