Missió: envair el carrer

Armats fins a les dents, surten els nens de l’Escola dels Encants al carrer. El crit de guerra és “invasió Cartagena”. Les seves armes, però, són del tot inofensives: globus i cordes de colors, pals d'hoquei, i moltes ganes de jugar. Aquesta lluita només l’entenen els més grans, de 6 i 7 anys, mentre que els més petits, de 3 i 4, no saben que aquesta setmana juguen excepcionalment al carrer de Cartagena per reivindicar que es converteixi en carrer per a vianants, i a més, en un espai adequat per als nens.

El tram de Cartagena entre Consell de Cent i l'avinguda Diagonal és un carrer amb unes voreres molt envellides. A una banda està situada l’escola, i a l’altra, hi ha les naus d'un magatzem. Amb la remodelació de tota la zona de les Glòries, el carrer ha perdut la seva utilitat, i pràcticament no hi transita ningú. De fet, ara és impossible perquè unes tanques metàl·liques de l’Ajuntament de Barcelona ja no ho permeten. És el primer pas que el Consistori ha fet abans de convertir-lo en carrer per a vianants. D'aquesta manera l'escola té permís per "fer servir l'espai per realitzar activitats", com la d'avui, "la invasió", explica una portaveu de l'Ajuntament. El govern municipal, a més de tallar el trànsit, també ha prohibit l'aparcament.

El pas següent l’hauran de fer els nens, explica la directora de l'escola, Agnès Barba: “Els nens surten al carrer per fer un acte de reconeixement i després faran una pluja d’idees de coses que voldrien canviar”. Els professors i, en concret, la directora només signaran les propostes abans d’enviar-les a l’Ajuntament. La iniciativa, batejada per l’escola com “invasió del carrer Cartagena” s'ha allargat durant tota la setmana i han estat jocs pensats pels mateixos nens. L'Ajuntament, per la seva banda, està a la expectativa dels usos que "a l'escola li agradaria donar al carrer".

“Avui no em marcaràs cap gol”, crida un porter a l’altre, d'una banda a l'altra de la calçada, en to provocatiu. Els nens corren amb pals d'hoquei darrere la pilota mentre la monitora crida: “Lucas, agafa el pal amb les dues mans”. Al costat, algunes nenes salten a corda i un altre grup juga a l'aranya peluda, una mena de tocar i parar modern. El que sens dubte té més èxit és la pinyata. La cua s’allarga de punta a punta del carrer. Els nens esperen impacients a arribar a l’inici, on una monitora els posa un mocador als ulls, i així, a les fosques, són ells els que explotaran els globus plens de confeti i caramels. Són les dotze i toca recollir, la retirada és un drama, i molts nens segueixen fent cua sense voler acceptar-la.

L’Escola dels Encants té un peculiar sistema pedagògic i “la invasió carrer Cartagena” n'és un exemple més. “Els nens han d’aprendre a transformar el carrer”, aquest és el propòsit de l’activitat, diu Barba, i d’alguna manera mostra la ideologia de l’escola: “Ensenyar els nens a transformar el món per fer-lo millor". L’escola ha abolit les tradicionals classes amb pissarra i pupitres, i en comptes d'això desenvolupa el que anomenen “àmbits”, espais on fan activitats com “art” o “xerrar”. Els nens que han entrat a l’àmbit de “xerrar”, s'asseuen en un cercle presidit per la professora, que els anima a parlar de la “invasió”. Aquests són tan petits que no sortiran cap dia al carrer, però sí que se’ls permet fer propostes de canvi. La tirolina i la piscina són les que més triomfen, per molt que la professora els digui que no són possibles.

És més possible, diu la directora de l’escola, posar un "terra hidràulic" o fer una "mena de recorregut per a patinets", aquesta segona proposta ideada pels nens. L’escola hi posarà "la mà d’obra i les propostes", i esperen que, a canvi, sigui la Diputació qui hi posi els diners.