Maduro defensa la seva aposta econòmica després de decretar l’emergència

El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, va comparèixer davant l'Assemblea Nacional durant poc més de tres hores per avaluar el que ha estat “un catastròfic any 2015”, segons les seves pròpies paraules. La sinceritat del governant veneçolà no ha significat de cap manera una reculada tàctica en el seu model de desenvolupament —que reserva a l'Estat un control gairebé total de l'economia i fustiga el sector privat— sinó la reiteració de l'aposta que alguna vegada va esbossar el comandant Hugo Chávez. “Avui i demà serà així i en les condicions que ens toqui viure”, va prometre. “Però per mantenir això”, va advertir, “cal generar riqueses”.

Aquest compromís va anar precedit per un marc teòric en el qual va atribuir a factors externs el patètic patiment dels veneçolans per comprar aliments, i va comparar la inversió social dels 17 anys de l'autodenominada revolució bolivariana amb la mitjana de la despesa en aquesta rúbrica, que el chavisme també denomina la quarta república (governs civils succeïts entre el 1958 i el 1998). El cap de l'Estat va reivindicar el control de canvi com la raó per la qual aquesta inversió social —del 62%— s'ha mantingut en el temps, va parlar de la quantitat de pensionats del seu govern —84% de la població en edat de rebre aquesta mensualitat—, del nombre d'habitatges construïts, de la quantitat d'estudiants universitaris o de la xifra de llibres de text lliurats als estudiants de l'escola secundària.

Aquest to solemne, com el que havia promès a la vigília el director de debats del Parlament, l'opositor Henry Ramos Allup, s'ha trencat durant uns quants minuts mentre el president es referia al tema dels habitatges construïts durant l'era bolivariana. Enmig d'una polèmica amb la Mesa de la Unitat Democràtica, el governant va exclamar que haurien d'enderrocar-los abans que l'oposició aprovi una llei que li atorgui la propietat de pisos i cases dels ocupants. “No, no i no”, va exclamar. A continuació, els seus adversaris van cridar “propietat, propietat”.

El cap de l'Estat va reivindicar el control de canvi com la raó per la qual aquesta inversió social —de 62%— s'ha mantingut en el temps

És una avançament del que podria passar si la majoria opositora avança en un projecte de llei que amenaça de disputar al chavisme el tron del clientelisme que ha ocupat els últims 17 anys. El govern llueix disposat a bloquejar de qualsevol manera totes les iniciatives que apuntin a afavorir als seus partidaris, molts dels quals van votar per l'oposició en represàlia al pèssim progrés econòmic de l'any 2015, i també ha suggerit que vetarà una llei que amnistiï presos i perseguits polítics. Maduro va assegurar que estava disposat, en canvi, a investigar a través d'una “comissió de pau, amb un veneçolà de confiança pública” els responsables dels desordres de carrer promoguts per un ala radical de l'oposició entre el febrer i el juny del 2014, que van acabar amb 43 morts i centenars de ferits. “L'oposició clavarà un punyal al país si segueix endavant amb aquest projecte. Que no s'imposi la visió dels victimaris perdonant-se a ells mateixos”, va considerar.

Que l'oposició va guanyar pel vot de càstig chavista ho va reconèixer Henry Ramos Allup en una intervenció posterior, també televisada a tot el país. “Les eleccions van tenir un component de vot càstig. Això suposa que el govern, si vol que no el tornin a castigar, ha de corregir el rumb”, va afirmar. Va ser una manera de respondre al to del discurs del president, que durant les poc més de tres hores del seu missatge sempre va invocar el nom del director de debats.

En general hi va haver un to cordial entre els grups i especialment un intent de Maduro per assumir el paper d'un estadista. El president va presentar el decret d'emergència econòmica —una proposta per governar per decret durant els propers dos mesos— amb l'esperança que l'oposició el discuteixi i l'aprovi en els propers vuit dies. També va fer una crida als representants dels poders públics, als governadors, als alcaldes i als empresaris perquè la setmana vinent formin un grup de debat al qual ha anomenat “Consell nacional per a una economia productiva”. Les sessions, segons va dir, començaran dilluns que ve mentre el Parlament discuteix el contingut del decret.

La formalitat per presentar el decret transcendeix els formalismes establerts a la Constitució i amaga un propòsit polític: compartir amb l'oposició el cost polític del daltabaix econòmic que travessa Veneçuela, amb una inflació anualitzada, segons xifres oficials, de 141,5% fins al setembre del 2015. Va dir Maduro entre els aplaudiments dels seus partidaris: “La crisi econòmica no és només un assumpte meu. Jo assumeixo la meva responsabilitat, però demano suport de tots els homes i dones honestos, començant per aquesta Assemblea Nacional”. Amb aquest mateix to d'unitat va acabar les seves paraules: “Convoc l'heroisme. Convoco la unió, la pau, per a un renaixement de Veneçuela”.