2016, any dos del petroli barat

El 2015 passarà a la posteritat com un dels exercicis més convulsos de la sèrie històrica en el mercat petrolier. Menys de dues setmanes abans que s'acabi l'any, l'embranzida d'una oferta que no para de créixer i l'encara feble demanda, que augmenta a un ritme molt menor que en anteriors recuperacions econòmiques, ha omplert els inventaris de petroli a tot el món fins a màxims històrics i ha portat els preus al seu nivell més baix des del desembre del 2008, just a l'inici de la Gran Recessió. Tots els interrogants queden oberts per a un 2016 que es presenta com un dels exercicis més impredictibles. Però, si en alguna cosa coincideixen la majoria d'analistes, és que el cru romandrà tot l'any proper a nivells històricament barats, molt lluny dels gairebé 127 dòlars de principis del 2011.

Les sis últimes companyies d'anàlisi que han fet prediccions sobre el Brent, el barril de referència a Europa, situen el rang de preus per al 2016 entre els 41 dòlars del banc australià Westpac –un 10% per sobre del preu actual però menys de la meitat que el preu mitjà dels cinc últims anys– i els 60 dòlars de Barclays. Pel camí queden les previsions de Wells Fargo (49 dòlars per barril), Unicredit (52,5) o Société Générale (54). Totes queden lluny del màxim de l'últim lustre, de 126,65 dòlars a finals del 2011.

Les previsions dels analistes per a l’any que ve oscil·len entre els 40 i els 60 dòlars per barril

A l'espera del quadre de preus previstos pel cartell de l'OPEP, que es farà públic dimecres, un dels principals productors mundials que no pertany a l'organització, Rússia, tampoc veu el cru per sobre dels 50 dòlars. I l'agència de qualificació Moody’s no preveu un Brent per sobre dels 43 dòlars, 10 per sota de la seva anterior previsió.

Segons un estudi publicat aquesta setmana per Bloomberg, tot i que el nou normal del Texas nord-americà és de 35 dòlars per barril, són molts els països que es veuen abocats a vendre a preus encara més baixos: una barreja de crus mexicans més difícil de refinar ja cotitza al mercat a menys de 28 dòlars per barril, el seu mínim d'11 anys; l'Iraq ja està col·locant part de la seva producció en altres països asiàtics a 25 dòlars i al Canadà, que juntament amb Noruega és el país occidental que s'ha vist més afectat per aquest terratrèmol que ha sacsejat el tauler de preus, alguns productors de la costa oest ja venen el barril a menys de 22 dòlars. Aquest preu queda prop de la previsió de 20 dòlars per barril amb la qual el banc d'inversió nord-americà Goldman Sachs es va despenjar a mitjan setembre i trenca qualsevol paradigma del mercat petrolier. “Més d'un terç de la producció global cotitza per sota del preu del Brent i del Texas”, subratllava Ehsan Ul-Haq, consultor de KBC Advanced Technologies, en declaracions a la citada agència nord-americana.

Els analistes no veuen probable, a curt termini, que es reequilibrin l'oferta i la demanda. L'any que ve la sobreoferta mundial serà de 580.000 barrils diaris segons els últims càlculs de Goldman Sachs. “Els inventaris segueixen omplint-se”, apunta Damien Courvalin, del banc d'inversió nord-americana. “El desequilibri s'allargarà més enllà del 2016”, sostenen els analistes de Moody’s en el seu informe petrolier anual, que coincideix amb el punt de vista de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), el braç de l'OCDE per a assumptes energètics.

“Els governs de molts països productors subvencionen els productes petrolífers, que per això tenia als seus mercats interns un valor més baix que el del mercat internacional. L'abaratiment del cru ha implicat la desaparició d'aquestes subvencions, però no una variació del preu per al consumidor final, ja que no ha arribat a estimular la demanda”, destaca Alberto Martín, soci responsable d'Energia de KPMG a Espanya.

Tard o d'hora, la reducció de les inversions en nous projectes o en els menys rendibles sí que portarà inevitablement a una reducció de la producció. No obstant això, aquest escenari no s'acabarà de perfilar l'any que ve, en el qual pràcticament ningú espera una acció col·lectiva de l'OPEP i altres països productors per equilibrar les forces i estabilitzar els preus. “La baixada del preu del cru accelerarà el reequilibri entre oferta i demanda, però caldrà esperar fins al 2019 perquè el mercat reabsorbeixi les reserves acumulades”, explica Shigeki Matsumoto, del banc japonès Nomura en una nota remesa a clients en la qual apunten l'Iran com a principal catalitzador de l'oferta mundial. “Compensarà la caiguda en la producció dels països que no són a l'OPEP”, explica, en referència implícita als EUA, que veu com el miracle de la fracturació hidràulica comença a perdre força al nivell actual de preus. Els efectes de la irrupció de la República Islàmica en el mapa petrolier global es començaran a deixar sentir a mitjan 2016, segons totes les estimacions. El Govern iranià va tornar a assegurar dilluns que, una vegada s'aixequin les sancions, tornarà a exportar “sigui quin sigui” el preu del cru.

El retorn de l’Iran al mercat petrolífer internacional pressiona encara més la cotització del cru

Spencer Welch, cap del departament d'anàlisi de mercats petroliers de la consultora IHS Energy, és l'únic dels analistes consultats que sí que confia en el reequilibri de forces de cara a mitjan 2016. Al creixement de la demanda (1,2 milions de barrils al dia el 2019, segons les estimacions de l'AIE) se sumarà una reducció de l'oferta: “D'una banda, era fonamental veure com actuaria l'OPEP. Atès que en la seva última reunió ha decidit no alterar la seva estratègia, els focus són ara sobre els EUA”, explica per telèfon. L'abril de l'any passat, el país nord-americà, primer productor mundial gràcies a la fracturació hidràulica produïa 9,6 milions de barrils diaris, 500.000 més que ara. “El juny del 2016 aquesta xifra baixarà fins als 8,7 milions de barrils, gairebé un menys que a l'abril”.

Welch observa, a més, que moltes empreses nord-americanes que extreuen petroli amb tècniques no convencionals han aconseguit millorar en eficiència, fins al punt que els segueix sent rendible extreure amb el barril entre 35 i 40 dòlars, però considera que el seu elevat nivell de deute actuarà com a fre. També veu l'Iran com un factor clau –“és l'única variable que podria alterar aquest procés d'ajust”–, però li treu ferro: “L'acord amb les potències occidentals sembla ben encaminat, però quan s'aixequin les sancions la reactivació dels pous iranians no serà immediata”, assenyala.