“El fill és aquí. Li farem el testament i ‘tira milles”

El pare de l'Antonio s'ha mort. Males notícies per a l'advocat Francisco Cómitre, que ho comenta amb una companya. “Saps el del poder, que hi havia d'anar el gilipolles del Peña? S'ha mort el vell, tia (…) Ara tinc la meitat del pis amb el fill... Val més això que res”. Cómitre continua parlant, sense saber que els Mossos han punxat el seu telèfon i també senten que diu: “I sense Alzheimer, el fill no té Alzheimer, m'entens? El fill és aquí amb mi. Li farem el testament i tira milles”.

Despectives, arrogants i reveladores d'una gran ambició —“ho signaran tot, la societat i tot de cop”— les converses telefòniques de Cómitre són un dels pilars de l'operació Cocoon, al sumari de la qual ha accedit EL PAÍS. L'advocat és, presumptament, el líder d'una trama que ha estafat almenys un centenar d'ancians comprant-los els seus pisos a canvi d'una renda vitalícia. Desenes de les víctimes van acabar desnonades i sense rebre cap euro.

El “gilipolles del Peña” a qui s'al·ludeix és el notari barceloní Enrique Peña, a qui el jutge situa com a aliat “principal i imprescindible” de Cómitre i la seva “millor eina” per consumar l'estafa. Peña està imputat, juntament amb una desena de persones més, per estafa, falsedat, blanqueig i organització criminal.

El jutge de Barcelona que investiga el cas conclou que les estafes “afecten greument les víctimes perquè perden, mitjançant enganys i tripijocs, un bé tan preuat i necessari com l'habitatge”. Ofegats pels deutes (propis o, la majoria de vegades, dels fills) els avis es prestaven a signar una “hipoteca inversa”: a canvi d'una renda mensual vitalícia, posaven el pis a la disposició dels compradors.

Però el que signaven a la notaria de Peña (a tot drap i desorientats) acostumava a ser un contracte de compravenda del pis amb clàusules abusives. El comprador (un testaferro a les ordres de Cómitre) demanava crèdits sobre els pisos de les víctimes, però no pagava les quotes de la hipoteca i fugia (dos d'ells són a l'estranger, a Tailàndia i el Paraguai). Els bancs demanaven llavors executar l'aval (l'habitatge), i molta gent gran va acabar desnonada.

Res no hauria estat possible sense la intervenció del notari, que per la seva condició de “funcionari públic i jurista” donava aparença de legalitat a les operacions. Els Mossos han trobat anomalies en els protocols que va signar. Peña donava fe de pagaments que, segons les víctimes, no es van efectuar mai. I, malgrat la insistència dels clients que assegurar que venien la seva casa de tota la vida, permetia que es fes constar que es tractava d'un immoble “no habitual”. Un detall que, agrega el jutge, “facilitava les condicions per al desnonament”.

El cas va néixer per acumulació de denúncies. Malgrat que les víctimes procedien de municipis repartits per tot Catalunya, hi havia una coincidència: el mateix advocat (Cómitre) i el mateix notari (Peña). El frau, segons els investigadors, supera els tres milions d'euros. Al juliol de 2015, quan van llançar l'operació, els Mossos van intervenir 150 empreses i van bloquejar un centenar de comptes bancaris.

El jutge recorda que Peña “ja ha estat investigat i denunciat” per altres fets similars, tot i que fins ara no se n'havia provat la connivència. Va declarar, com a testimoni, en el judici per una altra macroestafa immobiliària de la Zona Franca. Fonts de la seva defensa asseguren que, en els cinc anys investigats, va signar entre 8.000 i 9.000 escriptures a l'any. I que, en aquest mateix període, només 104 estan relacionades amb Cómitre i que tenen “poc interès en termes de facturació notarial”. El Col·legi de Notaris exerceix l'acusació contra Peña en la causa.

Alguns clients van notar que alguna cosa anava malament. Al juny de 2015, un mes abans de les detencions, l'advocat rep la trucada d'un col·laborador de Peña que l'adverteix que una família “està feta pols” i que pot acabar al jutjat perquè la filla els ha advertit: “Aquí estan tots conxorxats amb això”. “Que ho haguessin mirat abans”, replica Cómitre. Un altre client truca directament a l'advocat per les mateixes dates: “No vam llegir res, el notari no ens va llegir res. Això sembla un frau”. Cómite es fa el sorprès, li diu que no es preocupi per res i que li portarà els papers. El client, amargat, respon que només li dóna “excuses” i que la financera li vol embargar el pis.