Manresa deixarà de ser ciutat gran i perdrà 900.000 euros anuals

Manresa deixarà ben aviat de ser gran ciutat. L’actualització del padró que fa el Govern central cada quatre anys mostra com la capital del Bages perd població i baixarà dels 75.000 habitants, el mínim requerit perquè un municipi rebi la categoria de ciutat gran. Això tindrà una conseqüència directa de caire econòmic: el municipi deixarà de rebre 878.000 euros anuals (l’1,15% del Pressupost municipal) provinents de l’Estat en concepte de participació en els impostos directes, com ara l’IVA o l’IRPF. “Perdre el títol de ciutat gran et sap greu, però el que realment fa mal és la part econòmica”, admet Josep Maria Sala, regidor d’Hisenda i de Governació.

La capital del Bages va assolir la categoria de ciutat gran el 2011; es tracta d’un títol que dóna el Govern central als municipis que sobrepassen els 75.000 habitants i que s’actualitza cada quatre anys. Manresa llavors en comptabilitzava més de 76.000, però aquesta ciutat també ha notat la crisi i el descens demogràfic pel volum d’immigrants que han marxat en no trobar una feina. A data d’1 de gener del 2015 (el darrer recompte oficial), Manresa tenia 74.655 habitants, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que és el que el Govern central pren com a referència a l’hora de catalogar els municipis. El problema és que aquestes dades no coincideixen amb les del cens elaborat per l’Ajuntament, que eleven la xifra de manresans a 75.163. “Cap de les dues xifres són correctes. Ara estem intentant d’actualitzar dades, estem fent una gran feina per endreçar-ho”, apunta el regidor.

La discrepància de xifres prové de tres col·lectius diferents, que el Consistori té molt ben identificats perquè en aquesta situació és conscient que tot veí compta. Un primer grup està format per 322 habitants estrangers amb permís residencia comunitari, que caduca als cinc anys. Si l’immigrant no el renova, se’l dóna de baixa automàticament en el registre de l’INE, però en moltes ocasions “això no queda reflectit al padró municipal, que s’actualitza cada 10 anys”, admet Sala. Un segon grup són 50 habitants amb el padró incomplert i, un tercer de 133 estrangers no comunitaris sense permís de residència permanent. L’Ajuntament s’ha concentrat en contactar amb els afectats i actualitzar les dades del major nombre de veïns, però el regidor admet que, com a molt, sumaran 200 habitants, una xifra insuficient ja que és inferior als 345 que necessitaven. “Dimecres és el darrer dia per actualitzar les dades, però sabem que no arribarem als 75.000”, afirma resignat el regidor.

La pèrdua del títol de gran ciutat li costarà a Manresa 878.000 euros anuals de les aportacions que fa l’Estat (el Pressupost municipal és d’uns 76 milions). El regidor d’Hisenda admet que els comptes de 2016, ja aprovats, s’hauran de modificar. “Són molts diners i aquesta retallada de la subvenció estatal ens obligarà a ser imaginatius: o buscar més ingressos o reconduir despeses perquè no podem tancar l’exercici en negatiu. Els Pressupostos s’hauran de refer, això pot afectar qualsevol partida, però encara no està definida l’estratègia a seguir”, explica Sala.

Les darreres dades sobre habitants que té l’Ajuntament indiquen certa recuperació de la demografia, però aquesta tendència s’haurà de consolidar de cara al gener del 2019, que és quan es tornarà a revisar la categoria de la ciutat. El Consistori no descarta endegar durant aquest temps algun tipus de campanya per atraure nous veïns, com recentment han fet altres municipis, com ara Cardona. “Estudiarem si cal fer-ho i quin tipus d’iniciativa es pot fer”, tanca el regidor.