L’institut de Germanwings

El vol 9525 de la companyia aèria alemanya Germanwings va sortir el passat 24 de març a les 10.01 hores de l'aeroport de Barcelona. Un pilot, un copilot, quatre membres de la tripulació i 144 passatgers volaven rumb a l'aeroport de Düsseldorf (Alemanya). El rellotge marcava les 10.41 quan el copilot, Andreas Lubitz, va estavellar deliberadament l'avió contra els Alps francesos. Ningú va sobreviure a l'impacte. Lubitz va acabar amb la seva vida i amb la de 149 innocents. Entre les víctimes es trobaven 16 alumnes i dos professors de l'institut Josep König de Haltern am See (Düsseldorf[). Els adolescents tenien 16 anys i tornaven amb les seves famílies després de participar en un intercanvi d'estudiants amb l'institut Giola de Llinars del Vallès (Barcelona). Una setmana inoblidable en la qual a part de compartir aules havien visitat Barcelona i Girona. Cansats i contents, s'havien acomiadat dels seus companys catalans. Va ser el seu últim adéu. Aquell viatge pilotat per Lubitz els va portar directament a la mort.

Aquest dimarts, quan faltaven 16 dies perquè es compleixi el primer aniversari de la tragèdia de Germanwings, 23 companys dels morts han tornat a l'institut de Llinars del Vallès. L'últim centre en el qual van estudiar els seus companys.

La tragèdia aèria ha unit amb força dos instituts separats per 1.500 quilòmetres. La desgràcia no ha trencat un intercanvi que porta més de 15 anys realitzant-se. “Aquest any vénen més alemanys que de costum”, somreia la mare d'una alumna a les portes del centre escolar.

Per evitar paral·lelismes, el grup d'alumnes alemanys no va volar des de Düsseldorf sinó que l'avió va sortir de bon matí des de l'aeroport de Colònia. A les 10.15 hores, i gairebé un any més tard, va tornar a escoltar-se parlar en alemany a l'entrada del centre escolar.

Els adolescents, lluint el millor dels seus somriures i acompanyats per dos professors i pel director del centre alemany, Ulrich Wessel, baixaven de l'autocar que els portava de l'aeroport de Barcelona i van visitar, ordenadament, les últimes aules on van estudiar els seus companys d'institut just un any abans.

En les portes del Giola, tota la comunitat educativa –encapçalada per la seva directora, Sílvia Genís– esperava “els alemanys” en l'intercanvi més rellevant d'aquests 15 anys.

Després d'enfrontar-se als records, els alumnes de tots dos centres van protagonitzar un emotiu homenatge als seus companys morts. Al costat del pati del col·legi, els escolars van inaugurar un petit passeig d'amb prou feines una desena de metres flanquejat per 16 cirerers i dos xiprers. Un simbòlic homenatge als 16 menors i els dos professors morts en l'accident aeri.

“Aquests arbres van ser plantats pels últims companys d'aquells joves que estaran amb nosaltres per sempre en aquest espai de trobada i de lectura”, va recordar la directora de l'institut Giola. Un lloc que han batejat com “el passeig dels alemanys”.

El director alemany, Wessel, s'ha emocionat en trepitjar el mateix lloc on van passar les últimes hores els seus escolars. “Les cicatrius són molt profundes i més quan s'apropa la data en la qual van morir els nostres alumnes”, ha explicat Wessel.

L'alcalde de Llinars del Vallès, Martí Pujol, ha admès que la mort dels menors ha estat un dur cop per a la seva població: “No aconseguirem retornar-los la vida però sí recordar-los i que la seva presència estigui sempre entre nosaltres”.

Els professors de el Giola, a escassos metres dels 16 cirerers i els dos xiprers, van interpretar una versió molt personal de Imagine, de John Lennon.

Després, van passejar junt amb uns arbres als quals no els han brollat les fulles.