Les escoltes telefòniques acrediten el delicte de blanqueig del PP de València

Les escoltes telefòniques autoritzades judicialment acrediten la comissió d'un delicte de blanqueig per part del grup popular de l'Ajuntament de València, asseguren fonts de la investigació. La intervenció del telèfon de la dona de l'exvicealcalde de València Alfonso Grau va revelar a la Guàrdia Civil el suposat delicte quan els agents perseguien la trama de cobrament de comissions del 3% desmantellada en l'operació Taula. Les escoltes apunten que el conjunt del grup popular va participar en el blanqueig, incloent-hi l'exalcaldessa Rita Barberá.

La Fiscalia i la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil anaven al darrere de l'esposa de l'exvicalcalde Alfonso Grau, María José Alcón. L'exregidora de Cultura de València era una de les interlocutores de l'ex-alt càrrec Marcos Benavent en les cintes que aquest va acumular durant anys i que reflectien abundants corrupteles del PP regional. Alcón apareixia parlant amb Benavent del rastre d'adjudicacions i el repartiment de comissions.

El jutge Víctor Gómez, instructor de l'operació Taula, va ordenar intervenir el telèfon d'Alcón la primavera del 2015, quan faltaven unes setmanes per a les eleccions autonòmiques i municipals de maig. Mentre els investigadors indagaven la xarxa de cobrament de comissions a canvi de contractes públics, van assistir en directe al que van identificar com un sistema ideat al si del grup popular de l'Ajuntament de València per blanquejar diners en efectiu d'origen desconegut. Regidors i assessors havien d'ingressar mil euros al compte del partit, i l'import els era presumptament retornat en metàl·lic, una acusació que els implicats han negat.

De les escoltes a Alcón es desprèn que l'operació de blanqueig de capitals abastava el conjunt del grup popular –nou dels deu regidors actuals es troben imputats per aquests fets–, inclosa la llavors alcaldessa Rita Barberá. L'exregidora no ha estat citada a declarar com a imputada –investigada segons la nova terminologia judicial– perquè és senadora i està aforada davant del Tribunal Suprem, mantenen fonts del cas.

El presumpte cap de la trama del 3%, l'expresident de la Diputació de València i del PP provincial Alfonso Rus, era extremadament previngut quan utilitzava el telèfon. Rus utilitzava mòbils amb targeta de prepagament que no estaven al seu nom i que canviava contínuament per evitar que la policia els intervingués. Almenys una altra persona de l'organització desarticulada pel jutjat d'instrucció número 18 de València feia el mateix, la qual cosa els permetia mantenir converses segures, segons els indicis de què disposen els investigadors.

Amb Alcón va succeir aparentment el contrari. Tot i que EL PAÍS va publicar el 24 d'abril del 2015 que Benavent havia gravat converses comprometedores vinculades a una xarxa de cobrament de comissions en les quals apareixia, l'exregidor va seguir mantenint diàlegs per telèfon que revelaven una activitat presumptament delictiva. En aquest cas, de blanqueig de capitals.

La primera meitat de l'any 2015 va ser devastadora per al matrimoni de Grau i Alcón. Després de creure que s'havia lliurat de ser jutjat pel cas Nóos, l'Audiència de Palma va enviar el 2 de març el vicealcalde al banc dels acusats. Dues setmanes després, Grau va dimitir i va veure descartada la possibilitat de repetir com a candidat. A l'abril va sortir a la llum la implicació de la seva dona en la trama del 3% i Barberá la va destituir del càrrec d'assessora municipal. Alcón, a més, havia de tornar a concórrer als comicis de maig com a número 16 en la candidatura del PP de València. Però l'escàndol generat per les gravacions de Benavent va forçar la seva sortida de la llista electoral.