La crisi de refugiats amenaça de crear una UE de dues velocitats

Els grans projectes polítics es desintegren pel centre: mai per la perifèria. Europa viu en un estat d'excepció permanent des de fa anys, amb crisis amenaçadores que van començar a Grècia i es van disseminant pel Mediterrani. En diversos moments va semblar que l'euro saltaria per l'aire. Però eren crisis perifèriques. “El veritable desafiament arriba ara, amb la crisi de refugiats copejant directament al centre, a Alemanya, amb Merkel a la diana”, afirma Javier Solana, antic responsable de la diplomàcia europea. “Els problemes de l'euro han estat el brou de cultiu d'algunes línies de fractura a Europa, però la crisi d'asil enfronta Europa amb una crisi de naturalesa essencialment política, que ve de darrere i que té una evolució molt preocupant”, afirma una alta font europea.

Afeblida encara per la interminable crisi econòmica, Europa no ha sabut trobar la resposta adequada. Va infravalorar la font del problema: Síria. Brussel·les, de la mà de Berlín, ha intentat taponar l'entrada de refugiats per la frontera turca, sense èxit. Ha tractat de repartir asilats, sense èxit. I gesticula per fer de Frontex una autèntica policia de frontera, en un moviment que troba resistències. Res d'això ha funcionat: en ple hivern, segueixen entrat 1.600 persones al dia a la UE; quan arribi la primavera, les xifres es dispararan, segons l'ONU.

La crisi d'asil va mutant en una crisi política de primera magnitud. I és aquí per quedar-se, amb mitja Europa jugant al campi qui pugui i amb els grans països ficats en problemes. Merkel té a l'opinió pública alemanya molesta, s'enfronta a creixents pressions en el seu partit i veu com apunta a l'extrema dreta. França està desapareguda i ni la socialdemocràcia ni el centredreta són capaços d'embridar el lepenisme. El Regne Unit i el carreró del Brexit són una font de pertorbació. I Itàlia està davant els primers símptomes d'un forat bancari alarmant que pot desempolsar la crisi de l'euro.

Mal equipatge per a un embolic que va a més. La foto d'un nen mort a la platja turca de Bodrum va sacsejar al setembre totes les consciències. Merkel va obrir llavors els braços als refugiats en un gest per a la història, però sense calcular-ne les conseqüències. Amb un lideratge més sòlid que mai, va pensar que els alemanys li donarien un vot de confiança, i que els socis li seguirien els passos sense piular. Res d'això va passar. L'afluència de refugiats es va desbordar i només Alemanya i Suècia, juntament amb Holanda i un grapat de països, han acollit un nombre significatiu d'asilats. Berlín va agafar impotent els incompliments dels pactes a Brussel·les: de les 160.000 reubicacions se n'han efectuat 300. Hongria ha aixecat murs, diversos països han suspès Schengen i la tensió ha provocat reaccions exaltades (especialment a l'est), fins i tot a Alemanya després dels greus successos de Colònia.

“Això recorda aquella història en què un home envia un telegrama a la seva dona: ‘Comença a preocupar-te. Els detalls, després’. Europa ja venia d'uns anys de xenofòbia, antieuropeisme i tensions entre Estats, que ara es multiplicaran”, afirma el politòleg Ivan Krastev, professor de l'Institut d'Humanitats de Viena. “Els referèndums a Holanda i al Regne Unit calibraran el malestar dels votants: alerta amb això. I Merkel està assetjada per governs antiausteritat al sud i per antiimmigrants a Europa central. Europa està en un punt complicat: en un punt de ruptura potencial”, diu.

Brussel·les augura temps difícils. Merkel està en plena carrera contra el temps: té dos mesos per trobar una solució europea que li permeti salvar la cara a casa. “El 2015 pensàvem que Europa podia descarrilar per l'euro; ara, per les fronteres”, apunta Fredrik Erixon, del Carnegie. “És imprescindible un acord europeu. Però els interessos polítics i econòmics dels socis cada vegada divergeixen més, i en àrees cada vegada més clau”, critica.

El leitmotiv “més Europa” ha dominat les sis últimes dècades, però existeix el risc de desfer part del camí. Pot ser que la cancellera es vegi obligada a fer un gir en la seva política d'asil: té tres eleccions regionals a la vista, i legislatives el 2017. “Hi haurà un últim intent per part de Berlín. Si no dóna fruits, és molt possible que Merkel obri pas a la idea d'una coalició dels països que volen solucions comunes ambicioses”, segons Mujatba Rahman, del laboratori d'idees Euràsia. Alemanya, Àustria, França, el Benelux i Suècia són candidats clars a entrar en aquesta coalició. Els de l'est tenen totes les paperetes per quedar-se fora. Itàlia i Espanya estan en dubte.

Una cosa s'ha trencat a Europa, amb Alemanya pressionant per expulsar Grècia de l'euro, amb declaracions cada vegada més pujades de to, amb les bretxes aprofundint-se entre creditors i deutors, entre est i oest. “Continuem integrant-nos o estem arribant al punt en què cal començar a canviar de direcció?”, es pregunta Guntram Wolf de Bruegel. “Sóc optimista, crec que veurem una Merkel humanitària i un Schäuble keynesià que generaran un cercle virtuós”, discrepa Carlo Bastasin, de Brookings. El primer ministre francès, Manuel Valls, explicava aquesta setmana a Davos que el projecte europeu “podria trencar-se si no som capaços de respondre a aquest desafiament”. La temptació del fracàs és aquí.