El dia que Cruyff va aturar el rellotge a Highbury

Diuen que fins i tot el rellotge del camp es va aturar quan va veure jugar Johan Cruyff, però com que ningú no ho pot demostrar, és només llegenda. El 12 de març el Barcelona va jugar a Highbury contra l’Arsenal per honrar els 14 anys i 500 partits a l’Arsenal de George Armstrong. Era el primer partit internacional de l'holandès amb el Barcelona, que només un mes abans havia aconseguit l'històric 0 a 5 a Chamartín.

Armstrong va néixer a Hebburn, Durham. De jove va ser electricista i va provar fortuna al Newcastle fins que als 17 anys, el 24 de febrer de 1962, va jugar el seu primer partit amb l’Arsenal, contra el Blackpool. Geordie, així l’anomenaven, va arribar a disputar 621 partits amb els gunners; a dia d'avui només l’han superat David O’leary (722) i Tony Adams (624). Típic extrem capaç de jugar per les dues bandes, feia servir bé els dos peus, i va generar moltíssimes més ocasions de gol amb els seus centres que no pas en va celebrar amb les rematades (68). No va participar gaire amb la selecció, perquè en aquella època Anglaterra va prescindir dels extrems, però solia anar-hi convocat.

Vu ser una nit inoblidable de bon joc al nord de Londres, una sobirana lliçó de Cruyff

Va guanyar la Lliga i la FA Cup del 71, i la Copa de Fires del 70 amb l’Arsenal, i la seva participació va ser decisiva. L’Arsenal va ser el seu únic club de debò i la seva cabellera icònica a les bandes de Highbury fins al 1977, quan va ser traspassat al Leicester per 14.000 lliures. Va jugar 16 partits. L'any següent va penjar les botes amb el Stokport. Va exercir d'entrenador de diversos equips abans d'emigrar a Kuwait. Després de la guerra del Golf, va tornar a casa i va treballar per a l’Arsenal. Un dels camps d'entrenament de la ciutat esportiva dels gunners porta el seu nom.

Amb motiu de l'homenatge a Geordie, Cruyff va jugar a Highbury el 1974. Va ser el primer partit internacional de Johan amb el Barcelona. Va ser una nit inoblidable de bon joc al nord de Londres, una sobirana lliçó de Cruyff, llavors probablement el millor futbolista del món. Escrit va quedar al The Times que el Barcelona va escombrar l’Arsenal i Geoffrey Green, així ho va signar l'endemà: “El joc dels blaugrana va produir vertigen, per la rapidesa de la seva iniciativa”. Green crida “patilargo” a Rexach, de qui destaca el bon futbol. Rexach recorda vagament aquell partit.

Els cronistes destaquen també Marcial en un partit en el qual Ball, de penal, va avançar l’Arsenal a l'inici del segon temps, però els gols d’Asensi, Sotil i Tomé van capgirar el vell marcador de l'estadi de l’Arsenal. Els tres gols van ser servits per Cruyff, que va aglutinar tots els elogis: “Va obsequiar amb 70 minuts de futbol impagables en els quals era difícil per a l'ull seguir els centelleigs”, va escriure David Miller, al The Daily Express.

Al Mirror, Jack Steglles sosté que el mestre Cruyff va destrossar l’Arsenal en 15 minuts” i que el Barcelona va fer una festa: “També va ser festa per a l'homenatjat, però una nit de dol per al meta Rimmer i els colors de l’Arsenal”, escriu el periodista. “La màgia de Cruyff va ser massa per a l’Arsenal” o “el mestre Johan deixa 12.000 lliures a George” van ser alguns dels titulars de portada.

Quan va tornar de Kuwait, després de la guerra del Golf, el 1990, George Graham, antic company d'equip que formava part de l'entramat tècnic de l’Arsenal, el va incorporar al club. Per les seves mans van passar, entre d’altres, Ray Parlour, Paul Dickov o Sthepen Morrow. L'1 de novembre del 2000, va morir als 56 anys mentre dirigia una sessió d'entrenament de l'equip reserva a la ciutat esportiva de Herdfordshire.

Highbury, el Barcelona, Armstrong, Cruyff i aquella nit de 1974. Londres i el futbol.