Colau propulsa Podem i derrota Mas a Catalunya

Els partits independentistes han tingut greus problemes per passar la revàlida del 27 de setembre a Catalunya. La confluència de Podem en aquesta comunitat, empesa per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha aconseguit la victòria que qüestiona el full de ruta d’Artur Mas, però situa en primer pla la idea que els catalans han de decidir el seu futur en un referèndum.

El gran derrotat de la nit va ser el partit d’Artur Mas, Convergència, que enfundat en la marca Democràcia i Llibertat va perdre la meitat dels escons que havia obtingut ara fa quatre anys, quan encara existia Convergència i Unió. N'ha obtingut vuit. El vot independentista l’ha capitalitzat ERC, que ha aconseguit nou diputats. Amb tot, els dos partits independentistes sumats aconsegueixen 17 diputats, dos menys que en la passada legislatura, quan CiU no havia fet el pas definitiu cap al secessionisme.

Artur Mas va intentar allunyar el derrotisme en el seu discurs a la militància i no va dubtar a sumar els vots de Podem als dels partits independentistes amb l'argument que tots defensen el “dret a decidir”, que en la seva opinió “surt reforçat”. Va oblidar així que tant el seu partit com ERC han apostat directament per la independència unilateral. També va fer una crida al líder de Podem, Pablo Iglesias, a exigir un referèndum per a Catalunya en qualsevol negociació sobre la investidura del futur Govern central. No obstant això, Mas sí que va aprofitar el nou escenari que es planteja per deixar-ho tot obert respecte al paper que tindrà el seu partit aquesta legislatura. “S'obren portes interessants per a Catalunya. Teníem totes les portes tancades, i ara, unes quantes es poden obrir si actuem amb intel·ligència", va dir. Aquesta idea no va agradar a Oriol Junqueras, que va reiterar que no creu en un referèndum perquè, segons ell, els catalans ja han votat sobre la independència.

El mal resultat del partit de Mas arriba en un moment especialment complicat per als independentistes, que estan pendents que la CUP accepti la investidura de Mas. Encara s’ha de veure si l'esquerra alternativa acceptarà com a president el líder d'un partit que ha quedat quart.

Tant el líder d’ERC, Oriol Junqueras, com el candidat de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, van fer valer aquest argument. “Fa quatre anys hi havia tres diputats que s'havien presentat amb un programa independentista; avui en són 17”, va dir Junqueras. “Hi haurà 17 diputats que defensaran la independència de Catalunya”, va afegir Homs.

Democràcia i Llibertat ha pagat les conseqüències no només dels casos de corrupció que han esquitxat Convergència els últims anys, sinó també de la falta d'un Govern estable a Catalunya quan ja han passat gairebé tres mesos des de les eleccions del 27-S. Per primera vegada el referent del nacionalisme català al Congrés ja no serà la formació d’Artur Mas. Tampoc la de Duran, ja que Unió es queda fora del Congrés, de manera que queda amenaçada la seva continuïtat com a partit. ERC, que obté el seu millor resultat de la història en unes generals, serà la principal cara del nacionalisme català, amb nou diputats i grup propi.

Grup propi

L’estratègia de Podem amb el referèndum ha resultat molt efectiva a Catalunya, on, a més, ha tingut l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, com a principal dinamitzadora de la candidatura. D'aquesta manera, Podem ha obtingut 12 diputats. Aquest resultat donarà força a En Comú Podem per reclamar a Pablo Iglesias un grup propi al Congrés. En Comú Podem no només ha vençut clarament a Barcelona capital, sinó que també ha obtingut bons resultats a la resta de l'àrea metropolitana de Barcelona i a la província de Tarragona.

Ciutadans, d'altra banda, s'ha quedat lluny del seu objectiu també a Catalunya. Abans de començar la campanya aspirava a guanyar les eleccions, però ha acabat a la cua, amb el PP i amb cinc diputats.

Els socialistes també han estat castigats, en línia amb el que ja va passar en les eleccions autonòmiques i municipals. La candidatura de Carme Chacón passa de segona a tercera força amb vuit diputats, sis menys dels que va aconseguir el 2011.