Manuel Vázquez Montalbán i una nova Transició
Un congrés internacional a Barcelona analitza la seva obra i presenta guies de lectura
No només els incondicionals, sinó fins i tot els enemics ideològics de Manuel Vázquez Montalbán agrairien avui, entre l'espasa de les eleccions generals del 20-D i la paret de la necessària o no reforma de la Constitució, una versió actualitzada d'aquells irrepetibles textos que, a través d'un collage inaudit en la premsa espanyola de cançons, rumors, successos i descripció de la vida política i sociocultural, el periodista i escriptor va publicar des de la revista Triunfo a partir del 1969. Serien la seva famosa Crónica sentimental de España i, posteriorment, la Crónica sentimental de la Transición. L'anàlisi d'aquests textos i la seva confrontació amb l'actualitat ha estat un dels eixos del III Congrés Internacional Manuel Vázquez Montalbán, que acaba aquest dissabte a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, organitzat per l'Associació d'Estudis Manuel Vázquez Montalbán.
Gairebé una trentena de ponències d'experts d'universitats espanyoles i dels EUA, Anglaterra, Nova Zelanda, Suïssa i Polònia, entre d'altres, han disseccionat des del vers irregular que va dominar la bella, polisèmica i no prou reconeguda poesia d'un dels novíssims del gènere al seu pes específic a la revista humorística Por favor. Erec y Enide, El pianista i Galíndez han estat novel·les debatudes que, a més, tenen guies didàctiques, presentades aquests dies. Ja en són nou, amb l'objectiu d'incloure als plans d'estudis un autor l'obra del qual també es pretén que s'utilitzi per a l'aprenentatge de l'espanyol.