Laia Ortiz reivindica que cal donar poder als ciutadans

Laia Ortiz, segona tinenta d’alcalde de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, ha defensat que no cal només garantir les ajudes sinó, també, els drets socials i que la ciutadania ha de participar en el disseny d’aquestes polítiques. Per passar de l’assistencialisme als drets cal la coproducció de les polítiques públiques i “donar poder als ciutadans”. Ortiz ho ha explicat al Fòrum Social sobre temes que afecten el tercer sector i que organitza la Fundació Pere Tarrés amb la col·laboració d’EL PAÍS.

Ortiz ha sostingut que la política social “cal repensar-la en clau de drets”, d’ací que el nom del seu departament no vulgui ser purament escenogràfic. La regidora ha subratllat com les xifres sobre la pobresa i la desigualtat no generen les respostes necessàries. I això és particularment greu amb els problemes de la infància, “amb infraprotecció pública per falta de veu dels nens”. Ortiz ha defensat no només el seu dret a l’alimentació sinó a l’educació, al joc i als espais públics. I ha comentat com, per exemple, en el tema de les escoles bressol l'inconvenient no és únicament els problemes del servei sinó que hi ha una bossa d’absència de demanda en sectors que haurien de formular-la. Ortiz ha criticat el relat culpabilitzador de la pobresa que en fa responsable les persones perquè presenten una trajectòria de fracàs.

El creixement de la desigualtat, la seva acceleració i l’aparició de noves inequitats, de noves vulnerabilitats són un problema que cal tenir present, ha manifestat. Per exemple, el risc de pobresa és dos punts superior entre les dones, l'augment de l’aïllament de les persones grans i de la pobresa laboral (persones que encara que tenen feina no poden subsistir amb el sou). Ortiz ha criticat la gestió que s’ha fet de la crisi, amb una política d’austeritat que no ha tingut present la redistribució. Davant del col·lapse dels serveis socials, “Europa, el Govern espanyol i la Generalitat no apareixen” i això carrega els serveis municipals, que s’han de pensar des d’un àmbit metropolità perquè la pobresa i la marginació no tenen fronteres. Ortiz ha reclamat coherència en els discursos i ha posat com a exemple que si pensem a enfortir la sanitat pública no es pot, al mateix temps, promoure el turisme sanitari privat.

Entre les crítiques que ha formulat, una ha estat la privatització de serveis públics sense posar condicions socials i ha subratllat que Barcelona, un cas, és la segona ciutat de l'Estat amb l'aigua més cara.