Les implicacions per a la salut d’anar amb bicicleta a la feina

Avui dia ningú dubta que el moviment és vida. Tot i això, un terç de la població adulta mundial és físicament inactiva. Una de les raons d'aquesta inactivitat es deu al tipus de transport escollit a l'hora de desplaçar-nos. Concretament, moure's amb cotxe s'associa a l'augment de pes i a l'obesitat, a causa de la seva contribució a un estil de vida sedentari. Per això, la implementació de polítiques de mobilitat que promoguin maneres de transport actives, com caminar o anar amb bicicleta, és crucial per incrementar els nivells d'activitat física de la població. Dinamarca i els Països Baixos són exemplars per les seves polítiques anticotxe —com la reducció de places de pàrquing— i probicicleta —com la inversió de la major part del seu pressupost vial en infraestructures ciclistes—. Aquests països tenen un 20% de ciclistes, davant d'altres països, com Espanya, que amb prou feines arriben al 5%.

L’estudi TAPAS

L'estudi TAPAS (sigles en anglès de Transport, Contaminació Atmosfèrica i Activitat Física) va recollir els patrons de mobilitat i els nivells autoreportats d'activitat física de 752 adults de la ciutat de Barcelona durant un any (entre el juny del 2011 i el maig del 2012). Amb aquesta informació, es va voler determinar si el fet d'anar amb bicicleta a la feina, el desplaçament que fem amb més freqüència, augmentava el nivell global d'activitat física (és a dir, se sumava a d'altres activitats) o bé substituïa altres activitats del dia a dia.

Els resultats, publicats aquest any a la revista American Journal of Preventive Medicine, mostren com la gent que va amb bicicleta a la feina fa dues hores més d'activitat física d'intensitat moderada a la setmana que els que hi van amb cotxe o moto. És a dir, els nivells d'activitat física aconseguits durant el desplaçament amb bicicleta a la feina se sumen als nivells fent altres activitats no relacionades amb el transport.

Implicacions per a la salut

L'estudi demostra com l'activitat física extra que es fa anant amb bicicleta a la feina és gairebé igual a la quantitat mínima recomanada per promoure i mantenir la salut física (per exemple, redueix el risc d'una malaltia crònica), segons organismes com l'Associació Americana del Cor o l'Organització Mundial de la Salut. Això equival a 150 minuts repartits en tota una setmana, que equivaldria a 30 minuts al dia durant els cinc dies laborals d'una setmana.

Com que gairebé la meitat dels desplaçaments fets amb cotxe a Europa cobreix distàncies inferiors a cinc quilòmetres, la inclusió de la bicicleta com a manera de transport seria una intervenció cost-efectiva, sempre assumint la provisió d'infraestructura apropiada. A més, anar amb bicicleta a la feina no només ajuda a integrar l'activitat física en la vida rutinària de les persones, sinó que també contribueix a disminuir els nivells de contaminació i soroll, els accidents de trànsit i l'ocupació de l'espai públic.

Per tant, toca moure'ns!

David Donaire és investigador predoctoral de CREAL, centre aliat de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).