El Besòs reivindica el seu torn
Els municipis a una banda i l'altra del riu busquen una estratègia per millorar la qualitat de vida
Ja sigui perquè la crisi amaina, tot i que els seus efectes secundaris han deixat una gran cicatriu: la desigualtat, que no es tanca sinó que segueix obrint-se. Ja sigui per la conjuntura política, amb tots els ajuntaments governats per formacions d'esquerres des de les eleccions del maig passat. O per la tirada de la Barcelona de l'alcaldessa Ada Colau a subratllar l’eix Besòs en el seu Pla de Barris: “El Besòs és la ciutat oblidada per la política social i metropolitana, el corredor de la pobresa i la vergonya”, va dir en presentar-lo.
La qüestió és que els municipis que miren cap a la riba del tram final del riu Besòs (Barcelona, Montcada, Santa Coloma, Sant Adrià i Badalona) demanen torn i tant en l’àmbit tècnic com polític es disposen a traçar una estratègia conjunta que permeti millorar els indicadors socioeconòmics d'uns barris que concentren les rendes més baixes de l'àrea metropolitana. La primera trobada d'alcaldes està prevista per a dimecres que ve.
Jornades per identificar reptes compartits
Els ajuntaments del tram final del Besòs ja han començat a celebrar jornades perquè els diferents agents públics comparteixin iniciatives, identifiquin necessitats i expectatives i facin una diagnosi compartida. El dia 22 es va celebrar una jornada, en què van participar tècnics i polítics i en què quatre grups de treball van identificar els principals reptes del territori.
Qüestions genèriques com la necessitat d'implicar i donar protagonisme a la ciutadania; connectar el territori i millorar la connectivitat –la idea de passar de frontera a frontissa–, millorar la qualitat ecològica del riu; potenciar els focus d'activitat econòmica i reciclar teixit industrial, i tenir una visió compartida i una estratègia clara i coordinada.
Entre els reptes concrets, es va parlar de reordenar i “dulcificar” les infraestructures, crear corredors mar-muntanya i fórmules de reequilibri compensant les “externalitats” que produeix Barcelona. També enfortir nous models de governança i comptar amb els moviments socials; fomentar l'urbanisme sostenible que es vinculi a les estratègies d'inclusió social; reconvertir teixits industrials per produir atracció econòmica, i atreure talent i millora educativa. En aquest sentit, la comarca disposa del triangle que formen la futura UPC del Fòrum, el campus de l’Alimentació de Torribera de la UB i el complex de Can Ruti.
En general, els municipis pretenen frenar la pobresa amb plans de formació i ocupació; recuperant o reconvertint teixit industrial; promovent l'habitatge social; la recuperació del riu com a eix verd. També volen connectar un territori castigat pel que els alcaldes veïns de Barcelona anomenen “les externalitats” de la capital: el nus de la Trinitat i la ronda Litoral, la B-20, la C-31, vies de diverses línies de tren. Ampliant el focus, són municipis limítrofs també amb Collserola, amb la serra de Marina... i amb el mar, amb el futur per definir de l'enorme complex de la central tèrmica del Besòs.
En definitiva, volen donar un tomb a una comarca que contrasta amb la banda Llobregat de l'àrea metropolitana, on es concentren motors de desenvolupament com l'aeroport, el port o la Fira. L'alcalde de Sant Adrià, Joan Callau, parla de la necessitat de compartir “un pla estratègic a curt i mitjà i llarg termini que permeti lluitar contra l'exclusió i reflexioni a llarg termini sobre el territori”. Per fer-ho els alcaldes volen rellançar el Consorci Besòs, creat originàriament entre Barcelona i Sant Adrià amb motiu del Fòrum, al qual es va incorporar posteriorment Santa Coloma i al qual ara ha sol·licitat entrar Badalona.
La seva alcaldessa, Dolors Sabater, té gravada una ponència del professor de la UPF Sebastià Sarassa en una jornada municipalista, en què mostrava amb cruesa els estralls de la crisi als barris dels municipis del tram final del Besòs en indicadors com la pobresa crònica o l'augment d'usuaris de Càritas.
Des de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlón, celebra “que Barcelona hagi pres embranzida i que Badalona s'incorpori al Consorci”. L'alcaldessa aposta per “una planificació compartida d'inversió ponderada, amb calendaris i objectius a curt, mitjà i llarg termini”, i parla de “reptes compartits” davant dels quals, diu: “Serem més forts si hi anem tots junts”.
Els alcaldes comparteixen una certa sensació que l'hora del Besòs és “ara o mai”. Hi ha voluntat política. Ara és qüestió de recursos.
Sobre la firma
