L’economia global afronta el desafiament més gran des de la crisi

“No és 2008... encara. Però els governs han d'actuar ràpid”, advertia en un dels debats a Davos l'economista Nouriel Roubini, amb el sobrenom Doctor Catàstrofe. Roubini ha perdut part de la seva autoritat pel seu pessimisme impenitent però les seves paraules mai cauen del tot al buit. Amb un descens de l'índex borsari nord-americà S&P 500 del 6,7% en aquest any, no és estrany que els executius de Davos pateixin episodis d'ansietat. L'FMI va publicar just abans de la cita suïssa una rebaixa de les previsions globals de creixement, al 3,4% aquest any i al 3,6% el proper, dues desenes menys del previst a l'octubre i la tercera retallada en menys d'un any. “El 2016 el creixement serà modest i desigual. Hi ha un optimisme moderat però els riscos són significatius”, insistia ahir la directora del Fons, Christine Lagarde.

Els inversors desconfien d'aquests missatges que ja sonen forçats i la prova és que exigeixen més interès per prestar diners a curt termini que en un horitzó de 10 anys, fet que s'anomena una corba invertida dels tipus d'interès i un dels indicadors que solen anticipar una recessió. Tot i que no sempre, segons el president de Bridgewater, Ray Dalio, que veu més probable que l'economia segueixi patint una debilitat notable. “Però, en cas que tinguem una recessió, aquesta serà difícil de revertir. Aquest és el moment de més desafiament des de la crisi financera”, explica des d'una sala amb xemeneia i vistes a la muntanya que ha convertit aquests dies en la seva oficina provisional.

La bala de plata que es confiava als bancs centrals i a les noves mesures d'estímul monetari no acaba de treure l'economia global de la letargia. “Malgrat la ingent quantitat de diners que s'ha posat en circulació en aquests anys, les pressions deflacionistes són constants”, exposa Dalio, que posa així el dit a la nafra en un dels temors més profunds dels analistes: la falta d'eines per respondre a una nova crisi.

En l'actual conjuntura tots els camins condueixen a la Xina. La transició cap a un model de més demanda interna i els passos cap a una obertura financera més gran s'està revelant una combinació difícil de manejar per a Pequín i d'interpretar per als inversors. Els funcionaris xinesos desplaçats a Davos han insistit que la segona economia mundial s'està adaptant a una nova normalitat de creixement més baix i que es tracta només d'un problema a l'hora de comunicar les seves polítiques. “El sector financer està més desconnectat que mai de l'economia real”, assegurava Shi Wenchao, president d'Unionpay. Però hi ha una llarga llista de tasques sense resoldre. “La Xina ha de reestructurar els seus deutes i la seva economia, que s'està afeblint i exigeix una relaxació de la política monetària, mentre està patint una important sortida de capitals”, rebat Dalio.

La frenada que ha suposat aquest camí cap a la nova normalitat xinesa ha provocat un terratrèmol als mercats de matèries primeres, com reflecteix el desplomament del petroli. Un estímul més que notable per als importadors nets –com Espanya, que estalviarà més de 15.000 milions aquest any–però que aguditza les tensions geopolítiques –“la principal amenaça per al 2016”, segons el número tres de l'FMI, Min Zhu– i posa en dificultats un sector molt endeutat. “La baixada del cru forçarà moltes companyies a suspendre pagaments i això introduirà molta inestabilitat”, assegurava aquests dies Larry Fink, president de la gestora d'actius més gran del món, BlackRock. Darrere d'una fallida empresarial, hi ha un deute impagat i els balanços dels bancs no estan en condicions d'afrontar exigències més importants de capital.

Fuga de capitals a la Xina

L'Institut de Finances Internacionals (IIF) ha revelat que, per primera vegada en la història recent, la Xina va patir l'any passat una sortida de capitals de 676.000 milions de dòlars, el 90% de tots els fluxos que han abandonat els mercats emergents (735.000 milions). Aquest organisme preveu un altre saldo net negatiu de 448.000 milions aquest any. “Les perspectives d'aquests països s'enfosqueixen”, admetia el president de l'IIF, Tim Adams. El futur s'enfosqueix i les monedes es deprecien, la qual cosa posa en serioses dificultats les economies amb un deute elevat en dòlars, com Brasil, Sud-àfrica i Turquia.

“La situació a Amèrica Llatina cada vegada s'assembla més a la crisi del deute dels anys 80, encara que aquesta no hauria de ser tan nociva”, apunta Dalio. Si algun consens ha sortit de Davos és que les quatre rebaixes de tipus d'interès que s'esperaven de la Reserva Federal nord-americana es reduiran, com a màxim, a dues. La combinació d'un dòlar fort i pressions deflacionistes pot ser letal per a la recuperació. “El dòlar pot aguantar durant un temps, suposo que al voltant d'un any, com la moneda forta”, resol el financer.