Consoladors com a protesta: el nou “fes l’amor i no la guerra”

Consoladors, vibradors o dildos: hem passat de mantenir-los en secret, amagats al calaix sota una pila de mitjons vells, a necessitar adoptar també l'anglicisme perquè amb una sola paraula no en tenim prou per parlar-ne. Junt amb la resta de joguines eròtiques, s'han incorporat massivament a la vida sexual de milions de persones (en solitari o en parella), i ara, a més, destaquen per un altre fet: són els estendards de la nostra pròpia versió del moviment “fes l'amor i no la guerra”.

Als seixanta els hippies plantaven cara a les forces armades amb flors, i ara ens toca a nosaltres fer-ho amb consoladors.

Vanilla ISIS demana reforços

Fa temps que estem afinant la punteria del nostre dildo, i els últims a oferir-se com a diana han estat els ultraconservadors integrants d'una milícia a Oregon. Batejats pel poble amb ganes de fer conya com a “Y’all Qaeda” o “Vanilla ISIS”, aquest grup d'il·luminats nord-americans capaços de fer semblar liberals els qui combreguen amb el Tea Party van decidir prendre per la força diversos edificis federals i fer trinxera. Quan les provisions van començar a escassejar, van confiar en la bondat dels desconeguts i van publicar una llista amb tot el que necessitaven. Imagineu-vos com es van quedar quan, il·lusionats, van començar a rebre paquets i més paquets dels seus conciutadans, només per obrir-los i descobrir que pràcticament tots contenien una de les poques coses que no havien inclòs a la seva llista: consoladors. Jon Ritzheimer, el seu líder, va gravar un vídeo mostrant part de l'arsenal rebut i el seu incomprensible malestar amb el moviment. I diem incomprensible perquè, després de tot, el poble sí que els va enviar queviures, concretament penis comestibles.

Envieu-li un consolador a Putin

Els yeehawdistes d'Oregon no són els primers ultraconservadors a activar la crida d'aquestes joguines sexuals. L'agost del 2013, després de la decisió de Vladimir Putin d'adoptar una llei contra la propaganda homosexual, un grup de protestants es van reunir davant de l'ambaixada de Rússia a San Francisco portant cartells que deien “envieu-li un consolador a Putin”. Una pàgina de Facebook després (Send a Dildo to Vladimir Putin: 23, Ilyinka Street, Moscow, 103132, Russia) i la pertinent cobertura internacional van aconseguir que centenars de consoladors i derivats trobessin el seu camí fins a l'eix neuràlgic del president rus sota l'eslògan “Ajuda'ns a empalar Vlad”. Lamentablement, no sabem si el mateix Putin va arribar a rebre (o fins i tot gaudir) d'alguns d'aquests regals, el que sí que tenim són les glorioses imatges d'un heroic consolador teledirigit que, pel que sabem, bé podria haver encès tot el moviment quan, el 2008, va aconseguir colar-se en una conferència política russa importantíssima i extremament seriosa.

Polítics orgullosos dels seus consoladors per la màgia del Photoshop

Matt Haughey es va trobar un dia, després d'una de tantes massacres en instituts dels Estats Units, preguntant-se exactament el que tants d'altres ens hem qüestionat: per què el Govern no fa res sobre aquest tema? Cansat de no trobar resposta i de veure en canvi com els polítics republicans apareixen constantment empunyant tot tipus d'armes sentint-se poc menys que herois, va decidir obrir un Tumblr (GOPdildo) en el qual pogués reemplaçar, a cop de Photoshop, les armes que tan orgullosos sostenen aquests polítics per tota classe de consoladors. Per Haughey, les fotos en si són tan ridícules que és fàcil convertir-les en un acudit. “Admeto que és una mica estúpid”, va confessar a Medium, “però almenys així m'ho passo bé i protesto a la meva manera”.

El resultat, a més de convertir-se en un fenomen viral, ens obliga a fer-nos una altra pregunta potser tan important com el mateix dubte que el va originar: per què ens sorprèn més veure polítics sostenint una joguina eròtica que una arma mortal?

Guardeu els consoladors, i les armes, fora de l’abast dels nens

A mitjan 2014, Evolve, una organització nord-americana la finalitat de la qual és promoure l'ús responsable de les armes, va llançar una campanya per conscienciar sobre la necessitat de mantenir-les fora de l'abast dels nens. Entre la seva estratègia, tenien un anunci que va causar polèmica: consistia en uns nens jugant amb els consoladors de les seves mares. Sota el lema “Si el troben, jugaran amb ells”, Evolve reemplaçava una vegada més les armes amb joguines eròtiques, aquesta vegada no per riure's dels seus portadors, sinó per posar sobre la taula un problema que mata, aproximadament, 100 nens a l'any als EUA a causa d'accidents domèstics amb armes.

‘Dildos-not-guns’

A partir de l'agost d'aquest any, entrarà en vigor una nova normativa que permetrà portar determinades armes als campus universitaris de l'Estat de Texas. Per protestar per aquesta, com a mínim, qüestionable decisió, un grup d'estudiants de la Universitat de Texas a Austin han decidit portar a classe un altre tipus d'arma menys mortal però, a efectes virals, molt més efectiva: els nostres estimats aliats els consoladors. L'esdeveniment, programat per al 24 d'agost, està liderat per Jessica Jin, una estudiant que pot haver desxifrat, segons les seves declaracions a The Guardian, el perquè d'aquest ús expansiu d'aquests objectes eròtics com a arma pacifista en les nostres protestes. Segons Jin, no hi recorrem únicament perquè són graciosos, que també, sinó perquè “assenyalen la naturalesa masturbatòria del poder que la gent sent quan té armes”. I afegeix: “A més, el consolador ha aconseguit ser l'estendard d'una reflexió sobre el que la nostra societat considera obscè o no”.