Europa reforça la seguretat davant l’amenaça terrorista

L'alcalde de Brussel·les, Yvan Mayeur, no ha trigat ni 24 hores a prendre la decisió: els focs artificials de final d'any i les celebracions per rebre el 2016 que estaven planejades per a aquesta nit a la capital del país han estat "purament i simplement" cancel·lades per l'amenaça terrorista que regna a la ciutat des del novembre passat. Mayeur, assessorat pels experts de l’Òrgan de Coordinació per a l’Anàlisi de les Amenaces (OCAM, per les seves sigles en francès) i el ministre de l’Interior, Jan Jambon, ha decidit aquest dimecres a la nit suspendre totes les celebracions que havien de tenir lloc al centre històric de la ciutat. L'alcalde ha pres aquesta mesura després que es conegués que la policia havia detingut dos presumptes terroristes que volien atemptar la nit del 31 de desembre en "llocs emblemàtics", segons un comunicat de la Fiscalia. Tota la premsa local havia assenyalat als típics i concorreguts mercats nadalencs com a objectiu número u així com les comissaries de policia (reforçades amb més seguretat des del dilluns) i els llocs més turístics com la Grand-Place.

Aquesta nit de Cap d’Any es tracta d'una situació "excepcional" davant una amenaça d'atemptat real, segons el primer ministre, Charles Michel, encara que no l'única. El 2007, els famosos focs artificials que aleshores se celebraven a Mont des Arts (també al centre) es van suspendre per alerta d'atemptat, segons el diari local La Libre Belgique. Els tradicionals focs artificials congreguen desenes de milers de persones (100.000 el 2014, segons Le Soir) a la zona comercial –i des de principis d'estiu l'àrea per als vianants més gran d'Europa, segons l'Ajuntament– de De Brouckère, en ple centre i demà s'esperaven almenys 50.000 assistents.

Davant tal situació, els mitjans locals han proporcionat mapes informatius sobre la celebració de focs d'artifici per rebre l’Any Nou en altres ciutats del país com Anvers, Namur o Gant.

L'anunci es fa a més de manera gairebé simultània al de l'última detenció d'un sospitós d'haver col·laborat en els atemptats de París que van deixar el 13 de novembre passat 130 morts i més de 300 ferits. L'operació policial s'ha dut a terme aquest dimecres en el districte de Molenbeek, estretament relacionat amb els atemptats no només de la capital francesa, sinó del Thalys l’estiu passat, el del Museu Jueu de Brussel·les i el del setmanari francès Charlie Hebdo, a principis d'aquest 2015. L'individu, del qual només es coneix que és un home, serà traslladat demà a les dependències judicials on les autoritats competents decidiran si allarguen el seu arrest –en aquest cas ja seria el desè empresonat a Bèlgica per vincles amb els atacs de París– o el deixen en llibertat.

Brussel·les viu des de fa mes i mig sota una incòmoda alerta antiterrorista que va passar en qüestió de cinc dies de ser “imminent” (quatre, el nivell màxim establert) a “probable” (el tres). Amb aquesta incertesa viuen els veïns de Brussel·les aquest Nadal. “No vull prendre una decisió precipitada si després no passa res, però tampoc vull afegir psicosi a la població”, havia dit dimarts a la nit l'alcalde. Les informacions de l’OCAM, finalment, han portat l'alcalde a prendre aquesta "decisió difícil" gairebé in extremis, segons el regidor.

Cancel·lació a París

A París, que es troba des del 13 de novembre en estat d'excepció, també s'ha cancel·lat el tradicional llançament de focs artificials al costat de la Torre Eiffel. En aquest cas no només per motius de seguretat sinó també per respecte a les víctimes i les seves famílies. A canvi, se celebrarà un espectacle de llums a l’Arc de Triomf.

La prefectura de la Policia mobilitzarà aquest Cap d’Any més d'11.000 policies, gendarmes, militars, bombers i equips d'emergència, enfront dels 9.000 per a la nit del 31 de desembre passat. El trànsit estarà restringit al centre de la ciutat i tota la venda de material pirotècnic estarà prohibit a París i als seus voltants.

La por a nous atacs i l'ànim poc festiu conseqüència dels últims atacs ha provocat també una caiguda de les reserves per a aquesta nit en els grans restaurants de la capital de prop d'un 50% respecte a l'any anterior, segons el sindicat d'hostaleria i restauració Synhorcat.

Roma també ha adoptat mesures de seguretat extra per a la celebració de Cap d’Any. El principal acte festiu serà el concert al Circ Màxim, que se celebra tots els anys però que aquest any tindrà més restriccions. Hi haurà més de 1.500 agents dedicats a garantir la seguretat per aquesta nit, 800 policies i 750 guàrdies urbans, informa María Salas Oraá.

Per accedir a la zona de l'escenari del concert, oberta a partir de les vuit de la tarda i delimitada per una barrera, aquest any serà necessari passar per un control de metalls. No podran introduir-se ampolles de vidre ni cap tipus d'articles pirotècnics. Tampoc hi haurà vehicles circulant als voltants, excepte els dels residents i la parada de metro de Circ Màxim tancarà a les 21.00.

Al contrari que a Milà, que ho ha prohibit aquest any, a Roma, l'any 2016 sí que començarà amb un espectacle de focs artificials.