La identitat, fil conductor del festival de cinema documental de moda

La coordinadora de la programació, Charo Mora, explica que Paris is burning (1990) és un bon reflex d'això. La pel·lícula, dirigida per Jennie Livingston, mostra el moviment al voltant del voguing, el ball que la comunitat transgènere i gai, sobretot formada per llatins i afroamericans, va desenvolupar els anys vuitanta a Nova York, com una manera d’escapar de la marginació i la pobresa. Imitant els moviments de les models que sortien a la revista Vogue, van crear una forma de ball que aquí van donar a conèixer les drag queen.

Encara que el documental té 25 anys, Mora afirma que el transgènere és un dels temes importants del segle XXI, que també ha arribat a les passarel·les, i se’n projectarà una còpia restaurada. Aquesta és l'única pel·lícula que el públic pot haver vist, diu Mora, les altres propostes de la programació són recents, però encara no s'han estrenat a Espanya. Com per exemple Homme Less, un documental que recull la vida de Mark Reay, un exmodel amb una aparença molt allunyada de la seva realitat. El protagonista “es va quedar enganxat a la tela d'aranya de la moda, que brilla i atreu molt”, diu Mora. La càmera el segueix de dia, mentre intenta buscar-se la vida com a fotògraf de moda a Nova York, i de nit, quan no té ni lloc on dormir.

La identitat d'un altre temps és la que es respira als atelier d'alta costura de París que retrata Le Temps Suspendu (Handmade with Love in France). A través d'entrevistes a sis dels últims artesans independents que proveïen d'orfebreria tèxtil a les maison, descobrim com es treballava abans i com el temps és indispensable per a aquest treball artesanal, condició que cada dia costa més de trobar. Mostren “un patrimoni irrepetible que només existeix a París, és com parlar dels sis últims óssos blancs”, apunta Mora enlluernada per aquest títol.

En un taller del Piemont va néixer el borsalino, el barret de feltre convertit en icona. La seva història més que centenària s'explica a ‘Borsalino City’, un altre dels títols que porta el Feed Dog amb una picada d'ullet al sector masculí. És curiós veure com una peça tan habitual en l'època, el barret de cavaller que fins als anys cinquanta va ser una peça habitual del vestuari masculí, “es va convertir en una icona de moda”, apunta la coordinadora, en un petit luxe només apte per a aspirants a dandi.

I per a icones i identitats, la de Tiffany’s. És un nom reconegut per la mítica joieria de Nova York, popularitzada pel cinema, però també és la firma que va introduir l'estil Liberty a finals del segle XIX, comenta Mora. El documental revisa el passat i el present en un treball autoritzat per aquesta marca de luxe. “La relació d'aquesta firma amb el cinema és indubtable i com el cinema ha estat un gran vehicle per construir mites”, afegeix Mora.

Arran de la col·laboració amb el Museu del Disenyo de Barcelona, a través de l'exposició Distinció. Un segle de fotografia de moda, el Feed Dog s'expandeix per la ciutat. Al DHUB es projectarà el documental Helmut by June, un retrat del reconegut fotògraf de moda Helmut Newton a través de la seva esposa. Després de la projecció hi haurà un col·loqui posterior, que comptarà amb els fotògrafs Antoni Bernad, Pep Àvila, Enric Galceran i Maria Espeu.

El veritable cost de la moda

En la primera edició, l'impacte negatiu de la moda en la societat ja va tenir un espai i ara es repeteix. “Cal parlar de moda amb el llenguatge del nostre temps, no et pots saltar aquest enfocament”, diu la coordinadora del festival. I aquest enfocament és el veritable cost de la moda, com diu el títol The true cost, el film d’Andrew Morgan que compta amb el suport d'una dissenyadora tan coneguda com Stella McCartney. Aquest documental vol obrir els ulls als consumidors sobre l'impacte de la indústria de la moda, que té la seva pitjor cara en l’anomenada fast fashion (moda ràpida): contaminació, explotació laboral i sobreexplotació de la naturalesa. Tot això també forma part de la moda, i no es pot obviar, rasa Mora.