L’àrea metropolitana es resisteix a l’independentisme

Històricament, l’àrea de Barcelona s’ha conegut amb el nom de “cinturó roig”, on el PSC guanyava còmodament les eleccions, mentre l’interior de Catalunya era territori de CiU. Des de l’auge del sobiranisme, les paletes de color han canviat considerablement i en les passades autonòmiques es va començar a tenyir del taronja de Ciutadans, un color que no ha resistit ni tres mesos per ser reemplaçat pel morat.

El 27-S, amb unes eleccions plantejades per moltes forces com un plebiscit, el vot es va polaritzar cap als partits clarament a favor o en contra de la independència, arraconant Catalunya Sí que es Pot (marca d’En Comú Podem a les autonòmiques), amb un discurs més indefinit sobre el procés. En aquella ocasió l’àrea de Barcelona va quedar pràcticament monopolitzada per Junts pel Sí. Ciutadans va aconseguir canalitzar el vot no sobiranista, passant la mà per la cara al PP, i va sorprendre imposant-se en 17 municipis metropolitans, alguns tan importants com l’Hospitalet, el Prat, Sant Boi, Rubí o Castelldefels. El PSC només va aconseguir mantenir poblacions com Santa Coloma, Cornellà i Badia del Vallès, mentre que la resta va quedar en mans de la coalició independentista, Junts pel Sí.

En aquestes eleccions generals, on segurament la independència ja no és la clau que ha determinat el vot de molta gent, plantejaments més intermedis, però que contemplen el dret a decidir, han convençut els votants de la zona més poblada de Catalunya. El gran damnificat ha estat Ciutadans, que creia que tenia controlada una part important de l'àrea metropolitana, però ha vist com se li escapaven els 17 on havia guanyat i ara només ha aconseguit mitja dotzena de petits municipis (cap de Barcelona), entre els quals destaquen Roses i Salou.

El domini al Barcelonès i al Baix Llobregat és aclaparador. A Barcelona, l’efecte Ada Colau (molt present durant la campanya) ha funcionat d’allò més bé i ha ajudat que En Comú Podem aconsegueixi més del doble de vots, 218.080, que la segona força, que ha estat ERC. També s’imposa clarament a la segona i tercera ciutat catalana en grandària: a Badalona –un dels bastions governat per la confluència d’esquerres, amb el nom de Badalona en Comú– i a l’Hospitalet, tradicionalment feu del PSC.

Al Vallès Occidental, En Comú Podem ha guanyat en tots els municipis tradicionalment socialistes, entre ells les dues cocapitals, Sabadell i Terrassa. En canvi, Democràcia i Llibertat (DiL) manté els baluards convergents (Sant Cugat del Vallès i Matadepera), mentre que ERC manté places com Sant Llorenç Savall. A l’Oriental la formació lila també s’imposa en les dues principals ciutats, tradicionalment socialistes, com Granollers i Mollet, i fins i tot en un dels nou bastions d’ERC, Caldes de Montbui. La resta de municipis se’ls ha repartit DiL i ERC. El mateix patró es repeteix al Maresme, on la confluència violeta guanya en bastions rojos com Mataró, Pineda o Premià de Mar. ERC s’imposa en els dos Arenys i Argentona, mentre els convergents es fan forts a Calella, Sant Pol de Mar o Vilassar de Dalt, entre d’altres.