Llum verda definitiva a tramitar les lleis de ruptura

La Mesa del Parlament ha donat aquest matí la llum verda definitiva a crear les tres ponències conjuntes que han d'elaborar les respectives lleis de ruptura per "desconnectar". Tots els grups de l'oposició (Ciutadans, el PSC, el PP i Catalunya Sí que es Pot) havien reclamat poc abans en la junta de portaveus que es reconsiderés el tràmit escollit, però Junts pel Sí ha imposat la seva majoria en la Mesa i ha acordat tirar endavant.

La creació de tres ponències conjuntes permetrà redactar les lleis de desconnexió (de protecció social, règim jurídic i administració tributària) sense ensenyar cap document durant uns mesos i evitar així que el Govern espanyol hi pugui recórrer en contra i que el Tribunal Constitucional les suspengui.

Malgrat tot, en algun moment hauran de fer-se públiques les proposicions de llei per presentar les esmenes corresponents. Junts pel Sí i la CUP coincideixen que aquest punt de no retorn es produeixi al final de la legislatura, d'aquí a un any, i pretenen així acollir-se a les argúcies que permet el reglament de la Cambra.

El PSC, el PP i Ciutadans han presentat aquest matí sengles escrits en què reclamaven a la Mesa del Parlament que es fessin enrere en la seva decisió de fa una setmana, però la petició no ha prosperat. L'oposició argumentava que la ponència conjunta es crea quan tots els grups parlamentaris estan d'acord i que en aquest cas no és un procediment adequat, ja que només Junts pel Sí i la CUP participaran en la redacció de les lleis de ruptura.

Es dóna la circumstància, a més, que els juristes de la Cambra han advertit que el tràmit escollit podria ser inconstitucional i contravenir la sentència del Tribunal Constitucional que va anul·lar la declaració sobiranista del passat 9 de novembre, en la qual s'anunciava la redacció de les tres lleis de ruptura.

El PP i el PSC han anunciat que portaran al Tribunal Constitucional la creació de les ponències conjuntes per considerar que vulnera els drets dels diputats i per això han reclamat de la Mesa que redacti un escrit que expliqui la seva decisió.

Lluís Corominas, vicepresident primer del Parlament i diputat de Junts pel Sí, ha justificat la decisió de la Mesa a l'empara de l'article 126 del Parlament, que permet crear una ponència conjunta quan ho reclamen almenys dos grups parlamentaris, com en aquest cas. No obstant això, Corominas ha obviat que l'informe dels juristes de la Cambra adverteix que l'elecció d'aquest article és inadequada, perquè està reservat a lleis que suposin un desenvolupament de les competències de l'Estatut i en aquest cas el que es pretén és redactar tres lleis de ruptura que van més enllà d'aquest text legal. "Aquest article garanteix els drets dels diputats més que cap altre, perquè quan vulguin es poden afegir als treballs de les ponències conjuntes", ha insistit Corominas. Els quatre grups de l'oposició ja han descartat del tot aquest escenari.

Ferran Pedret, diputat del PSC, ha revelat, per contra, que la portaveu parlamentària de Junts pel Sí, Marta Rovira, ha admès aquest matí en la reunió de la Junta de Portaveus que la ponència conjunta era l'únic procediment que els permet no presentar un text articulat susceptible que hi recorri en contra el Govern espanyol. El diputat socialista ha insistit en el que ja va declarar Miquel Iceta dilluns a EL PAÍS: que les dues formacions independentistes pretenen amagar els projectes de llei fins al final de la legislatura per fer-ho coincidir amb el final de la legislatura i la dissolució del Parlament.

D'aquesta manera s'evitaria que el Govern presenti tot just començar un altre incident d'execució de sentència, com ja ha passat amb la creació de la comissió del procés constituent, que l'Executiu del PP en funcions considera un desenvolupament de la declaració sobiranista anul·lada pel Tribunal Constitucional.