Buenafuente, clàssic

En un curt que precedia la seva reaparició a televisió aquest dilluns, Andreu Buenafuente amenaçava de llançar-se al buit des del capdamunt de la torre de Telefónica a la Gran Via de Madrid. Al negociador li exigia un programa “a les onze de la nit, de 50 minuts, amb una banda en directe”. Concedit. En un país d'hàbits delirants, on espais familiars com MasterChef Junior acaben prop de la una de la matinada, que Buenafuente comenci el seu programa nocturn a una hora tan raonable és una gran notícia.

No és l'única novetat que ha implicat el fitxatge del còmic, presentador i productor per Movistar+, que el presenta com a estendard del nou canal #0, ara com ara a Canal+. En la seva anterior aventura, En el aire (La Sexta), Buenafuente es dirigia als molt tranuitadors amb un programa disbauxat i frenètic. Quatre mesos després, a Late Motiv, el de Reus recupera un format més clàssic, el dels xous late night nord-americans de sempre. Més tranquil i reposat, menys bufó i transgressor.

Com en tots els seus projectes, el millor sol ser el monòleg inicial. Aquesta vegada Buenafuente es va transformar en el nou president català, Carles Puigdemont, amb la dificultat de parodiar algú encara poc conegut més enllà del seu esvalotat serrell. Va fer broma amb la qüestió catalana i va aprofitar per deixar anar, amb finor, alguns missatges al seu nou públic madrileny (abans gravava a Barcelona): els independentistes no són bestioles rares.

Després es va veure que té molts amics: li van donar la benvinguda Fernando Esteso i el Dioni, o col·legues de la competència com Mariló Montero i Pablo Motos. Dels còmics anunciats només vam veure el debutant David Suárez, que intenta ser un nou Follonero (com va ser Jordi Évole) amb entrevistes impertinents, aquesta vegada a dos caps de la Fundació Nacional Francisco Franco, un d'ells anomenat Blas Piñar, com el seu pare, amb els quals era difícil riure. També hi seran altres humoristes, com el seu inseparable Berto o l'emergent David Broncano, però el que es va veure ahir no indica que els gags hagin de ser el centre de Late Motiv com ho eren a En el aire. El plat fort serà una entrevista de les tranquil·les. La primera va ser amb Pedro Almodóvar, que va estar poc cortès quan li va dir al presentador que el veia nerviós o quan citava escriptors donant per fet que no els coneixeria.

Últim i extraordinari ingredient: la música. En un país on les teles han de tirar d'arxiu per oferir-nos actuacions dels anys vuitanta, Buenafuente es va treure de la màniga una superbanda amb Leiva, Fito Cabrales i Carlos Tarque, homenatge a David Bowie inclòs. Com en els hipsters, allò clàssic pot resultar molt modern.