Zidane allibera el Madrid

A qui s'anticipa com a mite sovint té un impacte instantani. Com Zinedine Zidane, per descomptat, una figura reverencial que no necessita d'hores de vol amb la pissarra per destil·lar entusiasme al seu al voltant. En la seva estrena, el francès va tenir un efecte immediat: el Reial Madrid es va alliberar, tot ell, públic i jugadors. La gent de Chamartín va recuperar el bon ànim, sense xiuxiuejos ni crits. Els futbolistes van canviar de cara i van deixar anar les cames. Com a resultat, un bon Madrid, més solidari, alegre i dinàmic que fins fa una setmana. Suficient per superar aquest Deportivo consistent que circula per la Lliga amb solvència, sense pressions.

Destituït Rafa Benítez, va emergir un altre Madrid, l'enèsima verificació que al camp manen els homes, per bé i per mal. I aquests jugadors madridistes semblen connectar millor amb tipus com Ancelotti i Zidane, a qui agraeixen la seva naturalesa futbolera, i no pas catedràtics amb anotacions enciclopèdiques. A aquesta gent no els agrada que els donin la llauna. Amb Benítez també es golejava, però amb pitjor cara i menys implicació.

Sense lligams, el Madrid va ser un equip fresc des de l'inici. Amb Zidane, la mateixa disposició que amb Ancelotti, amb Isco i Carvajal al capdavant, i amb Bale a la dreta i CR a l'esquerra com a punt de partida, encara que després alteressin una i altra vegada les posicions d'atac. Un calc dels dies amb l'italià, tan enyorat al vestuari madridista. Va ser un conjunt més pacient amb la pilota, menys directe. Un grup més mosqueter a l'hora de destruir joc, amb Kroos més agressiu en la primera pressió, amb Bale d'auxili en la línia de migcamp quan l'equip perdia la pilota, amb els laterals més invasius en atac que en el que portem de curs. Un Madrid molt més coral en tot davant el qual poc va poder fer el Deportivo, un equip ben treballat per Mosquera, un migcentre amb molt bon toc de pilota, i que té un murri en la punta d'atac com Lucas Pérez. Va ser precisament aquest qui va tenir la primera ocasió del matx, però va perdre l'u contra u amb Keylor Navas. El malentès entre Ramos i Pepe per controlar el punta deportivista va ser l'única taca del Madrid en el primer acte. Al descans, Varane va substituir el capità.

Més eficaç en atac, Ramos va orientar l'estilista gol de Benzema amb el qual van obrir la llauna davant el Deportivo. Després d'un córner llançat per Kroos, el central va rematar de volea i l'ariet francès, d'esquena al porter Lux, va tocar-la d'esperó per enviar la pilota al fons de la xarxa. Els visitants van reclamar un fora de joc inexistent, ja que Arribas endarrerit el trencava. Sí que ho estava Bale, però ni es va immutar durant la jugada.

Bale viu un moment dolç, potser el seu millor tram des que vesteix la samarreta blanca. De nou a la banda dreta, va aparèixer amb una força demolidora. No va tenir la desgana defensiva d'altres jornades i encara va tenir molt aire per ser capital en zona d'atac. De sobte, hi ha un Bale amb un cap d'or. Dues de les seves tres dianes van arribar pel joc aeri. I no van ser dos cops de cap normals. Tots dos, amb un cop poderós de coll. Dels seus onze gols en Lliga, sis els ha marcat d'aquesta manera. Tampoc no va ser un Bale vulgar amb els peus, per assistir CR, el xut del qual va anar al pal dret de Lux, i per culminar amb èxit un servei del portuguès, en el tercer gol local. Si deixa de tenir ocellets al cap, en aquest Bale el Madrid pot tenir una mina extraordinària. Davant l'adversari de la Corunya se'l va veure endollat, amb el duel tancat i amb el partit decidit. El millor Bale de blanc.

Cristiano, revulsiu

Cristiano no es va sumar aquesta vegada al festival golejador però al lusità se'l va veure més incisiu, amb més arribada. Un futbolista capaç de crear-se de nou unes quantes ocasions. El gol, tan capritxós com és, se li va escapar per un dit més d'una vegada.

El Deportivo no va tenir temps d'entrar en el partit. Al contrari del que succeïa fins a la data, el Madrid no es va relaxar, no es va deixar anar, com si tots volguessin oferir una feina rodona al nou míster. Resolt el matx, Zidane va donar diversos missatges. Un missatge per a James, a qui va concedir minuts per Isco. Un copet a l'esquena a Jesé, un altre dels extraviats en l'última etapa de Benítez. Carvajal, Isco, James i Jesé, quatre bons jugadors als quals Zizou ja ha rescatat de la cambra fosca. Almenys, per un dia. Ara és cosa d'ells. Com de la resta d'aquest Madrid de nova vida, amb registres, tàctics i espirituals, dels temps saludables amb Ancelotti. Un partit no és res, o pot ser l'inici de tot. Amb Zidane, per un dia, tots es van implicar de principi a fi. Caldrà veure si no és flor d'estiu.