Una pudor sense respostes

La Generalitat ignora de què està compost l'aire que respirem. L'episodi de pudors que fa un mes va afectar Barcelona —i que va desconcertar ciutadans i científics— va evidenciar que falten respostes. L'Administració, coincideixen les fonts consultades, no disposa dels instruments necessaris per analitzar per complet els components de l'aire. I, ara com ara, no ha respost a la Fiscalia, que va obrir una investigació per aclarir l'origen de la pudor i si va poder afectar la salut ciutadana. La Generalitat va assegurar que la mala olor —com de fems, infreqüent a Barcelona— no era perillosa i que va intentar buscar-ne l'origen però que no va trobar-lo. “Vam començar a revisar les 200 instal·lacions d'on podia venir però la pudor es va acabar”, expliquen fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat. I sense aquesta pestilència, agreguen, és molt difícil determinar el focus original.

Un pagès va ser assenyalat com el responsable que es propagués aquesta ferum, ja que va admetre que va abocar adob natural sobre els seus terrenys al parc agrari del Llobregat. L'anticicló d'aquests dies —que impedeix la renovació de l'aire— i el vent —de sud a nord— van fer la resta, segons els investigadors. Aquesta versió, però, és només una hipòtesi i, a dia d'avui, la Generalitat no pot certificar que sigui la correcta. De fet, el Departament d'Agricultura va discrepar de la versió que va donar Territori.

El Govern disposa d'estacions pel territori que detecten en l'aire els principals contaminants. És així com es determina, per exemple, si s'estan superant les emissions de diòxid de nitrogen. Aquest control, prou per complir els requisits de la Unió Europea, cada vegada és més exigent quant a la qualitat de l'aire. Però caldria fer un pas més. Els experts reivindiquen que la Generalitat hauria de disposar d'un espectròmetre de masses, un instrument que permet agafar una mostra de l'aire, analitzar-la en un laboratori i obtenir-ne tots els compostos. Fonts de la Generalitat repliquen que pel que fa a control atmosfèric “Catalunya està al nivell de la resta de països” i neguen que amb aquest aparell augmenti la seguretat perquè és reactiu però no preventiu: “Tindríem les mateixes garanties que ara”.

Xavier Roca, director del laboratori de l'aire i medi ambient de la Universitat Politècnica, fa 34 anys que estudia la contaminació. I reivindica l'espectròmetre, un equip d'analítica mòbil que es trasllada amb cotxe. Va ser dissenyat per l'armada americana i costa 200.000 euros. Segons Roca, existeix una altra manera més econòmica d'agafar mostres amb aparells més senzills, que costen 2.000 euros i que poden analitzar “entre 200 i 400 compostos”. Roca elogia l'eficàcia d'aquestes màquines enfront dels punts de la xarxa de control de qualitat de l'aire de la Generalitat, que només serveixen per a “quatre o cinc components essencials”. El professor retreu a la Generalitat que no vagi més enllà del que li obliga la llei: “No entenc perquè no s'agafa cap mostra. Com a mínim, haurien de disposar d'aparells per ser capaços de respondre quin aire respirem”.

La UE només obliga a controlar els principals agents contaminants

Sobre l'episodi de fortors de novembre, Roca creu que no es pot assegurar que no fossin tòxiques per a la població ni tampoc el contrari. Senzillament, no hi ha proves. “Hi ha components tòxics que, quan es perceben per l'olor, és que són ja molt elevats”, avisa. L'episodi, diu, no està resolt: "Si no tens mitjans, no pots donar una resposta fiable". Aquesta resposta és la que espera la Fiscalia de delictes contra el medi ambient de Barcelona, tot i que ja està acostumada als silencis de l'Administració. La institució està a punt de donar carpetada a una altra investigació (sobre els episodis d'alta contaminació a Barcelona) per la falta de resposta pública.

Territori va revisar 200 instal·lacions però la pudor va remetre i no en va trobar la causa

De l'espectròmetre, diuen els experts, se'n poden fer més usos que el de saber d'on ve una pudor determinada, com poden ser les fuites en indústries. Roca critica l'alt “nivell d'indefensió” i lamenta que existeixi una agència de residus i una altra de l'aigua i, en canvi, no hi hagi una “agència de l'aire”, que és “el gran oblidat de l'Administració”. El científic Xavier Querol, del Consell Superior d'Investigacions Científiques reconeix la utilitat d'aquests instruments, tot i que no els veu imprescindibles. Però adverteix que el seu cost va més enllà de comprar-lo: per analitzar la mostra presa, és necessari que un químic amb alta especialització l'estudiï en un laboratori.