Sánchez sotmetrà a la militància els acords amb altres partits

La decisió sobre si Pedro Sánchez sol·licita el suport a la seva investidura com a president del Govern espanyol la tindran els militants del PSOE. Va ser la carta que el secretari general es va guardar per presentar ahir davant el comitè federal del seu partit, en el qual va haver-hi serioses objeccions a pactar amb Podem i un profund rebuig a acceptar el suport dels independentistes. El líder socialista sotmetrà a referèndum dels afiliats els acords als quals pugui arribar amb altres partits. Ningú l'hi va discutir, sinó que es va acceptar la participació de la militància, encara que en privat va haver-hi retrets a Sánchez.

No semblava que hi hagués res que pogués alterar el curs del comitè federal del PSOE, segons l'esquema previst: Sánchez defensaria l'intent de formar una majoria parlamentària per governar si Mariano Rajoy i el PP declinen fer-ho; i alguns líders territorials insistirien en els límits que hauria de tenir qualsevol negociació. El guió es va alterar la nit prèvia pel desacord sobre les dates de celebració del congrés del partit. Per als barons de les federacions més rellevants, per la seva grandària i perquè els seus líders governen les comunitats, l'equip de Sánchez va cedir i per a ells es va arribar a un punt intermedi. Una hora i mitja després de l'horari previst va arrencar la reunió del comitè federal, després d'una intensa discussió a l'executiva a propòsit de la data del congrés. Els que es van sentir vencedors no ocultaven la seva satisfacció.

Igualment satisfet, almenys aparentment, pel to, i pel seu somriure obert, Sánchez va prendre la paraula, amb especial empenta, per complir el primer punt de l'ordre del dia: Anàlisi política del secretari general. Va haver-hi molts aplaudiments abans que comencés a parlar, com a salutació. Els partidaris van voler reconfortar-lo abans que comencessin les intervencions crítiques de diferents dirigents territorials.

El cop d'efecte el va deixar per al final: “Us anuncio que sotmetré a la militància els pactes que puguin assolir-se, que espero que siguin d'un govern progressista i reformista”. Uns van aplaudir amb força, d'altres amb tebiesa i amb gest ombrívol. El secretari general del PSOE acabava de posar els seus crítics davant la tessitura d'oposar-se al fet que siguin els militants els que avalin o rebutgin la proposta de pactes per a la seva investidura.

Cap no ho farà. És més, a totes les declaracions es va acceptar emfàticament que siguin els militants els que decideixin sobre una situació tan transcendent. Per negar que suposés una sorpresa, i, per tant, que Sánchez els hagués agafat desprevinguts, es va traslladar que els principals dirigents territorials sospitaven que aquesta proposta podia ser llançada.

Sigui així o no, els dies anteriors i fins al día abans, la màxima preocupació de molts dirigents territorials era que el dirigent socialista pogués tenir el suport indirecte de partits independentistes, no ja per la via de l'abstenció, sinó perquè s'absentessin de la votació al Congrés. Es referien a Democràcia i Llibertat i a ERC.

“Per què algú pensa que em llançaré en braços dels independentistes o vull un govern de coalició amb Podem?”, va preguntar retòricament Sánchez a l'última rèplica i tancament del comitè federal, després de cinc hores de debat i 40 intervencions. No totes en contra, ja que va trobar el bàlsam d'alguns secretaris generals partidaris que intenti la formació d'una majoria de govern. Així ho pensa també Miquel Iceta, primer secretari del PSC i dirigents d'Esquerra Socialista com José Antonio Pérez Tapias.

Tants criteris en contra va sentir d'un acord amb Podem que en la seva intervenció de rèplica, a porta tancada, va donar mostres que si afronta una negociació amb Podem serà dur. “Sabran el que és bo”, asseguren que va dir.

Abans, a porta oberta, va assenyalar que fins ara Podem havia donat “mal exemple” en demanar “butaques”, i sol·licitar un “intercanvi de cromos obscè” en comptes de parlar de polítiques per als ciutadans. “El per a què definirà amb qui”, va assenyalar Sánchez. Els continguts d'un possible acord i amb qui es pot compartir és el que preguntarà als militants.

Com es tirarà endavant aquesta consulta, i si és abans o després d'un comitè federal, s'articularà a partir de la setmana vinent si el Rei li fa l'encàrrec. La intenció de l'equip de Sánchez és que primer opinin els militants i que després sigui ratificat pel comitè federal. Aquesta modalitat no agrada a molts dirigents territorials. No els agrada que les seves estructures centenàries siguin substituïdes per l'assemblearisme, propi de la CUP, segons l'analogia que va començar ahir a circular entre els contraris.