Les línies vermelles d’En Comú Podem

En Comú Podem, la coalició que engloba el partit de Pablo Iglesias a Catalunya, no pensa creuar una sèrie de línies vermelles. D'una banda, hi ha les reivindicacions socials de la formació d'esquerres; de l'altra, el dret de Catalunya a celebrar un referèndum sobre la independència. Xavier Domènech, número u de la candidatura catalana, la força més votada a les eleccions generals a Catalunya, assumeix aquests "principis bàsics irrenunciables" davant de possibles pactes postelectorals: acabar amb la corrupció i amb les portes giratòries, blindar els drets socials, posar fi a la precarietat i aplicar el dret a decidir, és a dir, celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Sobre la resta dels més de 100 plans previstos al seu programa, En Comú Podem està obert al debat amb altres formacions polítiques.

La coalició de Podem a Catalunya amb vista a les eleccions generals del 20 de desembre va quedar constituïda pràcticament en temps límit, el 30 d'octubre passat, últim dia per formalitzar les inscripcions de les candidatures. Sota el nom En Comú Podem van quedar agrupades les formacions següents: Barcelona en Comú, Iniciativa per Catalunya (ICV), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i Equo.

Barcelona en Comú és, al seu torn, una coalició que va guanyar les eleccions municipals del 24 de maig a Barcelona, liderada per Ada Colau, actual alcaldessa de la capital catalana. Hi havia representades les formacions Guanyem Barcelona (presidida per Colau), Podem Catalunya, ICV, EUiA i, pel moviment social independentista, Procés Constituent, a més d'alguns candidats independents.

En les passades eleccions autonòmiques del 27 de setembre, la coalició esquerrana, sota la marca Catalunya Sí que es Pot, va englobar Podem Catalunya, ICV, EUiA i Equo. La formació, amb Lluís Rabell com a cap de llista, va obtenir 11 diputats al Parlament català.

En vista dels resultats de les eleccions municipals i generals, en què la coalició ha guanyat a Barcelona (o a Catalunya, en el cas dels comicis del 20-D) i els de les autonòmiques, que els resultats no van ser els esperats, es desprèn que el factor guanyador ha estat Ada Colau. L'alcaldessa es va llançar a l'arena política en les municipals procedent del món dels moviments socials (era líder i fundadora de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca –PAH–) i la seva proximitat i el seu discurs clar i directe va convèncer els barcelonins. El 27- S es va mantenir al marge de l'aliança Catalunya Sí que es Pot, sense participar en la campanya ni en actes importants de la candidatura i amb vista a les generals es va implicar de ple en el projecte, fins al punt de convertir-se en el seu cap visible.

El paper de Podem a la coalició ha estat fins a cert punt secundari. No trobem un membre pertanyent al partit de Pablo Iglesias fins al número cinc de la candidatura, Raimundo Viejo, que havia abandonat el seu càrrec de regidor a l'Ajuntament de Barcelona. L'historiador Xavier Domènech és el número u; la fundadora de la revista Caféambllet i activista de la sanitat pública, Marta Sibina és el segon nom de la llista, seguida per David Cid, d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV). El número quatre és per a Lucía Martín, una de les fundadores de la PAH.