La incertesa política dispara l’interès pel missatge del Rei

La situació polític empantanegada que viu Espanya després de les eleccions generals de diumenge passat ha disparat l'interès per les paraules que pugui dirigir Felip VI als espanyols abans del sopar de la nit de Nadal en el seu tradicional missatge nadalenc. L'absència d'una majoria clara i el maridatge complicat entre els partits després de la fragmentació del bipartidisme per formar govern han posat el Rei sota els focus.

Les dificultats per trobar una sortida que permeti formar govern amb normalitat i mantingui greixat el mecanisme de les institucions, en un moment en què les dades indiquen que Espanya inicia el camí de la recuperació després de la recessió econòmica, ha aixecat una preocupació lògica en un ampli sector de la societat.

En aquest panorama de segmentació electoral i absència de perspectives de consens, no són pocs els espanyols que esperen una crida a la responsabilitat en les paraules del cap de l’Estat perquè es mantingui la governabilitat. Com també l'esperen sobre la situació d'amenaça a la integritat de l’Estat que suposa el repte dels independentistes catalans quan s'obre un nou temps polític que introdueix més incerteses, davant la qual el Rei no s'ha mostrat impassible.

L'equip de rodatge va dur a terme aquest dimarts les proves per a l'enregistrament del missatge de Felip VI, l'esborrany del qual s'ha tancat aquest any més tard del que és habitual a causa que s'ha esperat que se sabés i que sedimentés el resultat de les eleccions per a la seva redacció definitiva. El missatge serà emès en diferit dijous a la nit per la majoria de televisions d'Espanya, excepte Cuatro i la basca EITB, com ha passat altres anys.

El Rei manté una posició de màxima discreció en l'àmbit polític d'Espanya. Durant la campanya electoral no es va mostrar i només va aparèixer per causes majors, com l'enterrament dels dos policies assassinats en l'atac talibà de Kabul i per trucar a Mariano Rajoy després de ser agredit a Pontevedra per interessar-se pel seu estat.

Però Felip VI afronta ara una situació inèdita en la història recent d'Espanya. La responsabilitat del Rei en la resolució d'aquest embús institucional que pot produir la falta d'acord, amb les atribucions limitades per la Constitució, comporta més compromisos que els que va haver d'assumir el seu antecessor, Joan Carles I, després d'unes eleccions des que va entrar en vigor la Constitució del 1978.

Les majories absolutes i simples clares havien reduït a una diligència ritual la funció de proposar el candidat a president del Govern central, i si escau nomenar-lo, com reconeix la Carta Magna en l'article 62 i com estableix en el 99. El Rei, després de les consultes amb els representants dels partits electes, complia amb la seva funció de proposar el candidat a president del Govern espanyol i nomenar-lo després que el Congrés li atorgués la confiança.

No obstant això, en una situació complexa com la que acaben de decidir les urnes, Felip VI, fins i tot sense tenir protagonisme executiu, és una instància persuasiva de primer ordre, cosa que li confereix una representació crucial en la ronda de consultes que ha de fer amb els diferents grups parlamentaris després de la constitució de les Corts el 13 de gener que ve.