Les zones de Barcelona amb excés de contaminació es van duplicar el 2015

Després de diversos anys de caigudes, la contaminació atmosfèrica va tornar a repuntar l’any passat, sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona, la zona més afectada per la pol·lució de Catalunya i per la qual la Unió Europea fa anys que amenaça amb fortes sancions l’Administració si no es prenen mesures per revertir la situació. Si el 2014 sis de les trenta estacions de municipis del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental i Occidental, van superar el màxim de 40 micrograms de diòxid de nitrogen (NO2) per metre cúbic de mitjana anual permès per la UE, el 2015 van ser 12 els punts de control que van incomplir la directiva europea, sobretot per la circulació de vehicles dièsel, principal focus d'emissió d'aquest contaminant.

Els veïns de la capital catalana van ser els que més van patir el repunt de la contaminació. De les set estacions que mesuren aquest contaminant, en quatre es va incomplir la directiva europea. Les que van registrar els valors més alts van ser la de l’Eixample (56,34 micrograms d’NO2 per metre cúbic d'aire), situada a l'encreuament de l'avinguda de Roma i el carrer d'Urgell, i la de Gràcia-Sant Gervasi (54,5), a la plaça de Gal·la Placídia.

A més de Barcelona, a Sant Andreu de la Barca, Martorell, Terrassa, Sabadell, Barberà del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet, Montcada i Reixac i Badalona, es van superar els valors marcats per la UE.

La contaminació es va reduir un 40% per la crisi econòmica

Des de la seva entrada en vigor el 2010, la zona de Barcelona i els seus voltants ha incomplit sistemàticament la directiva europea de concentració d’NO2, un gas que segons l’Agència de Medi ambient de la UE, provoca cada any més de 25.000 morts prematures a Espanya, 430.000 a Europa. La Generalitat mesura aquest contaminant des del 2005, quan amb prou feines un 30% de les estacions de les ZQA1 i ZQA2 no van superar els 40 micrograms de mitjana anual. La contaminació va ser estable fins que la recessió econòmica la va fer caure. La caiguda de l'activitat econòmica, traduïda en menys activitat industrial i la reducció del trànsit terrestre, havia fet caure la pol·lució. Segons dades de l'Ajuntament de Barcelona, va ser l’any 2010 quan el nombre de vehicles que circula per la ciutat va començar a caure. Actualment, informen des del Consistori, el volum de trànsit és un 5,3% més baix que fa un lustre.

Però amb l'arribada dels primers aspectes de recuperació econòmica la pol·lució ha tornat a repuntar gairebé un 10%, segons les dades de les estacions de control de la Generalitat recopilades per EL PAÍS. “Els nivells de contaminació estan relacionats amb l'activitat econòmica. Segur que el repunt de la pol·lució és conseqüència de l'augment de l'ús de vehicles privats”, assegura Xavier Querol, investigador del CSIC. En la mateixa línia justifiquen des del Departament de Territori el repunt de la contaminació, ja que el trànsit terrestre és el responsable de més de la meitat de les emissions d’NO2, sobretot els motors de gasoil.

Querol recorda que des del 2005 “la concentració d’NO2 es va reduir a Catalunya un 40% per la crisi econòmica”. Però amb l'arribada de la recuperació econòmica els nivells repuntaran i els problemes tornaran, sobretot per l'augment de vehicles que circulen per les carreteres. “La millor manera de millorar la qualitat ambiental és reduir el nombre de cotxes, o bé ampliar el parc de vehicles elèctrics”.

L'augment de la pol·lució és una garrotada per a l'Administració catalana, que des de fa anys té l'amenaça de la Comissió Europea d'imposar sancions milionàries si no es prenen mesures per reduir la contaminació. L'última el juliol de l'any passat, quan mitjançant una carta, la CE advertia que el pla per millorar la qualitat ambiental presentat per la Generalitat el 2014 no era suficient per acabar amb un problema “persistent i continuat”.

El Govern ha anunciat des de llavors diferents mesures per reduir el trànsit o incentivar l'ús de vehicles menys contaminants com retirar les bonificacions als peatges als vehicles dièsel i crear un impost pels que contaminen més. Paral·lelament, els municipis de l'àrea metropolitana de la capital s'han unit per intentar consensuar mesures per reduir la pol·lució. Des de l’AMB van anunciar a finals de gener la intenció de prohibir la circulació dels vehicles amb més de 20 anys d'antiguitat a partir del 2018, la qual cosa equivaldria al 4% dels que circulen actualment, segons càlculs del mateix Govern metropolità.