El Govern admet que no té garantida l’estabilitat

Junts pel Sí, la coalició de Convergència i Esquerra que governa a Catalunya, va assegurar quan va pactar amb la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) que el nou Executiu tenia garantida l'estabilitat parlamentària. No obstant això, en la primera llei important que ha d'aprovar, els Pressupostos, la Generalitat reconeix que no té assegurats els vots dels anticapitalistes. Ho va explicar ahir la consellera de Presidència, Neus Munté, que en una entrevista a TV3 va admetre que l'Executiu de Carles Puigdemont no té garantida “al 100%” l'estabilitat al Parlament.

Neus Munté, igual que ha expressat el vicepresident econòmic, Oriol Junqueras (ERC), té dubtes sobre si la Generalitat podrà aprovar nous Pressupostos o haurà de conformar-se amb l'adaptació de la seva pròrroga pressupostària, la qual cosa posaria en risc part del pla de xoc social que vol implantar. “Estem convençuts que hi ha marge per aprovar nous Pressupostos. En cas contrari, l'instrument de pròrroga no és l'òptim ni el desitjable, però si que dóna una certa normalitat al dia a dia”, va apuntar la consellera, abans de concretar quina part de les mesures socials poden aprovar-se amb una pròrroga.

La CUP ja ha deixat clar que el seu suport als Pressupostos no està garantit. Junts pel Sí haurà d'afinar les mesures socials –els anticapitalistes creuen que el que hi ha sobre la taula es queda curt– per aconseguir el seu suport: “A priori no podem dir que els votarem o que no els votarem. Analitzarem si són els Pressupostos més socials que s'han pogut generar en l'actual marc o si, en canvi, són una plataforma de liquidació de la CUP”, va afirmar en una entrevista al setmanari La Directa la diputada Anna Gabriel.

Els dubtes sobre l'estabilitat del Govern xoquen amb el relat de l'acord que va oferir el ja expresident de la Generalitat. Artur Mas va presentar el pacte que l'obligava a cedir la presidència com una rendició dels anticapitalistes. A canvi de la retirada de Mas, la CUP es comprometia que dos diputats quedarien “integrats en la dinàmica parlamentària” de Junts pel Sí.

I els vuit restants, segons el pacte, no poden votar junt amb l'oposició “quan estigui en risc l'estabilitat parlamentària”. Amb la fórmula, la coalició interpretava que els números havien de quadrar per guanyar totes les votacions parlamentàries. “El que no ens van donar les urnes ho ha corregit l'acord”, va il·lustrar Mas.

Els diputats de la CUP Gabriela Serra i Benet Salellas seran els dos parlamentaris de la formació anticapitalista a Junts pel Sí. Això no significa, però, que sempre votin junt amb els diputats de CDC i ERC, com pretenia Mas. “La CUP no farà una votació conjunta amb Junts pel Sí en tots els temes”, recorden des de la formació anticapitalista.

La clau de l'acord rau en com entén l'“estabilitat” cadascun dels grups. Els anticapitalistes avisen que després de la votació d'investidura “no hi ha res més escrit” i que caldrà negociar perquè subscriguin les propostes de la coalició que no estiguin directament lligades a l'avanç de la secessió.

Malgrat el triomfalisme que va exhibir Mas en la seva roda de premsa de retirada, els dirigents de Junts pel Sí que van negociar junt amb la CUP són conscients que els anticapitalistes no cediran en totes les votacions. “Haurem de treballar per arribar a grans acords en cada qüestió”, admet un dels responsables de les converses.

Mas va pretendre reduir a la mínima expressió el paper de la CUP. Fins i tot, segons Gabriel, va buscar que desaparegués del Parlament: “Ens van posar sobre la taula la liquidació directa de la CUP”, va explicar la diputada. Una fórmula –que consistia a cedir els dos diputats a Junts pel Sí i forçar la dimissió dels vuit restants i la resta de substituts– que finalment no es va dur a terme.