Els quatre grups de Podem al Congrés, pendents dels acords

Podem aspira a tenir fins a quatre grups parlamentaris, en funció dels acords que va signar amb altres formacions a Galícia, Catalunya i València. Aquesta pretensió, no obstant això, presenta problemes legals amb l'aplicació estricta del reglament del Congrés. El Tribunal Constitucional ha deixat reiteradament la decisió en mans de la Mesa de la Cambra, per la qual cosa el futur dels grups de Podem estarà en la negociació que el PSOE obrirà dilluns amb tots els partits per configurar l'òrgan de control del Congrés.

La creació dels quatre grups parlamentaris diferenciats al Congrés està pendent de la negociació sobre la presidència de la Cambra. El reglament és ambigu i, segons fonts parlamentàries, és perfectament possible que la Mesa del Congrés digui que no es pot acceptar legalment que En Marea, En Comú Podem i Compromís/Podem/És el moment, les marques amb les quals Podem va concórrer a Galícia, Catalunya i València, respectivament, no puguin formar aquests grups.

De fet, la jurisprudència constitucional ha reconegut habitualment l'ampli marge de maniobra que té la Mesa del Congrés per aplicar el Reglament en un sentit o en un altre. Per això és vital per a Podem la negociació que s'obrirà el dilluns sobre la formació de la Mesa del Congrés, òrgan de Govern de la Cambra.

El portaveu del PSOE, Antonio Hernando, obrirà el dilluns les negociacions amb els grups amb representació parlamentària. Els socialistes aspiren a tenir la presidència del Congrés i, a canvi, oferiran formar una Mesa plural en la qual sigui necessari el consens per a totes les decisions i el compromís d'abordar immediatament la reforma profunda del reglament de la Cambra per facilitar-ne el funcionament i la tasca de control al Govern.

Compromís ja va assegurar el dimecres que estaven disposats a aquest acord si es reconeix la possibilitat que creïn grup parlamentari propi. El secretari general del Bloc i líder de Compromís, Enric Morera, va assegurar que els nou diputats de la candidatura valenciana accepten que hi hagi un president socialista del Congrés i va donar per fet que s'acceptarà la creació del seu grup propi.

El Reglament és ambigu perquè després de les exigències per crear grup parlamentari propi, que compleixen íntegrament les quatre candidatures vinculades a Podem, inclou una frase ambigua: “En cap cas poden constituir Grup Parlamentari separat diputats que pertanyin a un mateix partit”.

Aquesta clàusula va ser invocada durant anys per impedir que el PSC es plantegés formar grup propi i ara podria entendre's que candidats d'aquestes llistes són militants de Podem i, per tant, no poden tenir grup al marge del matriu d'aquest partit.

Hi ha més de mitja dotzena de sentències i interlocutòries del Tribunal Constitucional sobre la creació de grups parlamentaris. En tota aquesta jurisprudència s'ha donat sempre la raó a la Mesa del Congrés, fins i tot encara que les seves resolucions hagin estat contradictòries. El més clar és una interlocutòria de maig de 2007 que assegura que “Són les mateixes cambres, doncs, les que han d'interpretar la legalitat parlamentària, sense que aquesta interpretació pugui ser controlada per aquest Tribunal”.

El 2002 el Constitucional va ratificar una decisió contrària amb aquest argument: “No només no és arbitrària, com sostenen els demandants d'empara, sinó que està proveïda de raó”. Hi ha hagut fórmules admeses com que diputats navarresos d'UPN o aragonesos del PAR han format part de Coalició Canària perquè pogués constituir grup propi. O d'ERC amb IU per fer-ho. Tot ha depès sempre del conjunt de la negociació per a la composició de la Cambra i de la conveniència política dels diferents partits.