Un Rei (molt) prudent

El Rei tenia dues opcions per afrontar el seu missatge de Nadal del 2015 (el segon des que va ser proclamat cap de l'Estat espanyol): fer un pas endavant per posar en valor el seu paper constitucional com a àrbitre i moderador de la política espanyola o mantenir-se en una línia prudent de defensa de la unitat d'Espanya i fer una altra crida al diàleg i la concertació sobre la base dels principis democràtics de la Monarquia parlamentària. Fidel al seu estil, Felip VI va optar per aquesta línia de prudència a la qual ens té acostumats des que el 19 de juny del 2014 va assumir la Corona.

El discurs del Monarca va afrontar els dos grans assumptes que preocupen avui els espanyols: el secessionisme de Catalunya i el nou mapa polític, però va ser molt més determinant en el primer que en el segon. N'hi ha prou de fer un cop d'ull a les paraules més repetides al text –Espanya i espanyols– per deduir que Felip VI considera la qüestió catalana com el primer problema polític al nostre país.

El Rei s'ha referit al moviment independentista català en les seves últimes intervencions a Estrasburg, Oviedo i Madrid (“La Constitució prevaldrà”, va dir fa uns mesos), i ho va voler reafirmar en el seu discurs de Nadal amb missatges en els quals destacava “el que ens uneix” dins de la diversitat que sempre recorda en les seves intervencions.

En aquesta ocasió (encara que sense citar Catalunya) va anar més enllà en la reivindicació de la legalitat, dels valors constitucionals i de la voluntat democràtica dels espanyols. En aquesta defensa de la cohesió nacional, el Rei va llançar un missatge clar: “La ruptura de la Llei, la imposició d'una idea o un projecte d'uns espanyols sobre la voluntat dels altres, només ens ha conduït en la nostra història a la decadència, l'empobriment i l'aïllament”. Les seves paraules en defensa d'una Espanya unida van concloure amb un missatge “de serenitat, de tranquil·litat i confiança en la unitat i la continuïtat d'Espanya” i un altre de “seguretat en la primacia i la defensa de la Constitució”.

El Monarca va demanar un esforç “per assegurar el que s’ha aconseguit i adequar el progrés a la realitat”

La fermesa i la claredat davant del secessionisme contrasta amb un plantejament més general respecte a la governabilitat a Espanya després de les eleccions del 20 de desembre. El Rei és conscient que la Constitució limita enormement les seves funcions polítiques, però no se li escapa que d'aquí a algunes setmanes iniciarà la fase de consultes amb els principals líders polítics i haurà de designar el candidat per ser investit president del Govern espanyol per als propers quatre anys.

En aquest temps nou de la política espanyola, amb una enorme fragmentació de partits i moltes dificultats per arribar a acords que garanteixin un Govern estable, Felip ha optat per una crida a l'acció, evitant entrar en el debat conjuntural i assegurant-se arribar a la fase de consultes del gener amb una imatge contrastada de neutralitat. És el seu estil, tot i que potser se li podria demanar que s'acosti més a la ratlla que li marca la Constitució.

“La ruptura de la Llei només ens ha conduït en la nostra història a la decadència i l’aïllament”

De tota manera, el Rei va situar a les Corts, “com a dipositàries de la sobirania nacional”, el centre de la decisió política, i va ser clar a l'hora de reclamar “una forma d'exercir la política basada en el diàleg, la concertació i el compromís, amb la finalitat de prendre les millors decisions que resolguin els problemes dels ciutadans”. Una crida habitual en els missatges de Felip VI, heretat del seu pare, el rei Joan Carles.

En referir-se a la nova legislatura, va fer una crida a emprar tots els esforços, totes les energies i totes les voluntats de les institucions democràtiques “per assegurar i consolidar l'aconseguit al llarg de les últimes dècades i adequar el nostre progrés polític a la realitat de la societat espanyola d'avui”, abans d'insistir en el “camí de l'entesa, la convivència i la concòrdia en democràcia i llibertat”.

Felip també es va referir a la situació econòmica i al paper d'Espanya en el context internacional. Sobre l'economia va dir que el creixement sostingut és una prioritat per seguir creant ocupació (“i ocupació digna”, va emfatitzar) i enfortir els serveis públics essencials, com la sanitat i l'educació, i reduir les desigualtats. Aquests missatges formen part de la doctrina del nou Rei, propera als problemes socials dels espanyols. I sobre la Unió Europea, va reclamar que la veu d'Espanya es faci sentir.

En el discurs de l'any passat, el Rei es va referir a la corrupció, sense citar la imputació de la seva germana, la infanta Cristina, pel cas Nóos, que s'asseurà al banc dels acusats el proper 11 de gener. En aquesta ocasió igualment s'ha trobat a faltar una al·lusió directa a aquest episodi. Per contra, s'ha limitat a demanar que les institucions “siguin sensibles amb les demandes de rigor, rectitud i integritat que exigeixen els ciutadans per a la vida pública”.