Rússia respon al repunt de la crisi amb noves retallades

Al final de la jornada, el Banc Central ha fixat el canvi del dòlar en 78,66 rubles, la qual cosa ha superat les equivalències registrades durant la devaluació i crisi del 1998. L'euro, al seu torn, s'ha fixat en 85,62 rubles, la marca més gran de la moneda europea enfront de la russa. A principis de 2014, l'euro es cotitzava a 44 rubles i el dòlar a 33 rubles, però a la primavera del 2014, el ruble va entrar en una època de turbulències i, des de llavors, ha experimentat períodes de descens, planícies, recuperacions parcials i noves caigudes i alts i baixos. El canvi del ruble està relacionat amb l'evolució del preu del petroli brut que el dilluns, en la seva modalitat Brent, va baixar a 28,70 dòlars per barril com a reacció a l'increment de l'oferta.

El Govern va anunciar retallades d'un 10% com a mínim al pressupost estatal del 2016, que està basat en el preu de 50 dòlars per barril i que preval les despeses de Defensa i Seguretat. Ara aquestes retallades s'intensificaran, segons ha indicat el primer ministre rus, Dmitri Medvédev, qui en una reunió dedicada als pressupostos, ha subratllat la necessitat de “mesures suplementàries” per incrementar ingressos i retallades més radicals de les despeses. Queda per veure en què es tradueix l'afirmació del vice-cap de Govern, Arkadi Dvorkóvich, segons el qual “Rússia està oberta a totes les variants de retallada de les despeses del pressupost, inclosa la reducció de despeses del sector militar”.

A la recerca d'ingressos, les autoritats russes, privades de l'accés als mercats financers a Occident per la seva política a Ucraïna, es plantegen nous impostos per a les petrolieres i la represa de les privatitzacions d'empreses estatals, entre elles bancs com el Sberbank (la gegantina caixa d'estalvis dels ciutadans russos) i el VTB, i la petroliera Rosneft. A la rica regió meridional de Krasnodar, les autoritats van haver de retornar als jubilats les subvencions al transport públic que els van arrabassar l'1 de gener. D'aquesta forma, van claudicar davant diversos centenars de jubilats que el 15 de gener van tallar el trànsit a Sotxi, la localitat del mar Negre on passa llargues temporades el president, Vladímir Putin.

Recessió el 2016

El Ministeri de Desenvolupament Econòmic té nous pronòstics, més pessimistes, per al 2016. Segons el diari Vedomosti, en lloc de créixer un 0,8% el 2016, el PIB rus es contraurà un 0,7%, la inflació serà d'un 8,5% (en lloc del 6,4%) i l'atur d'un 6,3% (en lloc de 5,8%), mentre els ingressos reals dels russos s'encongiran un 4% (en comptes d'un 0,7%). A més, la producció industrial es reduirà en 0,4% (en comptes de créixer un 0,6%) i el consum es contraurà un 2,5% (en lloc d'un 0,4% d'augment), mentre les inversions continuaran disminuint.

En l'elit econòmica vinculada al Kremlin l'ambient és de frustració, com va quedar palès al Fòrum Anual Gaidar (un equivalent rus al fòrum econòmic de Davos), on van sonar veus d'alarma i exhortacions a la recerca d'una estratègia de sortida de la crisi. El més polèmic va ser el de German Gref, exministre de Desenvolupament Econòmic i avui president del banc Sberbank. Gref va donar per acabada l'“època dels hidrocarburs” i va dir que Rússia ha “perdut” la carrera en la competència internacional i que es troba entre “els Estats perdedors” que no van saber adaptar-se a la modernitat. “L'edat de pedra es va acabar no perquè s'acabaven les pedres i pot dir-se que l'edat dels hidrocarburs s'ha acabat també”, va sentenciar, referint-se a l'auge de les energies renovables. Com a exemple, Gref es va referir a la Xina, que a finals del 2016, va dir, tindrà una capacitat instal·lada d'energia renovable superior en un 150% a la capacitat de Rússia i que reduirà el seu consum d'hidrocarburs i carbó en un 45%.

En l'ordre de desitjos preferents dels russos, d'altra banda, el primer lloc correspon a l'estabilització de la situació política i econòmica (53%), seguit de les garanties socials i els pagaments puntuals dels sous i pensions de jubilació (51% respectivament), segons una enquesta del Centre Levada. El 1999, les preferències, per aquest ordre, eren la lluita contra la delinqüència, l'enfortiment de l'ordre i l'estabilització política i econòmica.