El preu dels lloguers torna a pujar després de set anys de caigudes

La recuperació del maó ha arribat també als lloguers. Després de set anys de caigudes, l'any passat el preu de les rendes va créixer més d'un 3%, segons les estadístiques de les principals plataformes immobiliàries. Els lloguers van augmentar sobretot a les 10 grans ciutats. A Barcelona van pujar per sobre del 17%, però també es van encarir a Madrid, Màlaga o Palma. L'oferta de pisos en lloguer segueix creixent gràcies a l'interès que l'habitatge ha tornat a suscitar entre els inversors. Tot i això, segueix sent insuficient, atès que hi ha molta demanda.

Viure de lloguer ha deixat de ser una opció marginal. Espanya havia estat fins a l'esclat de la bombolla immobiliària un país de propietaris. Encara ho és, però menys. En l'època del boom el 80,6% dels ciutadans vivia en un immoble que havia comprat, segons l'Eurostat, l'oficina estadística de la UE. Avui resideix en un habitatge de propietat el 78,8% de la població. La proporció segueix més propera als països de l'est d'Europa que no pas a Alemanya o Àustria, on lloguer i propietat conviuen en una proporció similar.

Avui hi ha més oferta i demanda. “La crisi immobiliària ha suposat que molts propietaris de pisos veiessin que no podien vendre'ls i decidissin treure'ls al mercat de lloguer”, explica el professor d'Economia de la Universitat de Barcelona Gonzalo Bernardos. Durant aquests anys han arribat a Espanya fons internacionals que han comprat paquets d'habitatges per llogar. La crisi dels mercats financers, a més, ha implicat que el maó s'hagi tornat a convertir en un actiu refugi per als inversors.

Un terç busca lloguer

La demanda també ha crescut i, segons un informe recent de Tecnocasa, un terç de les llars que busquen casa volen arrendar. L'elevat nivell d'atur i la baixada salarial que s'ha produït durant la crisi han fet que el lloguer sigui l'única opció per a milers de ciutadans, la qual cosa suposa que el volum d'habitatges per arrendar que hi ha al mercat sigui insuficient. “A Espanya l'única política social d'habitatge és el lloguer privat”, resumeix Julio Rodríguez, economista i vocal del Consell Superior d'Estadística.

En aquest context, els lloguers han tornat a pujar. Sense dades oficials sobre el preu dels nous contractes, les principals plataformes immobiliàries ja han començat a recollir increments al conjunt d'Espanya després de set anys de caigudes que van abaratir els lloguers prop del 25%. No obstant això, els augments no són homogenis. “Hi ha tres grups de ciutats. Barcelona, que va per lliure i va pujar moltíssim; un altre amb Madrid, Màlaga o Bilbao, amb increments elevats però més raonables, i un amb localitats que segueixen sense acabar d'enlairar-se”, explica Fernando Encinar, fundador de la plataforma Idealista.

Tant les dades d'aquest portal com les del seu competidor Fotocasa llancen un increment dels preus del lloguer al conjunt d'Espanya d'entre el 3% i el 3,6%. José García-Montalvo, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, sosté que, tot i que és cert que l'oferta ha augmentat, la pujada de preus de venda en algunes localitzacions, especialment s Madrid i Barcelona, ha “alentit” la tendència de molts propietaris a retirar el cartell de venda per posar el de lloguer. García-Montalvo afirma, a més, que l'inversor exigeix una rendibilitat d'entre el 6% i el 7%. “Si els preus de l'habitatge pugen, per mantenir la rendibilitat cal augmentar el lloguer”, diu el professor.

Rentabilitat del 6,7%

Els inversors arriben ara al mercat de l'habitatge atrets per unes rendibilitats anuals del lloguer del 6,76%, que a Barcelona són més baixes (6,01%) i a Madrid més elevades (7,68%), segons l'informe de Tecnocasa, coordinat pel catedràtic García Montalvo. Una mostra de la forta presència de l'inversor és que el 41,6% dels compradors no necessita demanar hipoteca i compra al comptat. “És un inversor més sa, no tan nerviós com el que hi havia en l'època de la bombolla, que buscava revendre de seguida per obtenir plusvàlues”, assegura Encinar.

Barcelona va liderar l'any passat l'augment dels lloguers. Idealista indica una pujada del 23%, i Fotocasa, del 17,5%, cosa que retorna les rendes a nivells d'abans de la crisi. En el cas de Catalunya, sí que hi ha dades oficials arran del fet que les fiances s'han de dipositar a l'Administració. Aquestes dades també constaten un fort augment, del 14,5%. Tot i que la patronal d'apartaments turístics ho nega, el sector i molts analistes consideren que els lloguers a estrangers encareixen els preus.

A la capital catalana hi ha 9.600 pisos legals per a turistes i una borsa d'habitatges que es comercialitzen de forma il·legal a la qual l'Ajuntament ha declarat la guerra. Aquests habitatges pressionen a l'alça el preu dels prop de 40.000 nous contractes anuals que se signen a la ciutat. “A Barcelona hi ha molta demanda de lloguer, a la qual se suma la competència d'aquests habitatges”, assegura García Montalvo.

En general, els preus s'han incrementat a les 10 principals ciutats d'Espanya. A Barcelona la segueixen Màlaga (entre el 7,2% i el 13,5% l'últim any), Palma (entre l'11,5% i el 12,8%), Madrid (6,9%-7,6%) i Las Palmas (al voltant del 6,5%). Per comunitats autònomes, les estadístiques que ofereixen els portals immobiliaris assenyalen que lideren les pujades Catalunya (entre el 10,7% i el 13,3%), Balears (amb increments que varien entre el 10,1% i el 10,3%) i Madrid (amb augments que oscil·len entre el 6,5% i el 7,6%).