Suspès el judici per l’herència “perduda” de la família reial saudita

Les reticències de la reialesa i del Govern de l'Aràbia Saudita a col·laborar amb la justícia espanyola han obligat aquest dimecres a suspendre el judici previst a l'Audiència de Barcelona contra els presumptes autors d'una estafa de 6,8 milions d'euros als hereus del príncep Saad bin Abdul Aziz bin Abderraman al-Saüd. Reclamens l'herència presumptament robada per Agustín González, un home que, quan el príncep va morir (el 1991) va vendre tots els seus castells i propietats i es va fer d'or.

Avui començava el judici contra González (que té 91 anys i pateix una malaltia mental) i la seva dona, de 65. Estan acusats d'obtenir l'equivalent a més de set milions d'euros per la venda de les propietats que el príncep havia acumulat a Espanya: entre d'altres, els castells de Rocafort i Rocabruna, al cor de Catalunya. I també, de buidar els seus comptes fins a quedar-se amb mig milió d'euros més. De moment l'Audiència de Barcelona ha suspès el judici fins al pròxim novembre i ha emplaçat l'advocada dels hereus, Maria Saló, a posar-se en contacte amb ells per esclarir si estarien disposats a desplaçar-se personalment a declarar en la vista oral.

Els hereus del príncep no han comparegut ni consta que se'ls hagi citat a acudir a declarar per videoconferència des de l'Ambaixada espanyola a l'Aràbia Saudita, tal com estava previst. La resposta del Ministeri de Justícia saudita en la comissió rogatòria formulada des de la justícia espanyola és que, per motius de seguretat, no es poden facilitar les adreces dels testimonis, que a més són difícils de localitzar perquè "viatgen constantment".

De fet, durant la instrucció del cas els hereus que van denunciar l'estafa tampoc van arribar a declarar i es van limitar a contestar un formulari escrit que els va ser remès des del jutjat d'instrucció i la validesa del qual qüestionen les defenses, perquè és impossible comprovar que efectivament hi anessin ells, i no els seus advocats o representants legals, que són els que ho van respondre.

A les traves del Govern saudita i les objeccions dels hereus a comparèixer davant la justícia s'hi sumen les dificultats tècniques que comportaria una comunicació per videoconferència amb l'Ambaixada espanyola a l'Aràbia Saudita, que ja ha avisat que en les seves dependències mai se n'ha practicat cap.

Les defenses ja han anunciat que exigiran que el judici se celebri encara que els hereus saudites no puguin declarar i subratllen que aquests són els primers interessats en què el procés segueixi endavant, a més de tenir els mitjans econòmics per desplaçar-se a Barcelona a testificar si així ho exigeix el procés.

També qüestionen la condició d'hereus dels denunciants, tenint en compte que el príncep mort es va casar amb cinc dones i que els que ara reclamen el seu llegat -una de les seves vídues i els seus respectius descendents- no han presentat els poders que els acrediten com a legítims successors.

La història arrenca el 1976. El príncep saudita va arribar a Barcelona per operar-se de la vista i es va allotjar a l'Hotel Princesa Sofia, González era llavors el subdirector de l'establiment. Havia nascut una història d'amor: el príncep es va enamorar de Catalunya i González, del príncep. La “relació de confiança” entre els dos, relata la Fiscalia, va anar augmentant fins que, el 1989, el príncep saudita va donar plens poders a González per vendre les seves finques.

El 1991, el príncep va emmalaltir de càncer i va viatjar a Houston per rebre tractament. Dos anys després, però, va morir a Riad, cosa que segons la fiscal “va provocar l'extinció dels poders”. González va ometre aquest petit detall i va vendre les propietats del saudita: dues cases a Barcelona (una d'elles comprada per l'exjugador de l'Espanyol Iván de la Peña, que declararà com a testimoni) i les dues finques rústiques –amb els castells, masies i cavalls– a una família russa.