“La renovació va començar el 15-M”

Els primers mesos de la propera legislatura, Andreu Buenafuente estrenarà programa, LATE MOTIV, al nou canal #0 Movistar+, i pel·lícula, El pregó, un film de Dani de la Orden que protagonitza amb Berto Romero.

PREGUNTA. Què està en joc el proper 20-D?

RESPOSTA. Estan en joc els propers quatre anys. Hauríem de calmar-nos i tornar a allò bàsic de les eleccions en democràcia que és triar els gestors dels anys que vénen. Em sembla que en algun moment, fins i tot interessadament, hi ha una sobredosi d'èpica que distorsiona el panorama.

P. Calmar-nos? Es refereix al procés d'independència català?

R. Jo demano professionalitat, equanimitat, altura de mires, estadistes amb talla. Se'ns pinta com alguna cosa irreconciliable, innegociable, molt extrem. Com a ciutadà, que pago els meus impostos, vull que els meus responsables polítics assumeixin qualsevol negociació, per complexa que sigui.

P. I en concret, la televisió què s'hi juga?

R. A mi em sembla increïble i incomprensible que encara no haguem interioritzat la necessitat de tenir una televisió pública, lliure i professional, lluny de qualsevol sospita. He arribat a pensar que és una assignatura perduda més que pendent. No puc entendre per què no es considera un bé comú, potser no tan important, però equiparable a la sanitat i a l'educació. Seguirem somiant en una televisió així, sempre cal tenir una il·lusió de millora, malgrat que la realitat és obstinada i et torna a ficar al fang contínuament.

P. Creu en la renovació de la classe política?

R. M'agrada pensar que el guió de la renovació va començar el 15-M. Ja llavors es deia que no seria ràpid, però que seria intens, sostingut, que a poc a poc aniria calant. Crec que s'està complint. El canvi és imparable, irremeiable i positiu. De moment, ho veig imprecís però ja m'agrada que sigui així. Passaran anys fins que vegem que trencar el bipartidisme no ens aboca a l'infern, que aquest país necessita més veus.

P. Quin seria el seu pacte ideal per formar Govern?

R. Uf! No ho sé. Qualsevol, mentre no hi hagi majoria absoluta. Em fa l'efecte que la majoria absoluta ens ofega, posa les coses difícils al tauler de la convivència. Caldrà interioritzar que amb els pactes no es perd força, se sumen matisos que recullen el sentiment de la població.

P. Ha anat alguna vegada a un míting?

R. Sempre he estat molt pudorós en això. Des que vaig començar a destacar als mitjans m'he negat a participar en qualsevol moviment polític. Trenco aquesta premissa quan veig algun moviment social amb una reivindicació justa i gairebé universal. Mai m'he associat a cap partit, em fa una mica de pudor, és com una cerimònia gairebé lisèrgica d'autoconvenciment amb la qual no em sento còmode. M'agrada la gent que dubta, que discrepa, que es contradiu.

P. Segueix la campanya electoral? Afecta el seu vot?

R. L'agenda política d'aquest país està enrabiada. La campanya no ha parat des de les últimes europees, la qual cosa provoca cansament i que n'estiguem farts. Confesso que de vegades desconnecto, sobretot ara que no tinc programa i m'ho puc permetre. És impossible estar constantment connectat als seus discursos enervats, cal desconnectar per decidir el teu vot d'una manera calmada.

P. A quin candidat li fa falta una mica més de sentit de l'humor?

R. Com a còmic, crec que tots haurien d'alleugerir-se, que haurien de mostrar la seva faceta més humana. Ho estan fent, però amb certa malaptesa i amb un full de ruta una mica boig. Com a fabricant d'entreteniment m'alegra que s'hagin trencat tabús, encara que potser s'han passat de frenada. M'agrada el que està passant, és millorable, però interessant. Si tingués actualment programa els convidaria per parlar senzillament; no buscaria la diversió per la diversió. Hi ha una mica d'artifici a mostrar-se molt simpàtic, la normalitat i la naturalitat és el Dorado de la comunicació.

P. Qualsevol temps futur serà millor?

R. Sí. El temps viscut ja està digerit, és l'avantsala del que vindrà, si no, bona nit i tapa't.