La CUP desobeirà l’Audiència Nacional perquè ja no la reconeix

La CUP ha celebrat avui un acte a Celrà (Gironès) a favor de "desobeir" l'Audiència Nacional si segueix endavant amb la seva investigació sobre diversos consistoris catalans que van donar suport a la declaració rupturista del Parlament, que va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional. La formació ha defensat el seu dret a "la desobediència davant una institució il·legítima, anacrònica i hereva del Tribunal d'Ordre Públic franquista".

La CUP, formació que negocia la investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat, ha reunit els càrrecs electes denunciats per la fiscalia a l'Audiència Nacional sota el lema "Independència és desobediència".

Segons ha informat la formació en un comunicat, abans de l'acte s'ha dut a terme una reunió de treball de càrrecs electes per acordar l'estratègia que cal seguir davant l'"ofensiva judicial de l'Estat".

En l'acte ha pres la paraula el diputat de la CUP al Parlament Benet Salellas, acompanyat dels també diputats Anna Gabriel i Julià de Jòdar.

"Desobediència, república i independència: avui aquest és el nostre únic full de ruta", ha subratllat Salellas, que ha afegit que "no respondrem als requeriments de l'Audiència Nacional perquè és un òrgan que ja no reconeixem".

El diputat també ha fet una crida als regidors d'altres formacions a mantenir-se "ferms".

L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, flanquejat per desenes de càrrecs electes de la CUP, ha expressat que "tornarem a aprovar la moció tantes vegades com calgui –ha dit– perquè a Celrà mana el poble, no l'Audiència Nacional", i ha defensat: "Hem iniciat el procés cap a la independència plena, i ningú ens apartarà d'aquest camí mentre el moviment popular sigui al davant defensant-lo".

Aquest divendres, el jutge José de la Mata va arxivar una denúncia de la Fiscalia contra l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) per delictes de rebel·lió i sedició per haver aprovat una moció de suport a la resolució independentista del Parlament català, anul·lada pel Tribunal Constitucional.

Aquest arxiu correspon a una de les cinc denúncies que va formular la Fiscalia de l'Audiència Nacional contra cinc ajuntaments catalans per haver aprovat la resolució independentista, a part del de Sant Cugat: Igualada (Anoia), Celrà (Gironès), Girona (Gironès), Vilassar de Dalt (Maresme) i la Seu d'Urgell (Alt Urgell).

De moment, només han obert diligències per investigar aquests fets els jutges de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz i Fernando Andreu respecte als Ajuntaments de Celrà (Gironès) i la Seu d'Urgell, respectivament.

En la seva denúncia, el fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, sol·licitava reclamar amb urgència als ajuntaments la certificació de la resolució adoptada, la identitat dels membres del consistori que van votar a favor i en contra de la moció, així com una altra documentació, i requerir el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra perquè informi urgentment sobre aquests fets.