Veneçuela comença una nova era

El Govern veneçolà sempre ha celebrat tenir el “millor sistema electoral del món”. No obstant això, uns dies després de les eleccions legislatives de diumenge passat segueixen sense saber-se els resultats definitius. El Consell Nacional Electoral encara no ha confirmat de forma oficial a qui aniran a parar els 2 diputats de 167 que falten per adjudicar. La Mesa de la Unitat Democràtica (MUD), que se n'atribueix fins al moment 110, dóna per fet que comptarà amb 112, la qual cosa li permetria ocupar els dos terços de la pròxima Assemblea Nacional i abordar grans reformes.

Fins ara, la MUD havia aconseguit 107 diputats, si bé l'oposició tenia els tres corresponents a les circumscripcions indígenes, ja que els vencedors anaven en coalició amb l'oposició. El 55 restant sembla que serà per a l'oficialista Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV).

Els dos diputats que faltaven per ser adjudicats, i que la MUD donava per fet que errn seus, corresponen a l’Estat d’Amazones i a una circumscripció de l’Estat d’Aragua. En el primer cas, el retard en el recompte es deu al fet que tracta d'uns vots corresponents a una regió allunyada. En el cas d’Aragua, hi va haver problemes amb algunes màquines, que van endarrerir el recompte de vots. La MUD, a través del seu secretari executiu, Chuo Torrealba, havia informat aquest dimarts que tenien l'acta que donava per només 83 vots la victòria a la diputada Karin Salanova, la número 112. 

La diferència entre aconseguir 110 o 112 diputats és crucial per a la MUD. En el primer cas, superaria la majoria de tres cinquens a l’Assemblea Nacional, que s'aconsegueix a partir dels 101 escons. Amb aquesta xifra, ja assegurada (i que és la mateixa que la que disposa actualment el Govern), pot aprovar lleis habilitants per al Poder Executiu i legislar en matèries d'economia i seguretat nacional. També permet emetre vots de censura contra els integrants del Gabinet ministerial i el vicepresident executiu de la República.

Però amb una majoria de dos terços, la que la MUD assegura que té, les possibilitats s'amplien considerablement. La Constitució determina que podria designar o destituir les autoritats d'altres institucions, com els magistrats del Tribunal Suprem de Justícia o els rectors del Consell Nacional Electoral. A més, podria promoure referèndums, reformes constitucionals i assemblees constituents, així com promulgar lleis orgàniques, que és com es coneixen a Veneçuela les lleis que desenvolupen drets.

El retard en el recompte ha suscitat les crítiques de diferents dirigents de la MUD. El mateix dilluns, l'excandidat presidencial Henrique Capriles es va mostrar convençut que l'oposició comptava amb els dos terços i no va dubtar a destacar-ho en la primera roda de premsa que va fer després de la jornada electoral. Des de la mateixa nit dels comicis, quan el CNE va informar que la MUD havia aconseguit 99 diputats, la plataforma opositora ha demanat que s'acceleri el recompte de vots. Segons els seus càlculs, basats en recomptes ràpids, tindran els dos terços. L'oposició sempre ha considerat el retard a lliurar els resultats com una prova que les autoritats electorals afavoreixen l'oficialisme amb les seves decisions. De fet, l'única alteració de la jornada de diumenge es va produir quan el CNE va decidir allargar durant una hora les votacions, cosa que l'oposició va interpretar com un gest cap al chavisme perquè pogués mobilitzar al seu electorat.

El retard en el lliurament dels resultats recorda el que va passar en la primera victòria opositora sobre el chavisme el desembre del 2007. Veneçuela es va negar llavors a donar suport a una àmplia reforma de la seva Constitució presentada pel llavors president Hugo Chávez. El Consell Nacional Electoral va donar els resultats a la matinada i després ja no va tornar a informar sobre els còmputs definitius.