Unes arques intervingudes

Les finances catalanes gairebé no han notat la millora de l’economia. Els impostos propis enguany s’han recuperat, però encara estan molt lluny dels nivells de l’època de la bombolla immobiliària, mentre que el mecanisme de les bestretes per participar en els grans tributs estatals fa que les arques catalanes depenguin de les previsions del Govern central. Per poder atendre els venciments i els interessos del deute —que són prioritaris arran de la Llei d’Estabilitat Pressupostària— i pagar els proveïdors, el Govern català ha de recórrer al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), un mecanisme de rescat al qual va es adherir a l’estiu del 2012, quan els mercats de deute van deixar de finançar la Generalitat.

El Govern català ha estat tots aquests anys lligat curt pel Ministeri d’Hisenda en haver superat els límits de dèficit i haver demanat els crèdits del FLA, que s’ha convertit en l’únic banc a la porta del qual pot trucar el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell. Els problemes de liquiditat han fet que la Generalitat arribés a final d’any amb un gran volum de deute amb els proveïdors i pendent de l’arribada d’una partida extraordinària del FLA. El ministeri finalment va pagar farmacèutics i concerts sanitaris, però a canvi d’un preu molt alt.

El passat mes de novembre, el ministeri va condicionar una partida de 3.034 milions d’euros del FLA, a la pràctica, a la intervenció de les finances catalanes. La Generalitat ja enviava cada mes i cada trimestre informació detallada sobre l’estat de la tresoreria, dels pagaments a creditors i proveïdors i de les mesures dutes a terme per millorar els ingressos i retallar les despeses.

Des del mes de novembre, arran d’una ordre ministerial, hi ha més requisits: el Departament d’Economia ha hagut de connectar el seu sistema de gestió de factures electròniques al del ministeri, i l’interventor ha de signar un certificat inicial en el qual avala, entre altres coses, que els diners gastats “no contravenen l’ordenament jurídic vigent”. Aquesta clàusula vol tractar de controlar que la Generalitat no gasti en allò que en llenguatge convergent s’anomena “estructures d’Estat” i que el ministre Cristóbal Montoro qualifica de “vel·leïtats independentistes”.

L’ordre ministerial, a més, permet que Hisenda controli el 95% de la despesa de l’Administració catalana. D’una banda, fixa que els recursos del FLA només podran cobrir “serveis públics fonamentals”, i estableix que els diners aniran directament del ministeri als proveïdors sense aturar-se ni un instant a les arques de la Generalitat.

La mesura també afecta els fons procedents del sistema de finançament autonòmic, que només es podran fer servir “de forma prioritària” per a una sèrie de despeses que recull l’annex de l’ordre. En principi, això suposa que per a despeses com promoció econòmica i comercial, política industrial o pagaments a proveïdors informàtics, només es podria utilitzar la recaptació dels impostos propis o ingressos derivats de privatitzacions.

Per assegurar-se que la normativa es compleix, el ministeri ha habilitat el que es coneix com el botó del pànic, és a dir, un sistema que permetrà que els funcionaris denunciïn qualsevol irregularitat que vegin. Mas-Colell ha dut l’ordre al Tribunal Suprem, però després de conèixer-la, va arronsar les espatlles: “La Generalitat ja està intervinguda”.